La Fiscalia Anticorrupció és contrària que la Fiscalia Europea assumeixi tota la investigació oberta sobre el cas Koldo, en relació amb la compra de mascaretes durant la pandèmia. El fiscal Luis Pastor demana a l’Audiència Nacional que elevi el cas al Tribunal Suprem a fi que l’Alt Tribunal decideixi qui es queda la investigació. En l’escrit enviat al jutge Ismael Moreno, li sol·licita que plantegi una qüestió de competència per saber qui continua amb la causa, que afecta Koldo García, exassessor de l’exministre José Luis Ábalos, i altres investigats per presumptes comissions en adjudicacions públiques. El fiscal aposta perquè l’Audiència Nacional mantingui la competència del cas respecte a tots els delictes i que la Fiscalia Europea es limiti a investigar “exclusivament” si hi va haver delicte contra els interessos financers de la Unió Europea. Argüeix que el contrari “ocasionaria un perjudici irreparable a la instrucció de la causa i als propis investigats”.
En l’escrit, de 25 pàgines, esgrimeix que el Jutjat Central d’Instrucció de l’Audiència Nacional es troba en “millor posició” que la Fiscalia Europea a causa de “la complexitat de la investigació, els mitjans per afrontar-la eficaçment i el temps ja dedicat a la instrucció del cas”. Luis Pastor presumeix que la Fiscalia Anticorrupció “té potents mitjans materials i humans, dels quals, com és sabut, no gaudeix cap altra fiscalia, inclosa l’Europea” i destaca que té una “llarga experiència i capacitat per emprendre aquestes investigacions”. Conclou que atribuir la competència a la Fiscalia Europea tindria “efectes negatius” sobre la instrucció, ja que “suposaria un retard en les investigacions, en tant que exigiria haver de prendre coneixement de tot l’actuat fins ara”.
També apunta que el fet que “hi hagi hagut finançament de la Unió Europea no implica que hi hagi un perjudici per als interessos financers de la Unió”, ja que, fins al moment, “no hi ha cap indici” de la comissió del delicte de malversació: “Els contractes es van executar, el material va ser subministrat i es van pagar uns preus inferiors als satisfets en altres contractes de subministrament del mateix material”. Per tant, el fiscal s’oposa que la Fiscalia Europea es quedi tota la investigació quan l’Audiència Nacional “ja es troba investigant delictes que no han perjudicat els interessos financers de la Unió, que no són instrumentals d’aquests i tampoc no s’hi troben indissociablement vinculats”, que són tres condicions perquè la Fiscalia Europea assumeixi una investigació.
“Una afectació més gran als interessos nacionals”
Luis Pastor subratlla que “no hi ha dubte que existeix una afectació més gran als interessos nacionals que als interessos financers de la Unió Europea”. I apunta els motius: “la quantia de fons estatals afectats és gairebé tres vegades superior als fons europeus” i és una trama que “ha compromès el normal funcionament de l’Administració espanyola”. “No seria fàcil justificar que, amb el pretext d’un eventual i no acreditat perjudici als interessos financers de la UE, fossin apartats els òrgans nacionals més directament encarregats de la persecució de dos dels més característics delictes de corrupció, com el tràfic d’influències i el suborn”, assenyala. I afegeix que el fet que “hagin existit diferents fonts de finançament dels contractes no ha de ser obstacle perquè siguin investigats en un mateix procediment”. I afegeix que la investigació de l’Audiència Nacional és “molt més àmplia i complexa” i “arriba a delictes del tot aliens a la competència directa de la Fiscalia Europea”.
“No es pot parlar en el present cas d’indivisibilitat”
El fiscal anticorrupció també esgrimeix que, en aquest cas, “no es pot parlar d’indivisibilitat” i sosté que el fet que “hagin existit diferents fonts de finançament dels contractes no ha de ser obstacle perquè siguin investigats en un mateix procediment”. A més, apunta que es tracta de conductes que queden “clarament diferenciades” i no estan “indissociablement vinculades” al contracte que la Fiscalia Europea “considera l’instrument d’una possible malversació o frau”. El fiscal acusa la Fiscalia Europea d’utilitzar “com a perxa” un “eventual” delicte de malversació de fons europeus per “penjar la totalitat de la investigació” i li retreu que no doni “cap argument o raó en la qual fonamentar que estan «indissociablement vinculats»”. “El que investiga el Jutjat és una trama que desborda de molt la mera adjudicació d’uns contractes afectes a fons europeus, ja que s’expandeix per diferents administracions públiques, alienes a qualsevol finançament de fons europeus, i és una organització que preexistia a les adjudicacions afectades per fons europeus”, rebla.
Ni “subordinació” ni “supremacia”: un “repartiment competencial”
Un últim argument que planteja el fiscal és que la relació entre la Fiscalia Europea i els òrgans judicials espanyols “no es basa en la subordinació” ni en una “inexistent supremacia d’una Fiscalia només aparentment supranacional”, sinó que entre ambdós actors s’estableix un “repartiment competencial”. Així doncs, és “indiscutible” la competència de la Fiscalia Europea per investigar els delictes que afecten els interessos financers de la Unió, mentre que és “excepcional” la seva intervenció respecte a altres delictes, la investigació dels quals “concerneix pròpiament les autoritats judicials espanyoles”.