El director general dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha revelat que la fiscalia Anticorrupció ha arxivat la denúncia que va presentar com a víctima de l'operació Catalunya. “M'hauria agradat un altre tracte de la Fiscalia”, ha lamentat en una entrevista aquesta nit a la Cadena SER. Trapero va denunciar una persecució injusta de les clavegueres de l'estat després de conèixer que Jorge Fernández Díaz va orquestrar un muntatge per intentar implicar-lo en un cas sobre tràfic de drogues. “Eren unes quantes pàgines i no acostumo a dir res que no pugui demostrar”, ha assegurat. En aquest sentit, ha denunciat que Anticorrupció no li ha donat cap explicació: “M'hauria agradat tenir el mateix tracte. Si jo, quan he estat processat, he donat la cara i he donat explicacions, m'hauria agradat que la Fiscalia també”. A més, ha retret a la Fiscalia no que l'hagi tractat amb la mateixa intensitat com a víctima que com a processat per la causa de l'1 d'octubre i ha lamentat que “diem que hem de posar cura amb les víctimes… M'hauria agradat que la fiscalia tingués ara un altre tracte amb mi”.
Defensa de l'actuació en l'1-O
En la seva primera entrevista en quatre anys, Trapero també ha parlat sobre el paper dels Mossos d'Esquadra durant el procés i l'1 d'octubre del 2017 quan ell era el màxim responsable del cos. En aquest sentit, ha assegurat que el dia del referèndum van actuar com tocava. “És conseqüència d'un model policial no només democràtic, sinó avançat que defenso”. El major dels Mossos ha recordat que l'objectiu dels cossos policials era impedir les votacions, i ha defensat l'eficàcia del seu model. “La policia, de vegades, l'únic que pot fer és espatllar les coses”, tot i que ha recordat que l'ús de la força no era adequat. Manté, també, les discrepàncies d'aleshores amb comandaments d'altres cossos policials, i rebutja les acusacions de servir-se de la prudència com a estratagema per no complir l'ordre judicial. “És ofensiu”, ha dit.
Segons ha detallat, l'1-O i els atemptats de la Rambla de Barcelona i de Cambrils d'aquell mateix any són els dos episodis més destacats de la seva etapa al capdavant del cos. En el primer cas, ha defensat de forma taxativa que l'imam es-Satty, el presumpte autor intel·lectual dels atemptats i suposat confident del CNI, va morir en l'explosió de la casa d'Alcanar, davant dels dubtes que la qüestió encarta suscita en alguns cercles. “La policia va demostrar que havia mort sense cap dubte, i ho evidencia també la justícia. Avui en dia es comparen fets demostrats científicament amb opinions. En aquest aspecte no hi entro. Però no tinc cap dubte que la persona va morir allà. Se'n van trobar les restes. No és compatible amb la vida trobar un tros d'estèrnum en una paret”, ha relatat de forma molt gràfica.
Judici a l'Audiència Nacional
Josep Lluís Trapero ha dit que el reconeixement social que va obtenir el cos per la manera com va gestionar els atemptats “es va viure amb orgull”, però ha subratllat que no va tenir gaire temps per assaborir-ho, perquè poc després, arran de l'1-O, va passar “d'heroi a traïdor”, i va començar un procés professional i personal amb una campanya de desprestigi emmarcada pel judici contra ell, del qual finalment va acabar absolt. “Vaig sentir dolor molt temps, però ara ja no estic instal·lat allà”, ha confessat. “Vaig fer un procés molt llarg que em va sanar; em va permetre sortir millor com a professional i com a persona. I té un nom: 190 sessions de psicòleg. No m'avergonyeix dir-ho”. És el resultat dels tres anys de qüestionament professional que va suposar per a ell el judici en l'Audiència Nacional, en el qual van arribar a demanar-li onze anys de presó per rebel·lió i acusaven el cos autonòmic d'alinear-se amb el Govern de Carles Puigdemont per permetre el referèndum. “Vaig sentir que estava a la presó; sentia olor de presó a la terrassa de casa meva”, ha confessat.
Enmig del periple judicial, Trapero va tenir una filla que va tenir problemes de salut. “Allò va posar les coses al seu lloc, i tota la qüestió del procés va passar a un segon terme”, ha dit. “No soc de religió, però crec que de vegades passen coses perquè algú les ordena. I algú ho va ordenar”. Trapero ha confessat el que va sentir durant tot el procés en què també es jutjava la reputació dels mossos. “Em sentia molt ultratjat. Se m'insultava cada dia. Es va construir un personatge que no era real, no es corresponia amb qui soc, com sento, com visc”, ha lamentat. “Hi ha càstigs gratuïts. Jo ho vaig viure, com els ha passat a altres persones. I a alguns els han passat per damunt”, ha reflexionat.
El 20 d'octubre del 2020, l'Audiència Nacional va absoldre Trapero i, tal com ha explicat, va arrencar a plorar de l'emoció acompanyat de la seva dona i la seva cap de gabinet i persona de confiança, Patricia Plaja. Segons ha relatat Trapero el que més mal li va fer va ser el paper d'alguns comandaments d'altres cossos durant el judici: “Em costa entendre la sobreactuació i la mentida en un policia, i va haver-n'hi prou, d'això”. Amb tot, ha assegurat que no els guarda rancor, com al llavors tinent coronel Daniel Baena. “Nosaltres vam cometre errors. Però no només nosaltres. I crec que vam anar molt bé per tapar altres errors”, ha detallat.