La Fiscalia General de l’Estat vol que José María Macías no participi en la deliberació i decisió sobre la qüestió d’inconstitucionalitat presentada per la Sala Penal del Tribunal Suprem contra la llei d’amnistia, que la setmana passada va ser admesa a tràmit. En un escrit de vint pàgines, Álvaro García Ortiz sol·licita la recusació del magistrat esgrimint que en la seva etapa com a vocal del Consell General del Poder Judicial “va participar directament, contribuint-hi i donant-los suport amb el seu vot favorable”, en dues actuacions institucionals en les quals el CGPJ “es va pronunciar de manera oficial i pública” sobre la norma de l’oblit penal amb una “crítica demolidora àmpliament basada en consideracions d’inconstitucionalitat”. Primer va ser, el mes d’octubre, sobre la constitucionalitat d’una amnistia anunciada per Pedro Sánchez, “sense perjudici de quin podria ser el seu contingut concret”, i més tard, a sol·licitud del Senat i en el marc legal i formal del procés legislatiu, sobre la constitucionalitat de la proposició de llei que finalment seria aprovada. L’escrit està firmat pel fiscal de l’Estat, però fonts fiscals aclareixen que s’ha elaborat amb la “imprescindible intervenció” de la Fiscalia davant del TC.
El principal argument del Ministeri Fiscal és que José María Macías va intervenir en la “deliberació, defensa i aprovació” de dos pronunciaments públics del Ple del CGPJ molt crítics amb la norma de l’oblit penal: no eren “meres manifestacions aïllades”, sinó que constituïen una “reiterada exteriorització d’un corrent de pensament radicalment contrària” a l’amnistia. “Pel seu objecte i finalitat, però també (i especialment) pel seu contingut, comporten una extensa, raonada, reiterada, detallada i categòrica valoració de la llei, formulant nombrosos judicis sobre, precisament, l’encaix conceptual d’una amnistia en el nostre model constitucional”, esgrimeix l’escrit. Tot això, porta la Fiscalia a considerar que hi ha una “sospita legítima d’inclinació envers un criteri preestablert” o, com a mínim, “circumstàncies generadores d’una justificada percepció externa, que afecta la imatge d’imparcialitat, d’aquesta predisposició”. “Els referits fets determinen objectivament l’existència de causa de recusació”, conclou.
A més, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí han recusat José María Macías en els recursos d’empara que tots tres tenen pendents al TC arran de la causa de l’1-O. Sostenen que Macías ha perdut tota imparcialitat exigible a un jutge perquè els “ha comparat amb els nazis”, s’ha definit com a “amic del jutge Llarena” i manté una “guerra oberta” contra l’amnistia. I és que José María Macías ha criticat públicament la norma en més d’una ocasió. En dues entrevistes fa mesos, la va definir com “una cosa insòlita en la democràcia espanyola” i va afirmar que “no busca l’interès general, sinó el de Sánchez”. El març fins i tot va obrir la porta a la possibilitat de reformar la llei perquè la tramitació de l’amnistia tingui conseqüències penals per als seus responsables.
“Va concretar aquesta participació en la formació d’una sèrie de criteris detallats i precisos”
Álvaro García Ortiz sosté que la seva petició “no es funda en l’emissió de les seves opinions, ni en la rellevància o transcendència pública, mediàtica, social o política de les seves posicions”, encara que aquestes podrien haver generat la “percepció d’una convençuda i activa bel·ligerància contra la llei” en certs sectors de la societat. El fiscal de l’Estat assegura que va més enllà d’un “presumpte prejudici ideològic deduïble d’una opinió, per vehement, emfàtica o insistent que pugui ser la forma en la qual es manifesta”, i al·lega que el motiu és la seva participació en els informes que va aprovar el CGPJ.
Així mateix, la Fiscalia assenyala que la seva participació en l’aprovació dels dos informes es va concretar en la “formació i formulació d’un criteri, o un seguit de criteris, profusament detallats i precisos” sobre la “pràctica totalitat de les qüestions sotmeses ara pel Tribunal Suprem al ple del Tribunal Constitucional”. D’aquesta manera, José María Macías va articulr “el que difícilment, des de la perspectiva de l’aparença d’imparcialitat, permetria eludir la inevitable imatge de formació d’un sòlid prejudici sobre cadascun dels dubtes sotmesos a la jurisdicció constitucional, que ara li correspon exercir”.
Els dos pronunciaments del CGPJ que justifiquen la recusació sol·licitada per la Fiscalia
I... què deien els dos pronunciaments del CGPJ que, segons la Fiscalia, desacrediten José María Macías per participar en la deliberació de la qüestió d’inconstitucionalitat? El primer va ser una declaració institucional aprovada el 6 de novembre, abans de conèixer-se el redactat de la iniciativa. El text mostrava, principalment, la “preocupació i desolació intensa” per la “degradació” que suposaria una llei d’amnistia i reprovava que “utilitzar la promulgació d’una llei singular per envair competències pròpies del Poder Judicial com a mitjà de negociació política" constituia una "perversió del règim constitucional”. “Confondre l’interès d’Espanya amb l’interès del president del govern en funcions per evitar la formació hipotètica de governs de partits d’una ideologia diferent de la seva és una cosa manifestament incompatible amb l’alternança política”, asseverava.
📝 El Poder Judicial caducat i dividit aprova una declaració contra l’amnistia
📝 El Poder Judicial aprova dividit l’informe que considera que l’amnistia és inconstitucional
Mesos més, el 21 de març, una setmana després que el Congrés enviés l’amnistia al Senat, el CGPJ va aprovar l’informe que li havia sol·licitat la cambra alta. En un document de 155 pàgines, considerava oficialment que l’amnistia és inconstitucional, “soscava” el dret a la igualtat i “vulnera” la separació de poders, criticava que s’exclogués el Codi Penal espanyol en relació amb el terrorisme, denunciava que la tramitació al Congrés havia sigut “arbitrària” i advertia que deixar sense efecte una ordre europea de detenció “pot ser contrari al dret de la Unió Europea”. A més, qüestionava la “deficient tècnica jurídica” i esgrimia que la llei no justifica la seva adequació a “tots i cadascun dels valors, principis i condicions” de la Constitució. José María Macías va votar a favor dels dos pronunciaments.