La Fiscalia del Tribunal Suprem espanyol ha donat llum verda al magistrat Pablo Llarena, que segueix sent l'instructor de la causa contra els exiliats al Suprem, per portar a la justícia belga al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per no haver facilitat l'extradició dels exiliats. Tot plegat es dona poc abans que la justícia belga s'hagi de pronunciar sobre l'extradició del president a l'exili Carles Puigdemont si, finalment, perd la votació pel seu suplicatori.
En un escrit remès a Llarena aquest dimecres, la Fiscalia, dona suport a la consulta que els va fer Llarena i critiquen durament la interpretació belga de les euroordres contra els exiliats catalans, segons ha avançat El Confidencial. A més, els fiscals espanyols afegeixen que "és necessari i procedent" portar a la justícia belga davant del TJUE.
En el seu escrit, la fiscalia, no només es refereix al cas del president Puigdemont, sinó que també indica el seu malestar per la no extradició del conseller Lluís Puig. Concretament, el ministeri fiscal recorda que Bèlgica es va negar a extradir Puig en existir "un greu risc de violació dels drets fonamentals", en lloc de negar-se a extradir-lo perquè "concorregués alguns dels motius de denegació previstos".
A més, la fiscalia també recorda que el tribunal belga va negar-se a entregar Puig perquè el greu risc de vulneració de drets va ser concretat quan el Suprem va assumir la competència "per a conèixer els delictes, i en què podia resultar vulnerada la presumpció d'innocència". La sentència belga també citava les conclusions del grup de treball de les Nacions Unides del 27 de maig de 2019, que demanava la llibertat de Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras.
Suggeriments de la Fiscalia a Llarena
L'escrit de la Fiscalia del Suprem no només avala portar la justícia belga davant del TJUE sinó que suggereix a Llarena que pregunti al tribunal sobre diverses qüestions relacionades amb el cas. Per exemple, els fiscals espanyols proposen a l'instructor que pregunti si "està autoritzada l'autoritat judicial de l'estat d'execució a denegar el lliurament del reclamat per l'euroordre per raons diferents de les recollides?"
A més, assegura que el tribunal belga "s'ha excedit en realitzar una interpretació contrària a la jurisprudència del TJUE, que atribueix en les seves últimes sentències la protecció dels drets fonamentals al jutge d'emissió". Això, segons la Fiscalia, tenint en compte que tots els Estats membres de la UE comparteixen els mateixos valors i formen part del mateix sistema judicial.
La Fiscalia també critica la sentència belga que nega l'extradició de Puig assegurant que no hi ha cap anàlisi de suposades vulneracions dels drets fonamentals de l'encausat i afegeix que "la possibilitat de l'examen pel jutge d'execució de la vulneració dels drets fonamentals és excepcionalíssima: quan es tracti d'afectació a la integritat de les persones, com podria ser la situació de les presons".
La fiscalia també basa el seu aval a Llarena en l'informe d'un grup de treball de l'ONU que es va publicar fa quasi dos anys, just quan es va acabar el judici, que demanava la lliberta de Cuixart, Sànchez i Junqueras. Concretament, els fiscals consideren que és una improcedència basar la sentència de l'extradició de Puig en les conclusions d'aquell informe i demanen a Llarena que pregunti si un Estat pot no extradir una persona fonamentant-se en les conclusions d'un grup de treball "on s'afirma, sense cap base objectiva, l'existència de riscos de lesió de la presumpció d'innocència" quan encara no s'ha celebrat el judici en qüestió.
Què va plantejar Llarena?
Què va plantejar Llarena a la Fiscalia? Doncs, concretament, l'instructor del cas contra Puigdemont i els exiliats, va preguntar l'opinió de la Fiscalia sobre si havia o no d'elevar una qüestió prejudicial al TJUE sobre l'abast de les euroordres de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín, després de la negativa belga a extradir Lluís Puig.
En una providència, Llarena va concedir tres dies a la Fiscalia, a l'acusació popular i als advocats de les defenses perquè formulin les seves al·legacions a aquesta qüestió. Llarena demanava a les parts conèixer la seva opinió abans de decidir si planteja aquesta qüestió prejudicial al TJUE sobre l'abast i les raons de denegació d'una euroordre per tal de poder establir criteris sobre si s'ha de mantenir, retirar o emetre noves euroordres contra els exiliats.