El fiscal demana inhabilitar sis mesos i multar amb 540 euros l'alcaldessa de Berga (Berguedà), Montse Venturós, de la CUP, per un delicte de desobediència. 

És la petició del ministeri públic pel cas de l'estelada penjada a la façana de l'Ajuntament durant les eleccions al Parlament de Catalunya del 27-S i generals del 20-D del 2015. Per aquest cas la policia va detenir Venturós i la va portar als jutjats per declarar, després que l'alcaldessa es negués a presentar-se davant el jutge el 5 d'abril i el 17 d'octubre del 2016.

En el seu escrit de conclusions provisionals el fiscal conclou que "la presència de l'estelada a la façana de l'Ajuntament, com a demostració d'una opció política, va en contra del deure de neutralitat de les institucions durant els processos electorals i pot distorsionar-los".

Després de la seva detenció, l'alcaldessa de Berga va comparèixer finalment davant del jutge, en un interrogatori en el qual també va respondre al fiscal, per al·legar que no va retirar la bandera per mantenir-se "ferma" en el "mandat popular" que avalava la col·locació de l'estelada, ja que la decisió va ser aprovada per un ple municipal.

Una detenció anunciada i amb cua

Dies després de la detenció de Venturós, l'excap dels Mossos d'Esquadra al Berguedà, l'inspector Eduard Cuenca, va admetre que el seu arrest va ser un "tràngol" i que van parlar prèviament amb ella perquè, arribat el dia, la detenció es produís de la manera "menys lesiva i sense crear molt xivarri".

Finalment, l'alcaldessa va ser arrestada cap a les set del matí, quan estava sola a casa seva, cosa que va ser criticada amb duresa per l'aleshores diputat de la CUP Benet Salellas, que exercia com a advocat de Venturós, que va instar el Govern a aclarir si estava "amb la justícia espanyola" o amb els "càrrecs electes independentistes" de Catalunya.

"Estem molt dolguts i enfadats amb el Departament d'Interior", va exclamar aquell dia Salellas, que va denunciar que la detenció es va produir "de matinada i sense cap publicitat", cosa que va crispar la CUP contra el Govern, en plena negociació dels pressupostos entre els anticapitalistes i Junts pel Sí.

El llavors conseller d'Interior Jordi Jané —que va deixar el càrrec a dos mesos del referèndum de l'1-O—, va sortir al pas de les crítiques i va defensar l'actuació dels Mossos, ja que com a policia judicial, va al·legar, tenien l'obligació de complir amb les ordres del jutge.

Quatre dies després de la detenció de Venturós, la CUP va exigir al Govern, en plena negociació sobre el seu suport als pressupostos de la Generalitat, que l'executiu els avisés si els Mossos anaven a detenir més càrrecs del partit anticapitalista.

Aquesta exigència de la CUP es va produir en una reunió mantinguda el 8 de novembre del 2016, el contingut de la qual revela l'agenda Moleskine de Josep María Lladó, que va ser número 2 de l'exconseller Oriol Junqueras, intervinguda per la Guàrdia Civil durant l'escorcoll del seu habitatge després de ser detingut el passat 20 de setembre.

En les seves anotacions, amb el títol "War Room" (Habitació de Guerra), Lladó detalla que a la reunió entre membres del Govern i la CUP del 8 de novembre es va analitzar la situació generada després de la detenció de Venturós.

Els representants del Govern van traslladar a la reunió la llavors diputada de la CUP Anna Gabriel —actualment exiliada a Suïssa— que el llavors president de la Generalitat Carles Puigdemont —exiliat a Bèlgica—, havia assegurat que els Mossos farien sempre allò que els ordenessin els jutges i que no rebrien cap directriu política del Departament d'Interior.

Amb l'horitzó d'una eventual detenció del regidor de la CUP a Vic (Osona) Joan Coma, que també havia plantat el jutge de l'Audiència Nacional en una causa que tenia oberta per incitació a la sedició, els representants del Govern van demanar a la CUP coordinar una resposta per "ser eficaces en la gestió de la protesta", segons consta en les anotacions de Jové.

Gabriel va advertir llavors que la seva formació no renunciaria "a l'estratègia de la desobediència" i que no demanarien "mai" a la gent que ho fes, encara que va sol·licitar al Govern que els avisessin en el cas que els Mossos tinguessin previst detenir dirigents del partit: "Que algun comandament avisi el càrrec polític i que estiguin informats. Pot ser? Així ens podríem coordinar".

Poc més d'un mes després, el 27 de desembre, agents de paisà dels Mossos d'Esquadra van detenir Coma a Vic, on el regidor de la CUP, que estava acompanyat per diversos dels seus simpatitzants, va entrar, després de passejar tranquil·lament pel carrer, en un vehicle del cos autonòmic, sense cap logotip policial, amb temps d'escriure un tuit assegurant: "L'Estat espanyol em deté".