Des de fa setmanes, la Fiscalia manté un trencabraç amb la junta de tractament de les presons de Lledoners, Puig de les Basses i Mas d'Enric, oposant-se a tots i cadascun dels permisos que s'han començat a concedir als presos independentistes perquè surtin a treballar i fer voluntariat en aplicació de l'article 100.2 del reglament penitenciari. Avui, el jutjat de vigilància ha tombat el primer recurs dels fiscals, el de Jordi Cuixart, que va ser el primer de sortir a treballar. La resolució no és ferma encara -l'Audència de Barcelona tindrà l'última paraula-, però suposa un revés per a la Fiscalia. 

Si bé la decisió adoptada avui és específica per al cas de Cuixart, el cert és que marca un precedent en relació a la resta de condemnats per l'1-O que ja gaudeixen del 100.2 -Junqueras, Romeva, Sànchez, Forcadell, Forn i Bassa-.

L'escrit de la jutgessa determina que "existeixen motius suficients" per concedir aquest permís. Això sí, incorpora una condició, que la junta de tractament de la presó faci "un seguiment específic de l'aprofitament favorable i sense incidències del 100.2". I demana a Lledoners que cada setmana enviï una "valoració de l'evolució de l'intern en aquest règim", de tal manera que pugui verificar que "es mantenen els riscos baixos de reincidència delictiva i trencament de la condemna".

Per oposar-se als permisos de treball i voluntariat, la Fiscalia argumentava que els presos polítics no s'han reeducat, ni s'han penedit dels fets. La resolució judicial recorda a la Fiscalia la classificació en segon grau dels presos del procés ja preveia la possibilitat "d'un règim de vida flexible" i que en aquell moment els fiscals no van manifestar cap objecció.

El text és un correctiu per al ministeri fiscal. L'avisa que "no pot pretendre's que la condemna penal s'extengui a una condemna de l'itinerari penitenciari de l'intern, obstaculitzant i impedint situacions de possibles autoritzacions de permisos ordinaris de sortida o l'obtenció d'altres beneficis penitenciaris". Així mateix destaca que és legítim que Cuixart no es declari culpable ni penedit i posa en valor que "reconeix els fets provats de la sentència, assumeix les conseqüències dels seus actes i mostra motivació pel canvi" . En paral·lel, retreu que es pretengui oposar-se al 100.2 en base a la frase "ho tornaria a fer", que és "la mera expressió d'un pensament polític". 

A la Fiscalia li queda ara una última via perquè es revoquin els permisos de Cuixart i la resta de presos, que és presentar un recurs a l'Audiència Provincial de Barcelona. Mentrestant, els dirigents independentistes podran seguir sortint.