Carpetada. Com estava previst, Joan Carles I no farà front a cap responsabilitat penal. Dos anys després, la Fiscalia del Tribunal Suprem ha decidit aquest dimecres arxivar totes les investigacions iniciades al voltant dels tripijocs i possibles corrupteles del rei emèrit. Entre aquestes, les suposades comissions per l'AVE a La Meca. Els motius de l'arxivament són diversos: des de la manca d'indicis o la prescripció fins a la protecció dels actes durant seu regnat per la figura de la inviolabilitat constitucional. Això sí, la Fiscalia sí que admet irregularitats, com l'ocultació de diners a l'estranger no declarats a Hisenda. De fet, durant l'últim any i mig ha procedit a dues regularitzacions fiscals. Tot plegat aplana a l'emèrit el camí de tornada a Espanya.
L'arxivament de les tres línies d'investigació s'ha decretat a través de dos secrets signats per Alejandro Luzón, cap de la Fiscalia Anticorrupció. La investigació constata que el rei Joan Carles I va enriquirse-se durant 38 anys amb fons aliens a la seva retribució com a membre de la Casa Reial. Però en bona part va tenir lloc abans del 2 de juny del 2014, quan va abdicar com a cap de l'Estat, i per tant està protegit per la inviolabilitat que li atorgava la Constitució espanyola. Això és el que impedirà, per exemple, que sigui perseguit penalment per la donació de 65 milions d'euros de l'Aràbia Saudita, que va ocultar a Suïssa a través de la fundació panamenya LUCUM.
Sobre aquests fons, la Fiscalia té clar que el seu titular real era Joan Carles I i s'han identificat quotes defraudades a l'Hisenda Pública en l'IRPF de 2008 a 2012 que superen "amb escreix" l'import de 120.000 euros que el Codi Penal estableix com a "llindar del delicte". No obstant, la possible responsabilitat penal del 2008 al 2011 ja estaria extingida per prescripció. En el cas del 2012, apunta la Fiscalia, "tampoc no seria susceptible de retret penal perquè estava protegit per la inviolabilitat".
Més enllà dels delictes fiscals, en aquest cas, s'investigava un possible delicte de corrupció en els negocis pel projecte d'AVE a La Meca, en què participaven dotze empreses espanyoles i dues saudites. La Fiscalia assenyala que la investigació no ha pogut establir, "ni tan sols de manera indiciària", cap vincle entre aquest ingrés i l'adjudicació del projecte d'AVE a La Meca ni, per tant, amb el pagament de cap comissió. En aquest sentit, s'especula que "es tractaria d'un regal que podria haver estat rebut en consideració de cap de l'Estat que Joan Carles de Borbó ostentava el 2008 i, per tant, susceptible d'integrar el delicte de suborn". Però aquest possible delicte també estaria "clarament prescrit". Pel que fa un possible delicte de blanqueig de diners, també s'assegura que estaria cobert per la inviolabilitat.
Transferències d'un empresari
Una segona línia d'investigació tenia a veure amb les transferències efectuades entre els anys 2016 i 2019 per l'empresari britànic-mexicà Allen Sanginés-Krause. El beneficiari va ser Joan Carles de Borbó i l'import va ascendir a 516.606,32 euros per a satisfer despeses de familiars de l'emèrit o de persones vinculades. La Fiscalia assenyala que "no existeix constància de cap contraprestació per les transferències realitzades". Estaven subjectes a l'impost de successions i donacions i l'emèrit va regularitzar-les amb una declaració davant l'Agència Tributària el 9 de desembre del 2020, ingressant 556.412,5 euros, més recàrrecs i interessos de demora. D'aquesta manera, aquest capítol ja estaria resolt.
Fundació Zagatka
Una tercera línia d'investigació posava el focus en les despeses i viatges de Joan Carles I sufragades per la Fundació Zagatka, darrere la qual hi havia el seu cosí Álvaro de Orleans. Aquestes despeses van ser posteriors al 19 de juny del 2014, i per tant ja no estava protegit per la inviolabilitat constitucional. Segons la fiscalia, aquesta fundació va "abonar quantioses despeses per l'ús d'avions privats i serveis d'allotjament" al rei emèrit i els seus familiars. No obstant això, va realitzar una segona regularització fiscal el febrer del 2021, "sense requeriment previ de l'Administració Tributària", per un import total de 4,41 milions d'euros. Una regularització fiscal que va "complir el requisit objectiu".
Malgrat tot, la Fiscalia celebra que la seva investigació hagi permès recuperar més de cinc milions d'euros per a les arques públiques com a conseqüència de les dues regularitzacions de Joan Carles I.
El trust de Jersey
Hi havia una última pota que investigava la Fiscalia: un trust a l'illa de Jersey que, segons el Sepblac (Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals), podia pertányer a Joan Carles de Borbó. La Fiscalia ha confirmat que era beneficiari de dos trusts creats pel seu amic Manuel Prado Colón de Carvajal, dotats amb uns cinc milions d'euros. La finalitat de tots dos trusts hauria estat donar suport al llavors cap de l'Estat en el cas que fos deposat per un cop inconstitucional. Però el 2004 va decidir tancar-los i traspassar els diners a l'historiador Joaquín Romero Maura. Va ser aquest últim qui va obrir la societat investigada, JRM 2004 Trust. El ministeri públic sosté que no hi ha indicis que vinculin l'emèrit amb aquests fons opacs.
El seu futur, "en els pròxims dies"
Durant els últims mesos, s'ha especulat amb un possible retorn del rei emèrit un cop s'arxivessin les investigacions de la Fiscalia. Tan bon punt s'ha conegut aquesta notícia, el despatx d'advocats, que representa Joan Carles de Borbó, ha informat en un comunicat que "en els pròxims dies" traslladarà el contingut dels dos decrets al seu client. Es farà "ressò de les decisions que pugui prendre Joan Carles" i les comunicarà "oportunament".
