La investigació sobre l'operació de Catalunya es divideix i marxa a Madrid. La Fiscalia de Barcelona ha decidit enviar a la Fiscalia Anticorrupció, a Madrid, la denúncia del major Josep Lluís Trapero, contra la policia patriòtica del PP, que el va acusar de falsos fets delictius, segons consta en els papers de l'operació Catalunya. La Fiscalia de Barcelona també ha resolt que envia a la Fiscalia de Madrid la denúncia presentada, el març passat -davant la difusió de nous àudios del comissari José Manuel Villarejo-, per 14 dels 33 jutges catalans que el febrer de 2014 van signar un manifest a favor del dret a decidir a Catalunya, segons ha informat fonts de la Fiscalia a ElNacional.cat, aquest divendres.
Així, a Catalunya només queda la investigació oberta per la Fiscalia Superior de Catalunya per aclarir si la persecució de la policia patriòtica contra l'independentisme va incloure el fiscal superior de Catalunya Martín Rodríguez Sol, en sortir el seu nom en unes notes policials dirigides al Ministeri de l'Interior, que dirigia Jorge Fernández Díaz (PP).
El cas de Trapero
Traparo va presentar, el gener passat, una denúncia a la Fiscalia contra la “persecució injusta” que assegura que va patir i que hauria liderat el comissari jubilat José Manuel Villarejo i el seu equip, que es va reflectir en una de les notes informatives entre els anys 2012 i 2014, que s’enviaven al ministre Fernández Díaz, i que ha reproduït ElNacional.cat. En aquestes notes, Villarejo i altres responsables de la policia espanyol intenten involucrar a Trapero (a qui anomenaven TRIPI), quan no era major dels Mossos, en un cas de tràfic de drogues.
La policia patriòtica també va intentar influir en el jutge del cas Macedonia, el magistrat Joaquín Aguirre, contra Trapero, però no se'n va sortir. És a dir, no el volien perjudicar per independentista, sinó per rivalitat entre cossos policials, segons algunes fonts. La denúncia acaba d'arribar a la taula dels responsables d'Anticorrupció i encara no han resolt si obren diligències d'investigació, segons fonts del Ministeri Fiscal.
Els jutges i el DNI
En el cas dels jutges, la seva nova denúncia és motivada per la difusió de nous àudios que revelen als autors de la vulneració del seu dret a la intimitat. Els magistrats asseguren que aporten proves documentals sobre les persones que el 2014 van filtrar, de manera il·legal, una vintena de fotografies dels seus DNI que, posteriorment, es van publicar a la portada del diari La Razón. La denúncia presentada la subscriu el portaveu d'Ágora Judicial, Xavier González de Rivera.
En concret, en els àudios, gravats pel mateix Villarejo, se'l sent conversar amb Eugenio Pino, qui va ser director adjunt de la Policia (DAO) i l'aleshores responsable de la brigada d'Informació de la policia espanyola a Catalunya, Pedro Esteban, i com els policies admeten que van realitzar la consulta dels DNI en ordinadors policials i els van entregar al diari madrileny; i Pino indica que s'han d'esborrar les proves.
Cap jutjat va voler investigar la filtració de dades personals dels jutges i el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va condemnar el Regne d'Espanya per no investigar-ho i no protegir-los. El govern del PSOE va admetre pagar-los una indemnització per una irregularitat del govern del PP, però no es van depurar responsabilitats de cap càrrec ni funcionari.
Per ara, cap denúncia contra els responsables polítics i els funcionaris de l'operació Catalunya no ha prosperat. El cas més flagrant és el de l'acusació falsa feta a l'expresident del Barça, Sandro Rosell, i del qual l'Audiència de Madrid ha donat carpeta final a les seves denúncies.