Sorpresa. La Fiscalia de Barcelona ha demanat que s’apliqui la llei d’amnistia per als prop de 40 exalts càrrecs del Govern i empresaris processats per l’organització de l’1-O, segons l’escrit al qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dimecres. Aquest procediment havia quedat bloquejat durant gairebé un any, ja que la titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona va desestimar aplicar la norma de l’oblit penal i va derivar la resposta al tribunal jutjador, la secció 21 de l’Audiència de Barcelona. A més, aquest procediment va quedar “als llimbs”, segons les defenses, quan es va unir la causa principal de l’1-O —amb 30 investigats— amb el procediment contra una desena més d’investigats per la despesa de l’acció exterior, dels governs de Carles Puigdemont i d'Artur Mas. Precisament, l'exconseller d'Exteriors, el republicà Raül Romeva, també era investigat per una subvenció a la FOCIR, malgrat haver estat ja condemnat pel Suprem per l'organització del procés. Els alts càrrecs de Junts i ERC eren acusats pels delictes de malversació de fons, prevaricació, falsedat documental i desobediència.
En concret, el tinent fiscal Amadeu Melis ha sol·licitat l’arxivament de la causa, tret de dues despeses de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) —el servei de neteja de les seves instal·lacions del 2011 al 2017, amb un cost d'entre 8.000 i 11.000 euros anuals, i una auditoria anual— i, per aquests fets, demana que siguin jutjats pel delicte de prevaricació Albert Royo, llavors secretari general de Diplocat, i Roser Clavell, antecessora de Royo, que va ocupar el càrrec fins al febrer del 2013. El fiscal considera que s'hauria d'haver fet un concurs per adjudicar les dues actuacions. La defensa de Royo, exercida per la penalista Judit Gené, ja ha avançat que presentarà recurs contra aquesta petició fiscal.
"Subordinats dels líders del procés"
En l'escrit, de 92 pàgines, el tinent fiscal manifesta: "En definitiva, els processats en el present procediment obraven subordinats a les directrius que els líders del procés els van oferir amb l'objectiu d'aconseguir la consecució dels seus propòsits. La seva actuació era, en aquest sentit, accessòria de la d'aquells líders i es dirigia, per consegüent, a aconseguir la consecució dels designis d'aquells, és a dir, de tercers. Termes en els quals, de conformitat amb la mateixa jurisprudència citada, no cal apreciar-hi un ànim d'enriquiment propi". Amb aquesta afirmació, el fiscal Melis no contradiu el Tribunal Suprem, que sosté que Puigdemont, Junqueras i la resta de polítics condemnats o a l'exili es van beneficiar amb la malversació de l'1-O per tal de no amnistiar-los.
L'alt tribunal espanyol també va deixar clar que els alts càrrecs del Govern no es van enriquir amb el referèndum, i així ho va interpretar el TSJC en el cas de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, malgrat que la seva amnistia està aturada per la consulta del tribunal de Catalunya al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
Despesa a despesa
Abans, el fiscal detalla cada despesa que ha estat comptada penalment per a la causa de l'1-O, i que s'hauria d'amnistiar els responsables tècnics i polítics que ho van autoritzar, com és el cas de les targetes censals de l'1-O, encarregades a Unipost, amb el seu directiu, Pablo Raventós, també imputat. Aquestes despeses són les mateixes que el Tribunal de Comptes reclama als presidents Puigdemont i Mas, a més d'Oriol Junqueras i altres excàrrecs polítics. Són reclamacions duplicades, han insistit a denunciar les defenses. El procediment comptable està actualment aturat perquè l'òrgan comptable ha consultat al Tribunal de Justícia de la UE si l'amnistia d'aquestes despeses va contra el dret europeu.
Altres despeses criminalitzades són: la pàgina web de referendum.cat; l’aplicació del registre de catalans a l’exterior, encarregada a l’empresa T-Systems; campanyes de publicitat del referèndum, per l'emissió de les quals van ser imputats per desobediència els llavors responsables de la Corporació Catalana, TV3 i Catalunya Ràdio Núria Llorach, Vicent Sanchís i Saúl Gordillo, respectivament; i, també, l'estada dels observadors internacionals convidats per l'1-O.
"Clarament" amnistiables
El tinent fiscal afirma que els fets detallats "es troben clarament compresos" en l'article 1 de la Llei 1/2024 "per tractar-se de conductes directament o indirectament orientades a la consecució dels fins propis del procés independentista català". I assegura: "En definitiva, ens trobem davant una panòplia de conductes directament i clarament orientades a la preparació i celebració de la consulta referendària de l'1 d'octubre del 2017". També manifesta que "l'acció exterior desenvolupada per Diplocat perseguia la consecució dels fins propis del procés independentista català, tal com reconeix el Tribunal de Comptes en el seu informe".
Inicialment, la causa de l'1-O ha estat impulsada per les fiscals Teresa Duerto i Isabel Nebot, ara substituïdes en l'escrit de la petició de l'amnistia, que reclamen totes les defenses des de l'entrada en vigor de la llei, el juny passat. La secció 21 de l'Audiència de Barcelona té ara la darrera paraula.