La Fiscalia Superior de Catalunya demana 7 anys de presó, 32 anys d'inhabilitació i 30.000 euros de multa per a Josep Maria Jové, actual diputat d’ERC i president del Consell Nacional d’Esquerra, i 6 anys i tres mesos de presó, 27 anys i 3 mesos d'inhabilitació i multa de 24.000 euros per a Lluís Salvadó, actual president del Port de Barcelona, pels delictes de malversació de fons, prevaricació i desobediència per l’organització de l’1-O des del Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda. Per a la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, la Fiscalia sol·licita un any d’inhabilitació i 18.000 euros de multa per desobediència al Tribunal Constitucional (TC) pels preparatius del Referèndum, sota la direcció de Jové, segons recull l’escrit d’acusació que ha fet públic la Fiscalia aquest divendres.

En l'escrit d'acusació, el tinent fiscal  Pedro Ariche els ha retirat l'acusació pel delicte de revelació de secrets (castigat fins a 5 anys de presó), que hagués incrementat més la petició de càstig.  A més, reclama que Jové i Salvadó retornin a l'erari públic 754.920 euros per les despeses d'un programa d'homogeneïtzació de la Hisenda catalana, amb la qual sosté que volien impulsar una estructura d'Estat. De les despeses de l'1-O no els hi reclama res, tot i que la magistrada instructora va exigir més de 2 milions d'euros, dipositats per aportacions de voluntaris.

, 

Sense malversació atenuada

Amb tot, amb aquestes peticions de càstig, la Fiscalia Superior de Catalunya, manté el criteri del Tribunal Suprem i de la Fiscalia General de l’Estat que les despeses del Referèndum de l’1-O han de ser qualificades de malversació agreujada (castigada amb un màxim de 8 anys de presó) -amb ànim de lucre perquè els diners s’utilitzen a un benefici particular (1-O)- i no de malversació atenuada (fins a un màxim de 4 anys de presó), inclosa en la reforma del Codi Penal pactada d’ERC i el PSOE i pensada per suavitzar les penes que han d’afrontar els excàrrecs d’ERC i de Junts al TSJC i al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona.

Després de la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i VOX hauran de presentar els seus escrits d’acusació, i finalment les tres defenses. El tribunal per jutjar els tres càrrecs d'ERC és formada pels magistrats Jesús María Barrientos, Carlos Ramos i Fernando Lacaba, i serà l’encarregat de fixar la data del judici dels republicans. La Fiscalia acusa Jové per la seva actuació com a secretari general del Departament de Vicepresidència, Economia; a Salvadó, de secretari d'Hisenda, i Garriga, directora de serveis del mateix departament. Tots tres estaven sota la direcció del llavors vicepresident Oriol Junqueras.

Jové, "màxim responsable"

En l’escrit d’acusació, de 49 planes, el tinent fiscal Pedro Ariche, exposa que Josep Maria Jové, llavors secretari general del Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda, va ser un dels negociadors polítics, i especialment amb la CUP, per tirar endavant  el procés d’independència i les estructures d'Estat, segons recullen anotacions del 2016 en la seva llibreta Moleskine i en l’informe Enfocats, comissats al seu domicili. Pel fiscal, el número 2 d'Economia era "el màxim responsable de la coordinació del referèdum il·legal", i que el Govern el va cessar el setembre per esquivar les multes diàries de 12.000 euros que li havia imposat el Tribunal Constitucional per desobeir-lo.

De les accions de Jové, el tinent fiscal relata l’impuls del conveni amb l’Idescat per poder tenir el cens de la població i usar-lo per la votació de l’1-O. Inicialment, aquesta acció es fixava com un indici del delicte de revelació de secrets. Pedro Ariche especifica, que no es va poder usar aquest cens per la intervenció de la policia. Pel que a l’actuació de Garriga, precisa que, seguint les ordres de Jové, i sense fer cas que el TC havia suspès el referèndum va fer diverses gestions, com ara contactar amb una empresària per guardar papereres en magatzems, que van ser intervinguts, i altres gestions.

Els indicis de la malversació

A més, precisa que el juliol de 2017  la competència dels processos electorals, que estava en el Departament de Governació, passa al de Vicepresidència, encapçalat per Oriol Junqueras, i “sota la seva direcció Jové inicia la preparació i execució del referèndum compromès, i disposava de recursos econòmics i logístics". En concret, Ariche detalla que en els pressupostos de 2017 de la Generalitat es va incloure una partida de 5,8 milions per a processos electorals. I afegeix que addicionalment es va incloure, de cara a potenciar les anomenades estructures d'estat, una partida de 57,4 milions d'euros per al desenvolupament de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC). Ariche sosté que "els preparatius de l'1-O i les despeses subsegüents es van fer burlant el control estatal dels comptes de la Generalitat".

La Hisenda catalana

A més de l’organització de l’1-O, el tinent fiscal manifesta que Jové i, sota el seu càrrec, Lluís Salvadó, que era el secretari d’Hisenda, van idear un programa d’homogeneïtzació de tributs que “sota l’aparença formal d’introduir millores en la gestió tributària, volien, fora de les vies legals, una major capacitat de gestió i recaptació per part de l’Agència Tributària Catalana de tributs que no havien estat cedits per l’Estat”. En concret, Ariche precisa que es volia “controlar l’import total dels tributs recaptats en concepte d’IRPF i IVA, així com les cotitzacions socials, procedents del sector públic de Catalunya, inclòs  ajuntaments i universitats, xifra que oscil·lava entre els 4.500 i els 5.000 milions d’euros anuals".  Sosté que el programa preveia canvis en l’operatiu a partir d’octubre de 2017, i que “res impedia que, davant una Declaració Unilateral d’Independència per falta d’acord amb l’Estat espanyol, la nova administració catalana pogués finançar-se temporalment a través dels fons així recaptats”. A banda, afirma que van signar acords amb organismes públics per a la cessió de la gestió de tributs, en concret, 148  ens participats per la Generalitat, i 3 ajuntaments, com el d’Alcarràs.

Pel programa d'Hisenda, el tinent fiscal acusa Jové i Salvadó del delicte de malversació ordinari (art.432.1.2) i amb l'agreujant que els diners gastats superen els 250.000 euros. A més, reclama que tornin el cost del programa d’Hisenda, valorat en uns 700.000 euros, i la seva desprogramació, feta amb la intervenció de la Generalitat, amb el 155, que va costar uns 50.335 euros.