Sense aturador. La Fiscalia de l'Audiència Nacional demana entre 8 i 27 anys de presó per als 12 veïns acusats de terrorisme en l’anomenada Operació Judes, segons ha anunciat aquest divendres. En concret, el jutge de l'Audiència Nacional, Manuel García-Castellón va processar vuit encausats pel delicte de pertànyer a organització terrorista i pel delicte de tinença, dipòsit i fabricació de substàncies explosives per als quals la Fiscalia demana un total de 27 anys de presó. Als altres quatre els imputa el delicte de pertànyer a grup terrorista, i la Fiscalia els demana 8 anys de presó.
La Fiscalia de l’Audiència Nacional considera que “els acusats es van integrar en un Equip de Resposta Tàctica (ERT), que formaven part de diferents Comitès de la República (CDR), i que haurien conformat una organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí i estable amb l’objectiu de dur a terme accions violentes o atemptats amb explosius i substàncies incendiàries”.
Les penes i els delictes
En concret, la Fiscalia demana que es condemni Eduard Garzón, Esther Garcia, Sonia Pascual, Queralt Casoliva, Germinal Tomás, Alexis Codina, Jordi Ros i Rafael Joaquin Delgado a: 8 anys de presó pel delicte de pertinença a organització terrorista; 11 anys de presó pel delicte de tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparell explosius i inflamables, i 8 anys més de presó pel delicte d’estralls de caràcter terrorista en grau de temptativa. A més, demana que se’ls imposi la mesura de llibertat vigilada durant 8 anys. I per als encausats Ferran Jolis, Xavier Buigas, David Budria i Clara Borrero, 8 anys de presó pel delicte de pertinença a organització terrorista.
Seran amnistiats?
Inicialment, aquests 12 ciutadans vinculats a CDR del país hauria d'entrar en la futura llei d'amnistia que ara es tramita en el Congrés dels Diputats, ja que no van causar danys personals. Això no obstant, l'acusació que van fabricar material explosiu podria fer decaure el seu cas de la llei de l'oblit del Procés, segons juristes consultats.
Cap acció complerta
En l’escrit d’acusació, el fiscal Miguel Ángel Carballo detalla suposades accions violentes, però cap d’elles completada pels 12 CDR. Sosté que els acusats “comparteixen activisme radical per aconseguir la independència de Catalunya, usant la violència com la seva màxima expressió, forçant d’una forma coercitiva les institucions per concedir per la via dels fets la separació de Catalunya de la resta d’Espanya.” Hi afegeix que alguns dels acusats van participar en llençar oli a la carretera C-55, en passar la comitiva policial que portava els presos polítics a la presó de Lledoners, el 2019. El fiscal, però, s'oblida d'afegir-hi que per aquest cas van ser absolts els 9 de Lledoners, inclòs Garzón i Budria.
A més a més, inclou l’ocupació del Parlament com un dels actes que volien fer els 12 CDR amb el grup denominat CNI, i “mantenir-se una setmana a dins, amb un pressupost estimat de 6.000 euros i amb antenes de llarga distància”. Res es va executar. El fiscal sosté que els acusats “formaven una estructura jerarquitzada, amb repartiment de rols i especialitzacions, dotats dels mitjans adequats i vocació de permanència per la comissió de fets delictius, aprofitant els contactes propiciats dins de la militància en els CDR”. Hi afegeix que van actuar en protestes el 2018, com ara contra el Consell de Ministres que es va celebrar a Barcelona el 21 de desembre de 2018, data en la qual sosté que l’anomenat ERT “es va tornar a activar”.
Laboratori “casolà i il·legal”
A més, el fiscal precisa que dels informes d’assaig emesos pel departament de Química del servei de criminalista de la Guàrdia Civil es desprèn “l’existència d’un laboratori” que tenia Alexis Codina i hi afegeix: “De les evidències recollides, els manuals intervinguts, les anotacions manuscrites, així com l’observació de l’entorn on va ser trobat es pot deduir que l’acció perseguida pels acusats era la implementació d’un laboratori casolà i il·legal per a la gènesi casolana de substàncies explosives, incendiàries i deflagrats”.
Fabricació de termita
El fiscal insisteix que de les activitats dels acusats Alexis Codina i Jordi Ros amb la resta d'acusats implicats "era l'elaboració de manera artesanal de substàncies explosives i deflagrants", en concret de l'agent aluminotèrmic denominat termita, així com la “síntesi d'explosius trencadors en l'òrbita de l'hexogen, el nitrat amònic, la tetralita, la nitrocel·lulosa i la cloratita”. Hi afegeix que "la termita s'ha emprat en el passat com a càrrega principal en artefactes explosius, com els utilitzats a Barcelona el juny de l'any 2000, en els quals es van col·locar quatre artefactes explosius en Empreses de Treball Temporal o el col·locat en les instal·lacions de la Cadena de Ràdio COPE, igualment a Barcelona, l'agost de l'any 1998". D'altra banda, sosté que "la termita pot ser emprada per a la destrucció i inutilització de vehicles i infraestructures, com així apareix en alguns documents audiovisuals consultats pels acusats".
Llocs controlats
Finalment, el fiscal enumera els “objectius dels quals s’han trobat evidències en els diferents suports d’imatge sobre els quals el grup pretenia perpetrar algun tipus d’acció o atemptat”. Són: Comandància Naval de Barcelona, Govern Militar de Barcelona, Delegació del govern espanyol de Barcelona, Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, seu de la Comandància de la Guàrdia Civil de la província de Barcelona, membres, vehicles i instal·lacions de les Forces i cossos de Seguretat, torres d’alta tensió, instal·lacions a autopistes, peatges, el Parlament de Catalunya. I destaca "el reconeixement del perímetre del quarter de la Comandància de la Guàrdia Civil de Barcelona, a Sant Andreu de la Barca, fet per Jordi Ros.