La Fiscalia ha demanat a la sala penal del Tribunal Suprem, presidida per Manuel Marchena, que apliqui l'amnistia a l'expresident d'ERC, Oriol Junqueras, al secretari general de Junts, Jordi Turull, i als exconsellers Dolors Bassa i Raül Romeva per l'organització de l'1-O, en el recurs de súplica presentat aquest divendres. El Suprem, dilluns, va descartar eliminar la inhabilitació a càrrec públic que els dirigents de Junts i ERC tenen fins al 2031 en assegurar que van enriquir-se personalment amb el Referèndum, fet que exclou la norma de l'oblit penal. En el recurs de súplica, els dos fiscals del Suprem afirmen que la resolució, redactada pel jutge Marchena "consisteix en una argumentació il·lògica que entén que sempre que existeix malversació de cabals públics hi ha un increment del patrimoni de l'autor condemnat".
En concret, els fiscals exposen que per a la sala del Suprem "associar com fa el legislador l'enriquiment a un acte de sostracció o apoderament en benefici personal de l'autor no és coherent amb els seus pronunciaments ni amb el tractament dogmàtic del delicte de malversació de cabals públics, però és evident -afegeixen els fiscals- que, en la Llei d'amnistia el legislador no està procedint a una nova configuració del delicte de malversació, sinó, més modestament, delimitant l'àmbit de les conductes malversadores perquè puguin ser amnistiades".
La Fiscalia també demana al jutge Llarena que rectifiqui
Precisament, aquest divendres, la tinent fiscal, María Angelez Sánchez, i el fiscal de sala del penal, Joaquín Sáchez- Covisa, també han demanat al jutge Pablo Llarena, que rectifiqui la seva negativa a amnistiar el president a l'exili, Carles Puigdemont, i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, perquè la norma també encaixa per eliminar la seva responsabilitat penal per l'1-O i tampoc van tenir un enriquiment personal patrimonial, com sosté l'instructor de l'1-O, per a no aplicar la llei.
Equipara erròniament ànim de lucre i enriquiment
En el recurs de súplica, els fiscals hi afegeixen una incongruència del Tribunal Suprem, ja que "en considerar que el benefici personal de caràcter patrimonial de cada condemnat coincideix amb la totalitat dels cabals públics malversats, donada la pluralitat dels autors condemnats, comporta que el total del benefici personal patrimonial del qual els mateixos s'han beneficiat sigui una multiplicació del cabal malversat per tants factors com condemnats, això és, el benefici patrimonial personal excedeix en molt al cabal malversat".
Així, els fiscals acusen la sala penal del Suprem que "prescindeix dels fets declarats provats, dels tipus delictius" i que "no és raonable perquè s'aparta dels termes o de l'orientació material de la norma penal d'aplicació i comporta una solució imprevisible" per als destinataris de la llei d'amnistia".
Per tot això, els fiscals manifesten que el Suprem "fa una comprensió extensiva dels conceptes d'ànim de lucre, enriquiment i benefici personal per a la seva equiparació i permetre l'enquadrament en les prescripcions de l'article 1.4 de la llei d'amnistia". I subratlla: "La Sala no desconeix que la lectura dels preceptes aplicables adverteix de l'inequívoc objectiu legislatiu d'amnistia, l'aplicació de fons públics a la celebració dels referèndums que van tenir lloc a Catalunya en els anys 2014 i 2017 i amb caràcter general totes les despeses assumides per l'erari públic."
A més, els fiscals critiquen que en la resolució, el Suprem no respecta els fets de la seva sentència, amb la qual van condemnar els líders independentistes, el 2019, i en la qual tampoc es recull que es van afectar fons financers de la Unió Europea, com ara sosté l'alt tribunal espanyol per no decretar l'amnistia.
L'Advocacia de l'Estat i el Constitucional
Per la seva part, l’Advocacia de l’Estat ha demanat al Suprem aclariments sobre la qüestió d’inconstitucionalitat que es planteja presentar amb relació a la llei d’amnistia. Li recorda que la llei obliga que l’òrgan judicial concreti “la llei o norma amb força de llei la constitucionalitat de la qual es qüestiona, el precepte constitucional que se suposa infringit i especificar o justificar en quina mesura la decisió del procés depèn de la validesa de la norma en qüestió”. Segons l’Advocacia de l’Estat, el Tribunal només ha concretat la norma objecte de qüestió, és a dir, la llei d’amnistia, però omet tota la referència al precepte constitucional que se suposa que infringeix, per la qual cosa demana aclariments al tribunal. El mateix aclariment és reclamat per la Fiscalia al jutge Llarena, que també proposa fer una consulta al tribunal de garanties.