Misteri resolt, gir de 180 graus i més peticions d’aplicar la llei d’amnistia. Finalment, la Fiscalia fa el pas i demana a l’Audiència Nacional que apliqui la norma de l’oblit penal als dotze CDR de l’operació Judes investigats per terrorisme. En el seu moment, la Fiscalia demanava entre 8 i 27 anys de presó per a ells després que el jutge Manuel García-Castellón els processés pel delicte de pertànyer a organització terrorista i de tinença, dipòsit i fabricació de substàncies explosives. Però ara, després de mantenir la incògnita durant dies, la tinent fiscal de l’Audiència Nacional Marta Durántez s’alinea amb les tesis d’Alerta Solidària i demana al jutge Alfonso Guevara l’amnistia total per a tots els acusats. “La interpretació és clara i no ofereix cap dubte: queden exclosos només aquells actes de terrorisme que hagin produït una vulneració greu dels drets i llibertats segons el Conveni Europeu, cosa que no s’ha produït en els fets objecte d’aquest procediment”, ha argumentat en la vista de previ pronunciament que s’ha celebrat aquest dijous. En conseqüència, la fiscal demana que quedi extingida la responsabilitat penal dels dotze investigats. Ara, l’aplicació de l’amnistia queda en mans del tribunal, que en els pròxims dies haurà de decidir i pronunciar-se al respecte.
Durant la seva intervenció, Marta Durántez ha sostingut que, per excloure els CDR de l’amnistia, “hauria sigut necessari una violació greu i intencionada dels drets humans”, però ha deixat clar que els acusats “no van arribar a materialitzar ni iniciar l’execució de les conductes” i que “el perill a la vida o la integritat física de les persones no va arribar a produir-se”. “No podem partir de suposicions o del potencial dany, sinó de certeses, i aquesta és que no es va produir cap lesió als drets invocats com a exclusions de l’amnistia”, ha afegit. La fiscal Durántez se suma així als posicionaments de la Fiscalia en el cas del Tsunami Democràtic: el ministeri fiscal va demanar tant a Susana Polo, que està investigant Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg al Tribunal Suprem, com a Manuel García-Castellón, que té sobre la taula deu investigats més per terrorisme a l’Audiència Nacional (entre els quals hi ha Marta Rovira) que apliquessin l’amnistia.
L’única veu contrària al cas dels CDR ha sigut la de l’acusació popular, formada per Vox, associacions de víctimes de terrorisme i l’entitat Dignitat i Justícia. L’advocat Ignacio Fuster-Fabra ha estat molt crític amb la norma, que considera que és “incompatible” amb el dret europeu i la Constitució. Durant la seva intervenció, ha sigut interromput pel jutge per un discurs ple de connotacions polítiques i ha assenyalat que van ser els cossos de seguretat i la justícia els que van “evitar” que s’arribés a produir cap atemptat.
Un “indubtable encaix” i una aplicació “fora de tota discussió”
La vista ha començat amb els torns de paraula dels advocats de les defenses. Qui ha obert les intervencions ha estat Carlos Hurtado, que, com el conjunt dels seus companys, ha defensat “l’indubtable encaix” dels CDR en l’amnistia i ha esgrimit que la seva “plena aplicació” està “fora de tota discussió”. El motiu és clar: per les dates, per l’àmbit objectiu i perquè no opera cap de les exclusions previstes a la norma. En aquest sentit, Xavier Monge ha subratllat que l’amnistia està “redactada de manera molt clara i inequívoca per part del legislador, la voluntat del qual, pesi a qui li pesi, està clarament manifestada en la norma”.
Per la seva banda, Eva Pous ha denunciat que es tracta d’una “causa absolutament prospectiva” i ha subratllat que “molts dels actes descrits són l’exercici de drets humans defensats per convencions internacionals”, com anar a una manifestació o ser independentista. “Es pot ser independentista i no per això s’ha de posar una persona en un procés com l’actual, un procés llarg només per la seva ideologia”, ha conclòs.
Els escrits d’acusació no al·ludeixen a cap possible exclusió
Molts dels advocats han esgrimit que els escrits d’acusació de la Fiscalia i de l’acusació popular no relataven cap fet que pugui ser considerat una exclusió de la llei d’amnistia. David Aranda ha deixat clar que els esmentats escrits no assenyalen cap “acte preparatori punible amb la intenció d’atemptar contra la vida humana” i no recollien cap “vulneració a algun dret fonamental d’alguna persona”. “Hi ha hagut alguna víctima? Hi ha alguna acusació particular? S’ha sol·licitat responsabilitat civil per rescabalar el mal d’alguna víctima?”, s’ha preguntat. I la resposta ha estat sempre la mateixa: “No”. Ha acusat l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes, que és acusació popular, de “menysprear les suposades víctimes inventant víctimes on no n’hi ha” i ha exposat que en la seva pàgina web no apareix cap presumpte acte terrorista dut a terme pels CDR.
