Més a prop de ser investigada. La Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha acusat Mònica Oltra d'ordenar ocultar els abusos del seu exmarit a una menor, així com de "desacreditar a la víctima i desvirtuar el seu testimoni, negant la seva credibilitat". Així consta a l'escrit que la fiscal superior, Teresa Gisbert, ha remès a l'alt tribunal, en el qual es mostra a favor que s'investigui la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i consellera de Polítiques Inclusives per la gestió del seu departament en aquest cas. Alhora, conclou que aquests fets poden ser constitutius dels delictes de prevaricació, abandonament de menors i omissió del deure de perseguir delictes. En definitiva, veu "indicis rellevants" contra Oltra.
"Es va realitzar una investigació superficial, interna, en la qual es percep indiciàriament una línia d'ocultament dels fets". És una de les frases més repetides per la Fiscalia en el text de 71 pàgines, al qual han tingut accés Europa Press i Efe. Després de la seva anàlisi, el ministeri públic subratlla: "A la llum de les actuacions podria al·legar-se que algun funcionari, tècnic, psicològic, etc, es va equivocar, però tots?; tots es van equivocar?. Es dedueix, a nivell indiciari, l'existència d'una directriu d'actuació per part de tots de disminuir la importància i ocultar els abusos".
Una actuació incomprensible
Però, quina pot ser la finalitat de tot això? "El beneficiari directe era Luis Eduardo, exmarit d'Oltra, superior jeràrquica dels funcionaris intervinents i beneficiària també, d'aquesta manera de procedir, en quant beneficiava el seu marit ocultant els abusos i ella en quant era un mitjà idoni per eludir les possibles responsabilitats polítiques i/o penals", diu la Fiscalia. Continua dient que "es dedueix una voluntat que, en haver-se iniciat un procediment judicial i sortir els fets de l'òrbita interna de la Conselleria es va optar per obrir un expedient per desacreditar la menor i exculpar la Conselleria d'Igualtat, beneficiant d'aquesta manera l'autor material dels fets, Oltra i tots els intervinents". I es torna a demanar: "Si tant interès es tenia a 'esclarir els fets' per què no es van denunciar davant la Policia, Fiscalia i Administració de Justícia? Per què tots els intervinents van negar credibilitat la menor? Tots es van equivocar? És difícilment creïble".
La Fiscalia descriu com la menor va referir els abusos, el 13 de febrer de 2017, a una treballadora social i, d'aquí, es va traslladar fins a cinc persones més sense que es denunciessin els fets: "Tenim, doncs, una actuació incompatible i incomprensible amb la gravetat dels fets". En aquesta línia, afegeix: "La Generalitat Valenciana té la tutela de la menor, es comunica per la mateixa que està sofrint uns abusos sexuals, i no durant poc temps, per part d'un educador en un Centre d'Acollida i no sols no es denuncien els fets, sinó que tampoc es posen en coneixement de la Policia, ni de la Fiscalia de Menors ni de l'Administració de Justícia". A més, al ministeri públic li resulta "curiós" que en les anotacions i textos en els quals es fa referència a l'educador no es fa constància dels cognoms, únicament s'indica: "Luis R."
Cap voluntat
Els fets no van transcendir fins passats quatre mesos, quan la menor els va poder relatar a agents de Policia. "Fins llavors res van saber ni la Policia, ni la Fiscalia de Menors, ni l'Administració de Justícia. A la vista de tot el fins ara exposat, al nostre entendre, és necessari i ineludible qüestionar si va haver-hi una voluntat real d'esclarir aquests abusos", reitera la Fiscalia. "Aquests comportaments evidencien indicis, d'una intensitat prou, que deixen entreveure de nou l'escassa, desidiosa o nul·la voluntat de conducta a l'esclariment dels fets", insisteix.
Sobre l'expedient que es va obrir a la Conselleria el 8 d'agost de 2017, quan la Fiscalia ja investigava els fets, el ministeri públic es deté en l'escrit que va manar la directora territorial de la Conselleria en el qual sol·licita l'obertura d'un "expedient informatiu a fi de constatar, si escau, la veracitat dels fets". La Fiscalia veu "especialment significatiu" la finalitat de l'expedient: "Existeix un evident indici que la finalitat de l'expedient no va ser esclarir els possibles errors en què poguessin haver incorregut les persones que exercien funcions públiques relacionades amb la tutela de la menor, sinó la d'esclarir la credibilitat del testimoniatge de la menor, tot això quan ja estaven els fets sent investigats en via judicial des del 28 de juliol de 2017". Així, "manca de sentit tal expedient, màximament quan ja havien passat gairebé sis mesos de la manifestació de la menor sobre els abusos i se seguien diligències en el jutjat sobre aquests fets". "Vist el desenvolupament i contingut de l'expedient, a nivell indiciari, més aviat sembla que es va incoar a fi d'alliberar de responsabilitats a la Generalitat Valenciana i a les persones i organismes que exercien o intervenien en la tutela de la menor", considera. "Curiosament, l'expedient es va concloure considerant la instructora que el testimoniatge de l'adolescent no era creïble. Les dues sentències de l'Audiència Provincial i les dues sentències donades pel TSJCV van considerar tot el contrari, fins a tal punt que van condemnar en les tres ocasions a Luis Ramírez", recorda.