La Fiscalia del Tribunal Suprem està benèvola amb el rei emèrit, Joan Carles I. L'organisme, tal com avança El Confindencial, va enviar una comissió rogatòria a Suïssa per sol·licitar informació sobre els diners que el monarca amagava al país, però va acotar la sol·licitud al període 2016-2019.
Aquesta limitació ha fet que les autoritats suïsses només hagin enviat a Espanya informació d'un dels dos bancs en què va tenir diners la Fundació Zagatka, vinculada a l'emèrit. Els anys en què s'ha centrat la Fiscalia coincideixen amb l'etapa durant la qual l'emèrit va efectuar menys operacions sospitoses i, per tant, significa una renúncia a investigar-lo per delictes comesos en exercicis no prescrits. Almenys un any fiscal hauria quedat fora de la comissió rogatòria enviada a Suïssa, subratlla el citat digital.
La sol·licitud a Suïssa es va enviar el passat 24 de febrer, i es va traslladar a Yves Bertossa, el fiscal de Ginebra que investiga des del 2018 la circulació de fons del rei emèrit. Suïssa va enviar a Espanya la informació estricta que pertanyia al període sol·licitat per la Fiscalia del Tribunal Suprem i, per tant, només ha enviat documentació de part dels comptes bancaris que depenien de la Fundació Zagatka (l'entitat gestionada pel cosí del rei, Álvaro de Orleans). Concretament, indica El Confidencial, Espanya només ha rebut dades referents als moviments de Zagatka al banc Lombard Oider de Ginebra.
2003 - 2015
Joan Carles I pot respirar una mica tranquil, ja que les operacions més compromeses que va realitzar es van dur a terme entre 2003 i 2015, amb els vuit comptes que la Fundació Zagatka va arribar a controlar al banc suís Credit Suisse de Ginebra.
Amb aquests dipòsits, van entrar 6,5 milions d'euros d'origen desconegut i 4,6 milions d'euros més per una operació immobiliària d'OHL al Carib mexicà que es corresponia amb comissions il·legals. Amb aquests comptes també es van controlar milions d'euros en accions de multinacionals espanyoles i europees.
"No hi ha tracte de privilegi"
Per la seva banda, la setmana passada el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va assegurar que "no hi ha cap fre" a la Fiscalia ni "tracte de privilegi" a Joan Carles de Borbó en la seva situació respecte a Hisenda. Malgrat les informacions que apunten que la Fiscalia havia informat el rei emèrit que era objecte d'una investigació abans que aquest presentés les regularitzacions davant d'Hisenda, fet que les invalidaria, Sánchez va afirmar que "l'estat de dret funciona" i que tots els ciutadans són iguals, "es diguin com es diguin".