Nou xoc entre la Fiscalia i el Tribunal Suprem. Ara, a costa de la llei d’amnistia. El Tribunal Constitucional està tramitant la qüestió d’inconstitucionalitat que va presentar la Sala Penal de l’Alt Tribunal contra la norma de l’oblit penal per la seva “absoluta convicció” que vulnera el dret a la igualtat davant la llei. El TC la va admetre a tràmit fa un mes i ara el Ministeri Fiscal demana la inadmissió o la desestimació íntegra del recurs. En el seu escrit, firmat pel fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, i en el qual tingut una intervenció clau el fiscal en cap davant del Constitucional, Pedro Crespo, critica que, malgrat que el Suprem posa la diana en l’article 1 de la llei d’amnistia, en realitat, el seu dubte “no se centra en el concret contingut i abast” d’aquest precepte, sinó que “obertament s’estén a la inconstitucionalitat de la llei orgànica en si mateixa i en la seva totalitat”. “El que qüestiona la Sala a quo, en termes absoluts, és l’amnistia mateixa, pel seu origen, per la seva tramitació, pel seu objecte i per la seva finalitat, esgrimint a més, en molts casos, arguments de traça netament ideològica i política,” esgrimeix la Fiscalia en un informe avançat per El País i al qual ha tingut accés ElNacional.cat“En realitat, la interlocutòria del Suprem no planteja un dubte de constitucionalitat sobre una norma legal: rebutja amb absoluta convicció l’existència mateixa de la llei, i, en definitiva, la decisió política d’aprovar-la”, esgrimeix el Ministeri Fiscal, que entén que “l’allunyament substancial” de la interlocutòria respecte a la “naturalesa i objecte propis” d’una qüestió d’inconstitucionalitat és “motiu suficient per acordar la seva inadmissió”.

“No s’aprecia ni s’aporta a la interlocutòria de plantejament cap indici objectivament apte per justificar un temor fundat i real que la llei d’amnistia pugui generar un efecte criminogen basat en la percepció que els delictes seran amnistiats en la mesura que els seus autors puguin contemplar la possibilitat d’integrar una majoria parlamentària a tal efecte”, argumenta en un document de 49 pàgines. I afegeix que tampoc aporta “cap altra raó jurídicament avaluable que permeti qüestionar la constitucionalitat de l’esmentada llei orgànica des del punt de vista del principi de seguretat jurídica”. Així mateix, l’escrit de la Fiscalia també considera que un “aviat pronunciament de fons” del TC sobre els dubtes plantejats, “sigui quin sigui el seu concret sentit”, contribuirà de manera “netament positiva” a reduir la “innegable conflictivitat política, social i també jurídica” que acompanya a la llei.

“El judici de constitucionalitat s’aborda des d’una posició psicològica de part afectada i ofesa”

La Fiscalia, lluny dels plantejaments del Suprem, també esgrimeix que “no hi ha cap raó objectiva per intuir en el text o en l’esperit de la llei una mena de pretensió transicional tenyida d’un propòsit de retret o desautorització de l’actuació dels poders públics”. En aquest sentit, el Ministeri Públic critica que l’Alt Tribunal “introdueix un factor crític de naturalesa extrajurídica que acaba contaminant seriosament tota l’anàlisi” i lamenta que la seva referència al “rebuig de la situació política o jurídica anterior” s’erigeix ​​“paradoxalment” en “espina dorsal de la crítica, a vegades en termes virtualment recriminatoris”, qualificant fins i tot com a “ofensives” determinades al·lusions del Preàmbul a la “tensió institucional generada per la resposta penal a les conductes del procés”.

 

Per a la Fiscalia, l’argumentació del Suprem és una “reacció emocional a la sensació o la percepció que el «relat» assumit pel legislador configura l’amnistia qüestionada com a reacció a una injustícia”. “L’evident desenfocament d’aquest plantejament genera un efecte injustificadament i innecessàriament contaminant de tota l’anàlisi del dubte de constitucionalitat, perquè genera la impressió externa que el judici de constitucionalitat de la norma s’aborda des d’una posició psicològica de part afectada i ofesa pel propòsit de la llei”, conclou.

“No hi ha terme vàlid de comparació possible”

Més arguments. La Fiscalia rebutja que la llei d’amnistia vulneri el principi d’igualtat. “No hi ha terme vàlid de comparació possible, perquè el pressupost fàctic de la diferenciació no podria objectivament abastar, en cap cas, els que hagin comès els «mateixos delictes» en un context aliè al qual la mateixa llei delimita. De manera que difícilment pot sostenir-se que es tracti dels mateixos delictes, i que a aquests efectes els seus autors es puguin considerar iguals”, argumenta. Per cert, la Fiscalia també respon amb ironia a la frase de la interlocutòria del Suprem que considerava que, davant d’una amnistia, l’aplicació de la llei penal “només serà segura per als «tontos» i per als pobres”. La resposta del Ministeri Fiscal és clara: “El condemnat en el procediment del qual porta causa la qüestió d’inconstitucionalitat és una persona que té reconegut el dret a l’assistència jurídica gratuïta”.

