La Fiscalia Anticorrupció s'oposa a la petició d'indult sol·licitada per l'expresident de la Junta d'Andalusia, José Antonio Griñán, condemnat a sis anys de presó pel cas ERO, i els altres set ex alts càrrecs que també van ser condemnats per un delicte de malversació. La Fiscalia ha enviat un escrit a l'audiència de Sevilla on defensa que no s'aprecia una trajectòria d'"honestedat i honradesa" en Griñán, tal com apunta la seva defensa. A més, assenyala que les raons de justícia i equitat presentades no guarden relació amb la normativa que fonamenta la mesura de gràcia, ja que correspon a delictes de "corrupció política". En l'escrit, el ministeri públic sosté que "la corrupció política administrativa i la desviació de poder són incompatibles amb un estat democràtic de dret, en el qual han de prevaler principis com la igualtat davant la llei, el control del poder públic, la imparcialitat i la correcció en l'actuació administrativa".
Conducta criminal de Griñán
En l'escrit, Anticorrupció recorda que la mesura de gràcia d'indult només es justifica de manera excepcional quan hi té la finalitat d'arreglar situacions considerables d'"injustícia notòria" a conseqüència de l'estricta i evitable aplicació del dret, així com en casos en què l'execució de la pena deixaria de complir la funció de resocialització que constitucionalment té encomanada a l'article 25 de la Constitució Espanyola. Segons fonts oficials del ministeri públic, "l'examen detingut dels arguments esgrimits en cadascun dels apartats per a justificar la sol·licitud d'indult parcial" que se sustenta "en raons de justícia i equitat previstes en l'art. 11 LEGI" assenyala que "cap d'elles guarda relació amb la naturalesa i finalitat de l'institut de l'indult i la seva norma reguladora".
El text assenyala que la conducta criminal de Griñán ha estat "enjudiciada amb equanimitat dins del marc abstracte de l'extensió de les penes" que es contemplen a la llei penal pel que fa als delictes pels quals està condemnat, que no requereixen un enriquiment econòmic propi. Els fiscals fan referència a la sentència del Tribunal Suprem que confirmava les condemnes a l'expresident andalús pel "procediment específics" dels ERO. "No s'exigeix el lucre personal del rebedor, sinó la seva actuació amb ànim de qualsevol benefici, fins i tot no patrimonial, que existirà, encara que la intenció de lucrar es refereixi al benefici d'un tercer".
Els arguments de la defensa
La defensa de Griñán va presentar com a mèrit per aconseguir l'indult "l'honestedat i honradesa" durant la trajectòria professional i personal. Un argument durament criticat pels fiscals, ja que segons recorden els motius pels quals ha estat condemnat són "els més greus comesos en el si de l'administració pública" i perquè en la seva execució "es detecta un evident i flagrant pèrdua de la probitat en l'exercici de la funció pública". A més, es considera més greu si es té en compte que el delicte de malversació té l'objectiu d'exemplaritzant per garantir "la confiança de la societat en el maneig honest dels fons públics» i que els funcionaris públics encarregats de gestionar els béns de l'Administració ho fan sota la "fidelitat i transparència". Anticorrupció recorda que durant el mandat de Griñán a la Junta "es va disposar de crèdits pressupostaris per a la concessió d'ajudes il·legals per un import superior a 427 milions d'euros". Per totes aquestes raons, la Fiscalia conclou que no s'ha de produir una commutació parcial de la pena.