La Fiscalia Superior de Catalunya ha citat a declarar diversos membres de l'Institut Català de Finances que van participar en la reunió en la qual es va decidir avalar els encausats pel Tribunal de Comptes, segons avança l'ARA. A finals de juliol, el Ministeri Fiscal anunciava l’obertura d’una diligència d’investigació contra la Junta de Govern de l’Institut Català de Finances (ICF) per haver acceptat avalar amb el Fons Complementari de Riscos del Govern les fiances dels 34 exmembres de l'executiu als quals el Tribunal de Comptes reclama 5,4 milions d’euros. 

Les primeres investigacions són a aquells membres de la junta de l'ICF que van votar no a avalar la decisió de concedir els avals. La llista la formen Rafael Abella, Albert Vilumara i José Luis Peydró, així com el conseller delegat de l'òrgan, Víctor Guardiola. En el cas de Guardiola, es va abstenir en la votació. Són integrants independents que no estan afiliats a cap partit.

Denúncia de Ciutadans

La decisió de la Fiscalia d'iniciar una investigació d'aquests fets dona resposta a la denúncia presentada pel president del grup parlamentari de Ciutadans, Carlos Carrizosa, contra la decisió de la junta de govern de l’Institut Català de Finances d’avalar les fiances dels exmembres del Govern als quals el Tribunal de Comptes responsabilitza d'haver dedicat diners de la política exterior de la Generalitat a la promoció del procés.

La denúncia de Ciutadans incloïa també el Consell Executiu de la Generalitat després de recordar que aquest aval sorgeix del Fons Complementari de Riscos creat pel Govern a través d’un decret el passat 6 de juliol. La denúncia atribuïa a la creació d’aquest fons “el pressupost habilitant per a la realització d’una operació fraudulenta” amb l’objectiu que persones encausades pel Tribunal de Comptes aconseguissin un aval amb fons públic per evitar que s’executessin les mesures cautelars contra ells.

Convé recordar que, amb la transcendent votació, la junta va quedar partida per la meitat, amb un empat entre els vocals independents, que van votar en contra dels avals, i els dominicals -designats en representació del Govern-, que van votar a favor. La decisió es va haver d'aprovar amb el vot de qualitat del president del consell, Albert Castellanos. El conseller delegat, Víctor Guardiola, es va abstenir.

El Consell de Garanties Estatutàries afirma que és legal

El Consell va emetre un informe, de 74 pàgines, amb sis conclusions totes aprovades per unanimitat. A la primera subratllava que el decret del fons concedit als encausats pel Tribunal de Comptes no vulnera l’Estatut en relació a la necessitat de l’aprovació “extraordinària i urgent”, com va qüestionar el PSC. Tres de les conclusions descarten cap vulneració de la Constitució de les que s'havia plantejat.

A més, el Consell de Garanties Estatutàries va considerar en aquest escrit que la Generalitat està “habilitada per crear un instrument de protecció dels seus servidors públics”, com és el cas d’aquest fons.

L'Advocacia de l'Estat encara s'ha de pronunciar

Enmig de tot aquest enrenou, el Tribunal de Comptes va mostrar els seus dubtes sobre la "suficiència i legalitat" dels avals presentats per l'ICF per cobrir els 5,4 milions que aquest òrgan fiscalitzador reclamava a 34 exmembres del Govern com a fiança per l'acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017. Això no obstant, la delegada instructora del cas, Esperanza García, va demanar un informe a l'Advocacia de l'Estat.

L'únic que es va manifestar a principis d'agost és l'advocat de l'Estat davant del Tribunal de Comptes, Rafael García Monteys, que es va inhibir sobre la consulta de la delegada instructora del màxim òrgan fiscalitzador de l'Estat, Esperanza García, relativa a la legalitat de l'aval de l'Institut Català de Finances a 29 dels 34 ex-alts càrrecs de la Generalitat als quals el Tribunal de Comptes els va exigir fiances de 5,4 milions d'euros.

Segons explicava el diari 'ABC', l'advocat considera que podria existir "un possible conflicte d'interessos" perquè l'Advocacia de l'Estat també ha format part de la causa i ara se li demana que elabori aquest informe sobre els avals. Cal recordar que l'Advocacia va acabar retirant-se del cas i no va presentar denúncia. Això sí, ho va fer perquè la pròpia doctrina del Tribunal de Comptes estableix que l'Advocacia no té legitimitat per fer la denúncia en tractar-se de fons públics autonòmics, no estatals.

García Monteys va expressar en un informe que passa la pilota a la cap de l'Advocacia General de l'Estat, Consuelo Castro. L'advocat instava Castro a respondre "a la brevetat més gran possible". En aquesta línia, aquest informe de l'Advocacia General de l'Estat encara no ha arribat.

 

Imatge principal: Fotografia d'arxiu de la seu de la Fiscalia Superior de Catalunya. ACN.