L’actuació de la policia patriòtica del PP torna a ser protagonista a Andorra i en relació amb els antics propietaris de la Banca Privada d’Andorra (BPA), que ha provocat dues comissions rogatòries d’Andorra a l’Estat espanyol en poc temps de diferència, però amb finalitats confrontades i fonamentades amb els àudios que ha anat filtrant de forma interessada el comissari jubilat de la policia espanyola José Manuel Villarejo, acusat d’un llarg llistat de fets delictius. Aquesta setmana ha transcendit que la titular del jutjat d’Instrucció Especialitzada 1, la batlle Azahara Cascales, ha sol·licitat la col·laboració del jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón, a través d’una comissió rogatòria, perquè li faciliti un àudio del 2017, que consta en el cas Tàndem i en poder del comissari José Manuel Villarejo, on s’assegura que els germans Higini i Ramón Cierco haurien pagat a Alberto Pedraza, un empresari de Madrid que viu a Andorra i vinculat a Villarejo, per embrutir el nom del govern andorrà per no haver evitat la intervenció de la BPA.
La BPA va ser intervinguda el 2015 i liquidada arran d’una informació -que ara es discuteix el seu origen i certesa- del Tresor dels Estats Unitats sobre l’afavoriment del blanqueig de capitals en el Principat, país que el 2011 va ratificar l’acord monetari amb la Unió Europea de prevenció de la utilització del sistema financer pel blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme. Fonts properes al govern andorrà sostenen que es va aïllar la BPA per no contaminar la resta de bancs, que és un dels principals actius del país, mentre que persones properes als germans Higini i Ramón Cierco afirmen que va ser una actuació per aturar la seva expansiva xarxa de negocis.
Coincideix amb la causa contra Rajoy
El primer que sobta d’aquesta nova investigació és que es fa pública, poc després que els tribunals espanyols hagin validat la comissió rogatòria d’una altra jutgessa d’Andorra, Stephanie García, a través de la qual s’ha notificat a l’expresident del govern espanyol del PP Mariano Rajoy, als exministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernàndez Díaz, així com a l'exsecretari d'Interior Francisco Martínez Vázquez i a l'exdirector general de la Policia, Ignacio Cosidó, que són investigats a Andorra, després que els germans Cierco i l’antic CEO de la BPA Joan Pau Miquel els denunciessin per haver-los extorquit, així com pels delictes de falsedat de document (en informar del perill de blanqueig a la banca andorrana) i de coaccions d'òrgans constitucionals (al govern d’Andorra).
La investigació va donar un impuls quan l'entitat catalana de juristes Drets i l'Institut de Drets Humans d'Andorra (IDHA) es van personar com a acusació popular en nom de la soberania d’Andorra i van demanar que s’adjuntessin totes les revelacions dels àudios del comissari Villarejo, que assegura que certament el 2014 es va pressionar a la BPA perquè els aportessin si tenien comptes de la família Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras. El resultat va ser el famós pantallazo, que es va publicar en un diari de Madrid, i que va permetre investigar la família Pujol Ferrusola (la confessió del president Pujol va blanquejar la informació bancària obtinguda il·legalment), causa que es coneix com la trama andorrana de l’Operació Catalunya.
Qui impulsa la investigació?
En un intent d’aclarir aquest entrellat judicial, fonts jurídiques d’Andorra detallen que aquesta nova investigació contra els Cierco va ser iniciada per la policia d’Andorra en trobar en “fonts obertes” (a les xarxes socials) aquest àudio. S’hi afegeix que la Fiscalia general d’Andorra, encapçalada per Alfons Alberca, és qui va sol·licitar obrir aquesta investigació a la batlle Cascales el juliol passat, en la qual inicialment s’acusa a Alberto Pedraza de blanqueig de capitals i d’un delicte contra el prestigi les institucions (art.325), castigat amb multa de fins a 30.000 euros i inhabilitació per a càrrec públic fins a quatre anys. No ha estat fins a finals d’aquest octubre que la batlle ha comunicat als germans Cierco que són investigats en aquesta causa, a més d’activar l’auxili judicial dels tribunals espanyols per obtenir una còpia oficial d’aquesta conversa suposadament incriminatòria. El jutge García Castellón ha demanat el parer de la Fiscalia de l’Audiència Nacional, que, per ara, no ha fet pública el seu posicionament.
Delictes sense fonaments
La defensa dels Cierco, que realitza el despatx d’advocats de Josep Casadevall -que havia estat magistrat i vicepresident del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), proposat des del govern d’Andorra- ja han respost a la jutgessa Cascales que no hi ha fets delictius en la investigació. Segons fonts judicials, la defensa dels Cierco ha indicat que no hi ha delicte de blanqueig perquè en la investigació no es detalla quines suposades activitats il·lícites es volien amagar amb el delicte de blanqueig imputat. Hi afegeixen que en la conversa de Pedraza no intervé cap dels germans Cierco. A més a més, precisen que si existís un delicte contra el prestigi de les institucions estaria prescrit perquè és un delicte menor, que prescriu al cap de 4 anys, i la conversa de Pedraza és del gener del 2017. Caldrà veure fins a on arriben les dues investigacions, impulsades pels àudios de Villarejo.