Per primera vegada, la Fiscalia General de l’Estat (FGE) ha anunciat obertament que els crims del franquisme “s’han d’investigar”. En concret, la fiscal de la sala de Drets Humans i Memòria Democràtica, Dolores Delgado, i la fiscal en cap de Barcelona, Neus Pujal, han acordat de presentar un informe en un jutjat de Barcelona perquè admeti a tràmit la querella presentada per Carles Vallejo, primer querellant per tortures a la Prefectura de Via Laietana 43 durant el franquisme, segons han confirmat aquest dijous el ministeri públic. El juny passat la Fiscalia de Barcelona va sol·licitar a la titular del jutjat d’instrucció 18, a qui ha recaigut la causa de Vallejo, que no admetés la seva denúncia en considerar que els fets denunciats, entre els anys 1970 i 1971, han prescrit; que llavors no existia el delicte de tortures, i que la Llei d’Amnistia de 1977 no permet remoure el passat, sense citar en cap moment la nova Llei de Memòria Democràtica 20/2022, en vigor des de l’octubre passat.
El nou argument de la Fiscalia és que la Llei de Memòria Democràtica espanyola supera la jurisprudència existent fins ara i que aquesta nova llei ordena investigar els delictes comesos durant la dictadura de Franco, tant per la via penal, la civil com a través de la jurisdicció voluntària.
La llei ordena investigar
En l’informe, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, la Fiscalia afirma que la llei 20/2022 obre “un nou escenari normatiu d'indefugible importància i les conseqüències jurídiques fixen el deure d'investigar” . El segon argument clau és que organismes internacionals han instat l’Estat espanyol a investigar delictes de tortures perquè, com els crims de lesa humanitat, no prescriuen mai.
Per tot això, la Fiscalia sosté que “una vegada presentada la querella per fets que poden revestir els caràcters de crims contra la humanitat no procedeix la seva inadmissió liminar, sinó que serà necessari practicar aquelles diligències de recerca necessàries per a determinar els contorns dels fets denunciats, les circumstàncies contextuals, possibles patrons de conducta i quants altres elements puguin resultar rellevants per a adoptar una decisió fundada en dret sobre la seva tipicitat, prescripció o caràcter amnistiable”.
Els policies denunciats
Carles Vallejo, president de l’Associació Catalana d’Expressos Polítics, va presentar, just amb l’entrada en vigor de la llei 20/2022, la querella contra els agents de la policia espanyola Vicente Juan Creix, Genuino Nicolás Navales García, Rafael Núñez Valverde, Francisco Javier Vázquez Torres, José Antonio González Juan i Francisco Manuel Escobedo García. Els acusa d’haver-lo detingut i torturat els anys 1970 i 1971 per la seva activitat sindical i per pertànyer al llavors clandestí PSUC. El centre Irídia porta el cas de Vallejo, que també ha rebut el suport d’Òmnium Cultural. El Govern va fer un pas important aquest estiu i va anunciar que es persona com a acusació popular en la querella de Vallejo. Ara, només falta la resposta de la magistrada Carmen Garcia. Si no acceptés iniciar una investigació, totes les parts, inclosa la Fiscalia, presentaran recurs a l’Audiència de Barcelona.
El primer cas, a Madrid
Precisament, davant la primera negativa de la Fiscalia de Barcelona en el cas del dissident polític Carles Vallejo, les entitats Amnistia Internacional, CeAqua i Irídia van demanar per carta a Dolores Delgado que “es posicioni amb relació a les querelles per crims del franquisme” i sobretot amb la nova llei de memòria (LO 20/2022), que va entrar en vigor el 20 d’octubre passat, i que permet investigar, tot i que els acusats siguin morts o al final s’hagin d’amnistiar.
El canvi de criteri comença a veure's en els jutjats. La setmana passada la titular del jutjat d'instrucció 50 de Madrid va admetre “per primer cop” una querella contra crims franquistes i Julio Pacheco, torturat per la policia franquista, va declarar com a víctima, així com la seva dona, com a testimoni. En la declaració també hi era una fiscal de la nounada unitat de la Fiscalia de Memòria Democràtica, va fer preguntes; però en aquest cas encara no hi ha un pronunciament explícit de la Fiscalia. Les entitats asseguren que és la primera de 100 querelles.
Arguments jurídics
A més de la creació d’una fiscal de sala de Drets Humans i Memòria Democràtica, la llei 20/2022 ordena que s’han d’investigar “els fets que constitueixin violacions de Dret Internacional de Drets Humans i del Dret Internacional Humanitari, incloent-hi els que van tenir lloc amb el cop d'estat, la Guerra i la Dictadura”. S’hi precisa que aquesta nova fiscalia tindrà “les funcions d’impuls dels processos de cerca de les víctimes dels fets investigats, en coordinació amb distintes administracions amb competències sobre aquesta matèria per aconseguir la seva deguda identificació i localització”. La norma hi afegeix: “Es garantirà la tutela judicial en els procediments per a l’obtenció d’una declaració judicial sobre la realitat i les circumstàncies dels fets passats relacionats amb les víctimes”.
La llei també recull que l’Estat ha d’executar mesures de “restitució, rehabilitació i satisfacció orientades al restabliment dels drets de les víctimes de forma individual i col·lectiva”. Dolores Delgado va ser nomenada fiscal de la nova unitat de Memòria Democràtica a l'estiu i ja ha deixat clar que el seu objectiu és investigar els crims del franquisme i impulsar processos de reparació i justícia restaurativa a les víctimes.
Reacció de Vallejo
En conèixer la notícia, Carles Vallejo s'ha mostrat satisfet que la Fiscalia hagi canviat de parer i ha insistit que la querella va presentar-la en "nom de totes les víctimes" del franquisme. Al seu costat, la codirectora d'Irídia, Anaïs Franquesa, també s'ha congratulat que finalment un organisme oficial com és la Fiscalia hagi apostat per la investigació dels crims del franquisme i espera que els jutjats facin el mateix, tal com ordenen els mandats internacionals.
A la foto principal, Carles Vallejo, en un acte del Memorial Democràtic, a Barcelona. / Foto: Eva Parey