La Fiscalia de Barcelona ha arxivat la investigació que va obrir el 2019 al grup parlamentari de la CUP per un possible delicte de malversació de fons públics, en destinar una partida de les subvencions que rebia a promocionar el referèndum independentista de l'1-O. Segons han informat fonts jurídiques, la investigació, que portava la fiscal Anticorrupció Teresa Duerto, s'ha arxivat per ordre de la Fiscalia General de l'Estat en virtut d'un informe de la seva secretaria tècnica que descarta que les despeses sota sospita del grup CUP-Crida Constituent tinguin "rellevància penal".

Què s'investiga?

La recerca es va obrir arran de la informació que Ciutadans va fer arribar a la Fiscalia advertint que la formació anticapitalista havia destinat una part de la dotació pressupostària que el seu grup va rebre del Parlament a actes de promoció del referèndum de l'1-O. En aquest context, la Fiscalia Anticorrupció va començar la investigació al febrer, però aquesta es va aturar durant el confinament. Després, es va tornar a activar, fins ara.

En el marc d'aquestes diligències —l'arxivament de les quals avança avui el diari El Punt Avui—, la fiscal va interrogar com a investigat un responsable del partit i una vintena de testimonis vinculats a la destinació de les despeses sota sospita. Es tracta de dues partides pressupostàries del grup parlamentari de la CUP-Crida Constituent, de 168.000 i 13.000 euros, respectivament, amb les quals es van pagar l'edició de díptics, llibres i vídeos vinculats amb el referèndum independentista.

En l’escrit que va presentar ara fa un any, la formació taronja recorda que la legislació estableix que les assignacions que reben els grups parlamentaris a través del pressupost del Parlament per desenvolupar les seves funcions no es poden destinar en cap cas “a sufragar activitats il·lícites”, com ho era, al seu parer, “el referèndum il·legal de l’1-O”.

La versió de la CUP

La formació anticapitalista manté que les despeses investigades es van aprovar durant l'estiu del 2017, mesos abans que el Tribunal Constitucional suspengués el referèndum i advertís a nombrosos càrrecs públics de la seva obligació d'impedir qualsevol iniciativa encaminada a dur-lo a terme. 

En concret, la campanya de suport al referèndum de l'1-O portava per lema Escombrem-los! Desobediència, autodeterminació, Països Catalans. A més, anava acompanyada d'un cartell on es veia una il·lustració en què una dona escombrava el president del Govern, Mariano Rajoy; el rei Felip VI; l'expresident del Govern José María Aznar; els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Artur Mas, i el cardenal Rouco Varela, entre d'altres.

Imatge principal: Un dels actes de la CUP abans del referèndum de l'1 d'octubre / Agència Catalana de Notícies