“Els motius polítics que inspiren o expliquen una iniciativa legislativa no es poden barrejar amb l’enjudiciament constitucional del contingut"

Respecte a les crítiques que feia el Suprem que l’aprovació de l’amnistia s’explica per «l’obtenció dels vots de Junts per Catalunya» a la investidura de Pedro Sánchez, la Fiscalia retreu a l’Alt Tribunal que faci un “indeguda superposició” de la “decisió política” i del “contingut i efectes jurídics”. “La valoració dels motius polítics que inspiren o expliquen una iniciativa legislativa no es pot barrejar amb l’enjudiciament constitucional del contingut”, sosté el Ministeri Fiscal. I argumenta que, en democràcia, la conformació de majories parlamentàries per aprovar les lleis “requereix sovint la negociació i l’acord entre diferents forces parlamentàries” i subratlla que la “concentració de suports no només implica una coincidència en els objectius polítics de la norma, sinó també la legítima aspiració dels diferents grups polítics a incorporar a la seva redacció la seva pròpia empremta ideològica, satisfer un determinat interès i fins i tot rendibilitzar políticament el fet mateix de la seva aportació a la iniciativa”.

El Suprem en “cap moment” vincula el cas concret a un dubte d’inconstitucionalitat “específica” sobre la llei

A més, assenyala que la interlocutòria del Suprem “no identifica cap objecció específica” a incloure en el perímetre de l’amnistia el cas que estava estudiant i que va donar lloc a la qüestió d’inconstitucionalitat “ni vincula la seva puntual aplicació a la possible lesió constitucional”. En concret, es tracta de la condemna per un delicte de desordres públics agreujats en una protesta l’octubre del 2019 contra la sentència del procés. El Ministeri Públic apunta que el judici de rellevància que fa el Suprem “es limita a l’afirmació que «en cas que el precepte es reputés conforme a la Constitució i al dret de la Unió Europea, seria procedent declarar amnistiats els fets que han estat objecte del procediment»”. Ara bé, aquesta afirmació “en cap moment vincula un dubte d’inconstitucionalitat específic sobre la norma legal que pugui afectar la seva puntual aplicació al cas, sinó que es lliga a un judici global i abstracte d’inconstitucionalitat de la llei en conjunt”. Per aquest motiu, la Fiscalia considera que aquesta formulació del judici de rellevància “no s’ajusta a les exigències de la jurisprudència constitucional”.

“No s’ajusta a la naturalesa de la qüestió d’inconstitucionalitat”

La Fiscalia considera que el plantejament del Suprem “podria entendre’s i acceptar-se en el marc d’un recurs d’inconstitucionalitat”, que està “reservat als mateixos actors polítics i al Defensor del Poble”, però “no s’ajusta a la naturalesa de la qüestió d’inconstitucionalitat habilitada perquè els òrgans judicials disposin d’una llera tecnicojurídica de solució dels seus dubtes sobre la constitucionalitat de les normes que han d’aplicar en el compliment de la seva funció de jutjar i fer executar allò que s’ha jutjat”. Aquí, la Fiscalia porta a col·lació una sentència del TC del 1990 que concloïa que a través de la figura de la qüestió d’inconstitucionalitat «no és possible una impugnació abstracta o indirecta de la llei». I, a parer de la Fiscalia, el que fa el Suprem no és “plantejar un dubte de constitucionalitat sobre una norma legal”, sinó “rebutjar amb absoluta convicció l’existència mateixa de la llei i la decisió política d’aprovar-la”.

Però n’hi ha més. La Fiscalia recorda al Suprem que si qüestiona l’encaix de l’amnistia tant a la Constitució com al Dret de la Unió Europea, hauria d’haver dilucidat primer els dubtes respecte a la UE abans de recórrer al TC. “En atenció al principi de primacia del Dret de la Unió, el fet de no suscitar la qüestió prejudicial davant del TJUE en casos en els quals sigui procedent fer-ho pot determinar una vulneració del dret a la tutela judicial efectiva”, avisa. “La redacció de la interlocutòria evidencia nítidament que està contemplant de manera conscient i expressa una alternativa que havia inexcusablement d’haver descartat abans de plantejar la qüestió d’inconstitucionalitat”, rebla.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l’actualitat, en un clic!