La Fiscalia acusa el jutge de Tsunami d'imputar el delicte de terrorisme a Puigdemont sense cap indici

Contundent. La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha presentat un recurs d'apel·lació contra la resolució del jutge Manuel García Castellón, en el qual assegura que no hi ha indicis per imputar el delicte de terrorisme als 12 investigats de Tsunami Democràtic, i menys al president Carles Puigdemont, que, per sorpresa, va incloure com a investigat aquest dilluns, com també a la secretària general d'ERC, Marta Rovira. En el recurs, el fiscal sosté que la resolució del jutge “té una falta de motivació general” i "no s'atribueixen fets concrets" a Puigdemont, i  assegura que "tampoc es pot sostenir que Rovira feia labors de coordinació de Tsunami". Fins i tot, el fiscal qualifica "d'ingenu" que el jutge hagi ofert a Puigdemont que es personi al jutjat perquè "continua pròfug", i conclou que no haver fet el suplicatori al Parlament Europeu per demanar la seva extradició ja evidència "la intangibilitat de la imputació".

A més, el fiscal critica, les suposicions que fa la Guàrdia Civil en el seu darrer informe i conclou que, analitzats els aparells dels investigats, la majoria provinents del cas Volhov, “no es troba ni una sola referència a la violència per part de cap dels investigats”. Sosté que no se’ls pot imputar els enfrontaments que la tardor del 2019 es van produir entre la policia i manifestants a Barcelona i altres ciutats, així com tampoc el mobiliari urbà destrossat.

En el recurs presentat aquest divendres, la Fiscalia sosté que en els quatre anys d'investigació "no s'ha demostrat que hi hagi cap grup criminal organitzat, ni amb jerarquia" i que els fets que podrien tenir indicis delictius són les manifestacions massives a l'aeroport del Prat, contra la sentència del Tribunal Suprem als líders independentistes, el 14 d'octubre de 2019 i els talls de l'AP-7 a la Jonquera, que encaixarien en el delicte de desordres públics, desaparegut el delicte de sedició. Per això, demana a la sala penal de l'Audiència Nacional (se salta el recurs davant el magistrat) que derivi la causa de Tsunami Democràtic als jutjats de Barcelona o on van passar els fets.

Sense proves

En un implacable recurs, el fiscal Miguel Ángel Carballo, afirma que el jutge en la seva resolució de dilluns "reconeix l'actual impossibilitat d'establir de manera segura la qualificació com de terrorisme dels fets i ve a remetre's a la futura pràctica de diligències que poguessin confirmar si és el cas, tals extrems".  Hi afegeix que "la simple lectura de les diligències acordades en la part dispositiva de la resolució impugnada, denota que cap d'elles pot portar a determinar tal qualificació jurídica, ni en l'aspecte de l'existència d'organització o grup criminal, ni en l'aspecte que els fets constitueixin delicte de terrorisme".

En aquestes polèmiques diligències, el jutge García Castellón ha demanat a la Guàrdia Civil que aclareixi si l'home francès mort a l'aeroport del Prat es podia imputar als investigats de Tsunami. Gonzalo Boye, advocat del president Puigdemont i el seu cap d'oficina Josep Lluís Alay, va exigir al jutge que no banalitzi el delicte de terrorisme. A més, li va reclamar des de quan investiga el president Puigdemont i si aquesta informació s'havia ocultat al Parlament Europeu.

Ni grup criminal

A més, el fiscal manifesta que no s'ha demostrat que hi hagi un grup criminal perquè "no s'han acreditat ni jerarquies, ni distribució de funcions entre els investigats, ni l'existència d'un òrgan directiu, ni tampoc la perpetració concertada de diferents fets delictius".

En aquest sentit, el fiscal Carballo hi precisa que "no hi ha unió de persones ni comissió d'infraccions concertadament en número superior a dos", i cita l'empresari Oriol Soler i el diputat d'ERC Rubén Wagensberg, tots dos investigats, i a qui se'ls imputa fer els comunicats de la plataforma. I sosté que "Tsunami Democratic, en el que consta en el procediment, no pot ser considerat ni tan sols indiciàriament una organització estructurada i jerarquitzada ni amb vocació de permanència, amb l'existència de diverses persones amb rols diversos, com manifesta l'instructor".

Tsunami, una aplicació

A més, el fiscal afirma que Tsunami Democràtic, en el que s'ha pogut acreditar en el procediment, "no deixa de ser un més que un perfil de Twitter" i en la seva fase més avançada dels fets, una app dissenyada per a accedir a codis QR que permetés el coneixement de comunicats emesos per aquesta suposada entitat. El fiscal Carballo critica que "no es pot acceptar que amb les manifestacions apodíctiques que recull l'informe final de la Guàrdia Civil, com que 'evidentment' o 'no podria ser d'una altra manera' existeixi aquest tipus d'organització, darrere del que ha estat una mera aplicació informàtica o APP o un mer perfil de Twitter". Fins i tot, precisa que  l'APP  "no es llança fins al dia 15 d'octubre de 2019. quan l'acció de l'aeroport del Prat, la més important, ja s'havia desenvolupat, el dia immediatament anterior".

Els investigats, res greu

Pel que fa a la resta d'investigats citats pel jutge, el fiscal detalla que "només en dos casos tenen rellevància penal". A l’empresari Oriol Soler, sosté que “com a mol podria atribuir-li monitorar accions de Tsunami Democrátic" a temps real, respecte als fets succeïts a l’aeroport del Prat, decidir les publicacions de Tsunami o intervencions a les xarxes socials a favors de Tsunami.

De l'exdirigent d'ERC Xavier Vendrell, el fiscal afirma que  “les imputacions resulten dèbils”, segons el contingut dels informes policials. “Les simpaties de l’investigat a Tsunami no significa que l’investigat participi directament”, sosté el fiscal i afegeix que “és insostenible atribuir-li la coordinació de les accions a l’aeroport del Prat només per dir: ‘que els portin menjar i beure als que estan allà; on ell ni està”. Ni tampoc les accions al Camp del Barça. “És inconsistent mantenir una imputació, només quan Vendrell dia a Marta Rovira, que ‘la seva gent ho farà’”, etziba el fiscal. 

També descarta  que es puguin imputar fets delictius al periodista Jesús Rodríguez, a l’informàtic Jaume Cabaní, de qui es deia que portava la part financera;  del diputat Rubèn Wagensberg, i del directiu d’Òmnium, Oleguer Sierra, ni de Josep Lluís Alay, cap de l’oficina del president Puigdemont.

Per contra, el fiscal sosté que es podria imputar a l’activista Marta Molina que “tingui una participació rellevant en l’intent de bloqueig de l’aeroport de Barajas, en donar indicacions”, i també en els talls de l’AP-7, però descarta totalment com recullen els informes policials “una participació directa o organitzadora a Tsunami”. I de Josep Campmajó se li imputa una actuació “rellevant” en el tall de l’AP-7 “però res més”.