En la mateixa línia, Jordi Busquets ha posat en relleu que aplicar l’amnistia als fets tal com estan exposats als escrits d’acusació “no soscava la directiva europea i el dret de la Unió Europea” i “no ataca la prevenció del terrorisme a escala espanyola o europea”. I ha reblat l’argument: els escrits d’acusació “no parlen que hi hagués un objectiu d’una destrucció massiva” i no esmenten les finalitats de “generar un estat de pànic en la població”. A més, Carles Perdiguero ha assenyalat que en aquests escrits no “es desprèn en cap moment una actuació greu causadora de terror i intimidatori” o una “potencialitat atemoriment” i Carlos Hurtado ha afegit que dels escrits “no es pot entendre que hi hagi caràcter terrorista en l’actuació de cap dels acusats” en uns actes que “han estat qualificats per les mateixes acusacions com a temptativa”.
Davant de les crítiques dirigides a la llei d’amnistia, Montserrat Vinyets ha recordat que “no pot negar-se al parlament el dictat d’una norma de legislació derogatòria amb efectes retroactius”. Així mateix, ha assenyalat que en cap dels fets de la causa “existeix la mínima violació greu de drets humans”. Finalment, Marina Roig ha arguït que els fets de la causa dels CDR “no poden incardinar-se de cap manera en el concepte jurídic de greus violacions de drets humans”, tal com està entès en “tractats internacionals i en tribunals internacionals que apliquen aquesta matèria”.
La importància de citar la Directiva Europea
En les seves intervencions, els advocats de la defensa també han posat en relleu el fet que el precepte relatiu a l’exclusió del terrorisme al·ludeixi a la Directiva Europea contra el terrorisme i no al Codi Penal espanyol, tal com van pactar el PSOE, Junts i ERC en el segon dictamen de la llei. David Aranda ha destacat que “no és fútil” la referència que es fa a la directiva europea, que “no fa referència en cap moment” a “la tinença de precursors, la fabricació de substàncies o compostos incendiaris”, que és el que figura en els escrits d’acusació.
Per la seva part, Xavier Monge ha sostingut que el fet que es faci referència a la Directiva Europea “té tot el seu sentit perquè és el que Espanya s’ha compromès a respectar amb els seus socis europeus en el límit de la impunitat de determinats actes”. “La directiva fa molt èmfasi en el fet que no es poden deixar impunes els delictes greus, com atacs a la vida de les persones i, en canvi, no s’han de considerar delictes de terrorisme els actes destinats a aconseguir que els poders públics s’abstinguin de fer o facin alguna cosa”, ha afegit.
Els CDR a l’Audiència Nacional: una vista suspesa el passat 1 d’abril
La vista d’aquest dijous arriba després d’un primer intent fallit el passat Dilluns de Pasqua. Una vegada començada, el magistrat es va adonar que faltava un advocat defensor, que ja havia comunicat la seva baixa per malaltia, i va suspendre la vista. I va ser just el 30 de maig, hores després que el Congrés dels Diputats culminés l’aprovació de la llei d’amnistia, el jutge va reactivar la causa i va convocar totes les parts per a aquest dijous 27 de juny. La cita d’avui s’ha celebrat quinze dies després que l’amnistia es publiqués en el BOE i entrés en vigor.
Els dotze CDR estan acusats de suposades accions violentes. La providència del jutge i els escrits d’acusació incloïen, per exemple, el llançament d’oli a la carretera C-55 per frenar la comitiva policial que portava els presos polítics a la presó de Lledoners el 2019. Tanmateix, en aquest cas els 9 de Lledoners, inclosos dos dels investigats a l’Audiència Nacional, van ser absolts. També apuntaven a la possible ocupació del Parlament amb l’objectiu de “mantenir-se una setmana dins, amb un pressupost estimat de 6.000 euros i amb antenes de llarga distància”, que no es va arribar a executar, i les protestes a Barcelona durant el Consell de Ministres del 21 de desembre del 2018. En la investigació, la Guàrdia Civil va indicar que els processats formaven part dins dels CDR d’un grup nomenat Equip de Resposta Tàctica (ERT), que es qualificava de “cèl·lula radicalitzada” i que planificaven suposats actes de sabotatge a Catalunya.