Els indults tornen a escena. Després d’un any amb la llei d’amnistia al centre del debat polític i jurídic, aflora de nou la figura dels indults. I és que, veient la reiterada negativa del Tribunal Suprem a amnistiar la malversació de l’1 d’octubre, un ciutadà particular va presentar el juliol una petició perquè el govern espanyol indulti la inhabilitació a càrrec públic que es manté per a l’exvicepresident de la Generalitat i expresident d’ERC, Oriol Junqueras, per a l’exconseller i actual secretari general de Junts, Jordi Turull, i per als exconsellers republicans Dolors Bassa i Raül Romeva. Poc després de la petició, Jordi Turull va reclamar que es retirés per “no blanquejar la Toga Nostra”. El juny del 2021, el Consell de Ministres va concedir l’indult als presos polítics, però només en les penes de presó, i va mantenir-los la inhabilitació: fins al 2030 per a Turull i Romeva i fins al 2031 per a Junqueres i Bassa.
Ara, la Fiscalia, en un expedient signat per la tinent fiscal del Suprem, María de los Ángeles Sánchez Conde, considera que “no s’entén” que els quatre membres del Govern del 2017 no puguin ser amnistiats mentre que la norma de l’oblit penal sí que es pot aplicar a “aquells encara no jutjats i que no han estat objecte de condemna ni han començat a complir-la”. Per això, esgrimeix que la concessió de l’indult “sembla pertinent”, atès que és “excessiu” que “es continuï complint la pena d’inhabilitació, atenent les circumstàncies en què el delicte es va cometre i que altres intervinents en fets que s’emmarquen en el procés independentista català han de veure extingida de manera total la seva responsabilitat penal sense ser enjudiciats, en haver d’arxivar les causes iniciades contra ells”.
El Ministeri Fiscal recorda que el seu posicionament és clar: el delicte de malversació és “susceptible de ser amnistiat” perquè està “compromès dins dels actes que entren en l’àmbit objectiu” de la llei d’amnistia. Així doncs, la Fiscalia considera que “no es desprèn cap causa perquè la llei d’amnistia exceptuï de la seva aplicació el delicte de malversació objecte de condemna quan els fons malversats s’han destinat a pagar les despeses ocasionades” per dur a terme el referèndum de l’1 d’octubre.
“La condemna ha sigut una de les fites segurament més importants per provocar la desafecció”
D’altra banda, el Ministeri Públic recorda que, segons l’exposició de motius de la llei d’amnistia, la norma s’entén com un “pas necessari per superar les tensions i eliminar alguna de les circumstàncies que provoquen la desafecció que manté una part de la població allunyada de les institucions estatals”. I la Fiscalia esgrimeix que “això no s’esdevé” en els casos de Junqueras, Turull, Romeva i Bassa, que “han ingressat a la presó, han estat enjudiciats i condemnats i han complert de manera extensa la condemna”, cosa que “ha generat una profunda convulsió a la societat catalana”. “La condemna ha sigut una de les fites segurament més importants per provocar la desafecció”, rebla.
El ciutadà que sol·licita l’indult denuncia que el Suprem impedeix que els electors de Catalunya puguin elegir lliurement els seus representants
I qui és el ciutadà particular que sol·licita els indults? És Jordi Miralda Iñigo, que fonamenta el seu escrit en el dret de la ciutadania a “participar en els assumptes públics, directament o per mitjà de representants lliurement escollits en eleccions periòdiques per sufragi universal”. Així mateix, esgrimeix que la sentència del Tribunal Suprem de l’octubre del 2019 “impedeix que els electors de Catalunya puguin triar lliurement els seus representants”, donat que “no només afecta directament els penats, sinó indirectament tots els electors, ja que els principals líders de partits polítics i entitats cíviques no poden ser elegits en sufragi universal”. “A Catalunya no hi ha una situació de normalitat democràtica, i això només es pot solucionar mitjançant un indult que permeti l’elecció del penat en sufragi universal”, conclou.
El 2020, els fiscals del Suprem es van oposar als indults als presos polítics
Malgrat que ara la Fiscalia és favorable als indults, el desembre del 2020, els quatre fiscals del judici del procés, i contraris fa uns mesos a amnistiar la malversació, es van oposar que es concedís l’indult als dotze condemnats a causa de la “gravetat dels delictes comesos”. En aquella ocasió no van trobar raons de justícia, equitat o utilitat pública que justifiquessin la mesura de gràcia i van sostenir que el compliment “efectiu” de la pena d’inhabilitació era “necessari”. Per a Javier Zaragoza, Jaime Moreno, Consuelo Madrigal i Fidel Cadena, “condonar la pena d’inhabilitació” quan la funció pública havia estat el “vehicle necessari per a la comissió del delicte” era una decisió “tan injustificada com arbitrària”. Argumentaven que “l’abús de les funcions públiques” va ser “determinant” per al “desafiament a l’ordre constitucional” i per a “l’ús il·lícit de cabals públics” i, per tant, concloïen que eliminar les penes d’inhabilitació seria “buidar absolutament de contingut” la sentència del Suprem.