La Fiscalia de l'Audiència Nacional acusa d'un delicte de rebel·lió el major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero per la seva participació en el "procés" i li demana una pena d'11 anys de presó.

El ministeri públic agreuja així la qualificació que va fer la jutgessa Carmen Lamela, que va processar Trapero per dos delictes de sedició i un de pertinença a organització criminal per haver consentit la celebració de l'1-O i no haver frenat el "setge a la Conselleria d'Economia els dies 20 i 21 de setembre del 2017". A més, se'ls acusa de "donar cobertura efectiva" als líders independentistes "per imposar per la força de les masses drets que no tenen" i "donar suport a l'efectivitat de les normes obertament inconstitucionals emanades del Parlament i el Goverm de la Generalitat".

Al seu escrit d'acusació la fiscalia també demana 11 anys de presó per rebel·lió per a l'exdirector dels Mossos Pere Soler i per a l'ex-secretari general d'Interior César Puig, segon de Joaquim Forn, mentre que acusa només de sedició la intendenta dels Mossos Teresa Laplana, per a qui demana quatre anys de presó.

El tinent fiscal de l'Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, i el fiscal d'aquest tribunal, Pedro Rubira, consideren que Trapero, Soler i Puig van incórrer en el delicte de rebel·lió en el seu apartat referit a "declarar la independència d'una part del territori nacional".

Ho van fer no pas en qualitat de caps (fet que hauria comportat una pena de 15 a 25 anys de presó) sinó exercint com a "comandaments subalterns", cosa que comporta penes d'entre 10 i 15 anys. Els fiscals els demanen per això 11 anys de presó i els mateixos anys d'inhabilitació absoluta.

En el cas de Laplana consideren que va incórrer en un delicte de sedició, però no com a autora principal (cosa que comportaria penes de fins a 15 anys) sinó dins l'apartat que recull altres casos de participació en la sedició, que suposa penes d'entre quatre i vuit anys.

Se'ls acusa d'ajudar a "dur a terme el pla secessionista"

Els fiscals creuen que els mesos de setembre i octubre del 2017 els encausats van constituir "una peça clau per, dins l'àmbit de les seves competències respectives, impedir o dificultar greument el compliment de les ordres emanades pels tribunals de justícia".

Asseguren que ho van fer "amb la finalitat de dur a terme el pla secessionista ideat conjuntament pels màxims responsables del Govern i el Parlament de la Generalitat, com també pels líders dels grups parlamentaris i de les associacions independentistes".

 

L'advocada del major, Olga Tubau, ha indicat en declaracions a TV3 que "era molt difícil que a la resta de processats se'ls acusés de rebel·lió i a Trapero només de sedició". Tanmateix, ha denunciat que hi ha "molta incoherència" en la causa.

Tubau assegura que "ens estem defensant contra unes acusacions que no preveuen la realitat del que va passar" i que "s'està interpretant la realitat al mateix temps que es menysté material que hem aportat". L'advocada apunta que no es pot mantenir que Trapero va posar els Mossos a disposició del Govern perquè "això és menystenir elements de la instrucció que demostren el contrari". A més, Tubau recorda que el major dels Mossos "va manifestar públicament que el cos dels mossos sempre obeiria la legalitat vigent i estaria a les ordres de jutges i fiscals".