Resposta ràpida i esperada. La fiscal de Memòria Democràtica i Drets Humans de Barcelona ha citat l’activista catalanista Blanca Serra Puig (Barcelona, 1943) el pròxim 19 de maig perquè expliqui les tortures que li van infligir agents de la Brigada Politico-Social a la Prefectura de la Policia espanyola de Via Laietana, el febrer de 1977, segons han informat fonts jurídiques a ElNacional.cat. És el primer pas de la pionera investigació de tortures perpetrades durant el franquisme, que la Fiscalia ha obert a l’Estat espanyol, en el marc de la llei de memòria democràtica del 2022, que ordena “realitzar una investigació efectiva que satisfaci el dret de les víctimes a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició”. És una acció innovadora i, de moment, paral·lela a la via penal, la qual continua tancada, bàsicament perquè la llei d'amnistia, aprovada l’octubre de 1977, continua en vigor.
La llei d'amnistia de 1977 impedeix investigar els crims del franquisme, segons han recordat dos jutjats i l’Audiència de Barcelona, en el cas del sindicalista Carles Vallejo i els germans Pepus i Maribel Ferrándiz, citant resolucions del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional. Per això, és difícil que si s’identifiquen els torturadors de les germanes Serra, i estiguin vius, puguin ser citats a declarar a la Fiscalia. En el cas dels germans Ferrándiz, l’Audiència de Barcelona ja convidava a investigar els fets “fora del procés penal” i, per tant, sense condemna, com ara iniciarà de forma pionera la Fiscalia de Barcelona.
Àmbit d'investigació limitat
La denúncia per tortures durant el franquisme i la transició patides per Blanca Serra i la seva germana Eva -historiadora, que va morir el juliol de 2018- va ser presentada per Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans, amb el suport d’Òmnium Cultural i l'Organització Mundial Contra la Tortura (OMCT). L’entitat va qualificar de “precedent històric” que la fiscal especialitzada en Memòria Democràtica de Barcelona, Sara Gómez, en coordinació amb la Unitat de Drets Humans i Memòria Democràtica de la Fiscalia General de l'Estat, que dirigeix Dolores Delgado, acceptés, el 3 d’abril passat, investigar el seu cas. Això no obstant, s'admet que inicialment només s’investigaran les tortures patides durant el franquisme, ja que la llei de Memòria espanyola abraça fets des del cop d'Estat de 18 de juliol de 1936, la guerra i la dictadura, fins a l'entrada en vigor de la Constitució espanyola, el 29 de desembre de 1978.
Quatre detencions
Blanca i Eva Serra van patir quatre detencions en diferents períodes, en els quals se'ls va practicar tortura, entre els anys 1977 al 1982, a la Prefectura de la policia espanyola de Via Laietana i a la Direcció General de Seguretat de Madrid (a la Puerta del Sol). La darrera detenció de Blanca i Eva Serra va ser el 1982 per manifestar-se contra la llei de la LOAPA, que tancava tot autogovern, i per dur el cartell amb el lema Independència. Van ser acusades d'ultratge a la unitat de la nació espanyola i van passar dos mesos a la presó de la Trinitat. Van quedar en llibertat, sense cap judici.
És a dir, les tortures de les germanes Serra fins a octubre de 1977 estan emparades per la llei d’amnistia, però les de 1982, no. Això no obstant, no se’ls ha facilitat cap informació ni expedient sobre els policies que les van torturar físicament i psíquicament per dur-los a la Justícia, i per això van presentar la denúncia a la Fiscalia perquè reclami aquesta documentació.
Així, Irídia espera que aquesta investigació “serveixi per recollir els arxius policials, prendre declaració als testimonis i als pèrits, i, especialment, identificar els responsables de les tortures sistemàtiques comeses a Via Laietana.” I assegura que el cas de Blanca Serra “és un primer pas que ha de contribuir a garantir que, d’una vegada per totes, els tribunals de l’Estat espanyol deixin d’obstaculitzar l’accés a la justícia de les víctimes del franquisme”, a més d’exigir que Via Laietana sigui un “veritable centre de memòria”, com reclamen les entitats memorialistes de Catalunya, com la Comissió de la Dignitat, que ara impulsa la implicació dels Ajuntaments.
Per Irídia, els delictes de lesa humanitat no prescriuen. Tanmateix, la justícia espanyola -el Suprem i el Constitucional- reiteren que quan van passar aquests fets, el Codi Penal espanyol no recollia aquest delicte i, per tant, cal ajustar-se al principi de legalitat penal. Ni tampoc s'havien subscrit els convenis internacionals, que ho recullen.