La Fiscalia ha demanat al Tribunal Constitucional (TC) que faci reobrir la investigació penal sobre les tortures que van patir els germans Pepus i Maribel Ferrándiz l'any 1971 per part de la brigada Politicosocial, a la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana de Barcelona, durant el règim franquista, segons ha informat el ministeri públic, aquest dimecres. Un jutjat de Barcelona i l’Audiència de Barcelona van tancar la porta a investigar la querella dels germans Ferrándiz, presentada per Irídia, en assegurar que els fets estan prescrits i que als suposats autors se’ls hauria d’aplicar la llei d’amnistia de 1977. Els dos germans, tancats i vexats quan tenien 17 anys per militar a la Jove Guàrdia Roja (el referent juvenil del Partit del Treball d'Espanya), també van anunciar que presentaran un recurs d'empara al Constitucional.
En concret, la Fiscalia del TC, en coordinació amb la unitat de Drets Humans i Memòria Democràtica de la Fiscalia General de l'Estat, ha presentat un recurs d'empara davant l’òrgan de garanties, en el qual exposa que, en el cas dels germans Ferrándiz hi ha “una vulneració del dret a la tutela judicial efectiva en el seu vessant d'accés a la jurisdicció, d'acord amb el nou escenari normatiu que suposa l'entrada en vigor de la Llei de Memòria Democràtica”, que recull que s’han d’investigar els fets. Això no obstant, tots els jutjats espanyols han anat arxivant les noves querelles presentades per víctimes del franquisme amb la justificació de la nova llei, en vigor des del 2022.
El dret a la veritat de les víctimes
La Fiscalia exposa que el Tribunal Constitucional no s'ha pronunciat encara sobre l'abast i significat del dret a la investigació que recull l'article 29.1 de la llei de memòria, per la qual cosa “la qüestió transcendeix del cas concret perquè planteja una qüestió jurídica de rellevant i general repercussió social”.
En el recurs d'empara, la fiscal afirma que "el deure legal d'investigar imposat per l'article 29.1 de la llei de memòria democràtica no té naturalesa substantiva ni sancionadora: els seus efectes es despleguen en el pla processal, perquè el dret de les víctimes a la justícia i a la recerca de les violacions dels drets humans produïdes en un context de crims contra la humanitat que promulga la norma implica un principi pro actione reforçat quan es donen aquestes condicions".
Hi afegeix que "la qüestió se centra en el dret a la investigació, com a pedra angular del nou marc normatiu ofert per la llei de memòria" i conclou: "Presentada una querella, es considera que no procedeix la inadmissió liminar, sinó que es fa precisa la pràctica de diligències de recerca per a delimitar els fets, les circumstàncies, identificar patrons de conducta i quants altres elements puguin resultar rellevants per a garantir una recerca efectiva." La fiscal recorda que així es compleixen els tractats internacionals vers els drets humans, i subscrits per l'Estat espanyol.