La Fiscalia ha arxivat les diligències que havia obert per la tragèdia a la tanca de Melilla del passat 24 de juny, on van morir almenys 23 persones. El Ministeri Públic ha anunciat en un comunicat que no aprecia indicis de delicte en l'acció de les forces i cossos de seguretat de l'Estat. Tot i això, trasllada al director adjunt operatiu de la Guàrdia Civil de l'actuació de diversos agents que van llançar pedres contra les persones migrants per si fos constitutiva d'infracció disciplinària.
Anteriorment, la Fiscalia havia demanat totes les imatges disponibles del succés al Ministeri d'Interior, dirigit per Fernando Grande-Marlaska, qui ha defensat tot aquest temps l'acció dels cossos policials. Malgrat tot, la Fiscal de Sala coordinadora d'Estrangeria, Beatriz Sánchez, signa el decret d'arxiu en no veure indicis ni de possibles delictes d'homicidi imprudent ni d'omissió del deure d'auxili; i considera també legals els 470 rebutjos a frontera qüestionats pel Defensor del Poble. Sánchez ha remarcat que la majoria de les persones migrants procedeixen de països en conflicte i són mereixedores de protecció internacional.
Amnistia Internacional i la tragèdia de Melilla
El passat 13 de desembre, Amnistia Internacional va assenyalar que el Marroc i Espanya van cometre crims contra el dret internacional durant la tragèdia de Melilla. Aquesta és la principal conclusió d'un informe d'aquesta organització, que recull que tant els agents espanyols com els marroquins van fer omissió de l'auxili mèdic als ferits, van provocar homicidis i van practicar expulsions col·lectives. Després de recopilar tota aquesta informació, l'organització ha denunciat un "ús generalitzat de força il·legítima per les forces de seguretat marroquines i espanyoles", fins i tot quan els migrants es trobaven sota control policial.
L'informe d'Amnistia se suma a les diverses investigacions que han conclòs que tant l'Estat espanyol com el Marroc no van actuar degudament quan es van produir els fets el passat juny. Tanmateix, aquest divendres, la Fiscalia al·lega que no hi ha prou indicis.
El relat d'un supervivent de Melilla
Un llarg camí ha portat en Basir (nom fictici) des del Sudan fins a les portes de l'Estat espanyol. El jove de 24 anys va abandonar el seu país per la persecució religiosa sobre els cristians i després de cinc anys d'odissea, passant per tres països diferents, va acabar sent un dels supervivents de la tragèdia de Melilla el passat 24 de juny. El passat 14 de desembre va presentar una petició d'asil a l'ambaixada d'Espanya a Rabat, estant així la legislació espanyola en un moviment inèdit al Marroc. Un dels lletrats d'en Basir va explicar que va decidir acceptar el cas gratis per rebatre les afirmacions de Fernando Grande-Marlaska. "S'ha arribat a afirmar que les persones que van assaltar la nostra frontera de manera violenta ho van fer davant la impossibilitat de demanar asil. I senzillament és fals i irresponsable".