Veredicte definitiu de la Fiscalia General de l’Estat. El Ministeri Fiscal ja s’ha pronunciat i contesta al Tribunal Suprem que totes les causes relacionades amb el procés que té a sobre de la taula han de ser amnistiades. Això inclou la de Pablo Llarena, amb Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig i Marta Rovira com a processats, la de Manuel Marchena, amb Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa (condemnats en la sentència del 14 d’octubre del 2019) i Clara Ponsatí (processada), i la del Tsunami Democràtic, amb Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg com a investigats per terrorisme. En els tres supòsits, els fiscals són favorables a amnistiar totes les persones perquè consideren que tots els delictes estan inclosos en el perímetre de l’amnistia. Els informes els signen Ángeles Sánchez Conde (la tinent fiscal del Suprem i número dos del fiscal general de l’Estat) i Joaquín Sánchez-Covisa (el fiscal cap de la sala penal del Suprem). Són els dos noms que va designar Álvaro García Ortiz després que la Junta de Fiscals de Sala avalés la seva tesi i ell optés per apartar els quatre fiscals díscols del procés, Fidel Cadena, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno.
🔎 El qui és qui de l’amnistia al Tribunal Suprem i a l’Audiència Nacional
Aixecar les ordres de detenció de Puigdemont, Puig, Comín i Rovira
Primera causa. La de Pablo Llarena contra Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig i Marta Rovira, els quatre a l’exili. En un informe de 32 pàgines, els dos fiscals afirmen que tots els fets entren en l’amnistia: demanen el “sobreseïment lliure” i reclamen que s’alcin “totes les mesures cautelars que es trobin vigents”. Això inclou, és clar, les ordres de detenció. En la mateixa línia, just aquest matí, Puigdemont també ha respost a Llarena i l’ha advertit que “l’única solució” conforme a dret i respectuosa amb la Constitució i els tractats de la Unió Europea és “l’aixecament de les mesures cautelars” que pesen sobre ell. Específicament, l’ordre de cerca i captura i ingrés a la presó que va dictar el gener del 2023.
Seguint la directriu del fiscal general de l’Estat, partidari d’amnistiar tota la malversació, els fiscals posen en relleu que “els actes directament dirigits a finançar o sufragar les consultes independentistes s’han d’entendre compresos a l’àmbit objectiu d’aplicació de la llei i, per tant, amnistiats” sempre que s’hagin produït “sense un propòsit d’enriquiment”. Assenyalen que aquesta és la “hipòtesi interpretativa que millor contribueix a la consecució dels fins perseguits amb l’aprovació d’aquesta norma”. L’escrit també subratlla que la versió inicial de la proposició de llei “no condicionava” l’amnistia de la malversació al fet que “no estigués orientada” un enriquiment i destaca que introduir aquest matís “va obeir” a la voluntat de donar resposta a les recomanacions de la Comissió de Venècia. “S’infereix que la introducció del requisit o condició únicament pretenia circumscriure els actes de malversació amnistiats al desviament de fons exclusivament dirigits a la celebració de les consultes”, conclouen. Els arguments que plantegen aquí, en l’escrit presentat a Pablo Llarena, són els mateixos que defensen en la resposta a la Sala Penal del Suprem, presidida per Manuel Marchena.
Els fiscals també esgrimeixen que, amb l’1 d’octubre, “no consta que es veiessin afectats els interessos financers de la Unió Europea” i, en conseqüència, “no s’aprecien raons per entendre que sigui aplicable” l’exclusió a la qual s’aferraven els fiscals del procés. Els fiscals apunten que “els fons desviats no eren fons europeus” i que el pressupost de la UE “no va patir cap impacte a causa del desviament de fons”. Finalment, recorden que l’aplicació de l’amnistia no obre la porta a “discutir o posar en dubte la realitat dels fets delictius atribuïts als encausats” i no permet fer una “nova valoració jurídica”.
Amnistiar Puigdemont i Wagensberg pel Tsunami Democràtic
Segona causa, a càrrec de la magistrada instructora Susana Polo: la investigació per terrorisme a Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg per la causa del Tsunami Democràtic. L’escrit de la Fiscalia, d’onze pàgines i signat per María de los Ángeles Sánchez Conde, és clar: “Cap dels fets investigats ha causat de manera intencionada una greu violació dels drets humans regulats als articles 2 i 3 del Conveni Europeu de Drets Humans i en el dret internacional humanitari”. I, per tant, no pot ser exclòs de l’amnistia. Aquesta és just l’excepció que van pactar el PSOE, Junts i ERC per blindar el Tsunami en l’aplicació de l’amnistia. La tinenta fiscal subratlla que el Suprem va assenyalar que el Tsunami tenia com a finalitat la “subversió de l’ordre constitucional i la desestabilització greu de les institucions democràtiques”, un objectiu que “no coincideix en gran manera” amb el que la directiva europea “considera imprescindible perquè els fets siguin qualificats de terroristes”. L’escrit de la Fiscalia arriba el mateix dia que Susana Polo ha acceptat la personació de Puigdemont i li dona un termini de deu dies perquè informi sobre “l’aplicabilitat” de l’amnistia.
L’escrit assenyala que a la interlocutòria del 29 de febrer “no s’imputa a cap dels investigats la causació de mort, avortament, lesions al fetus o pèrdua o la inutilitat d’un sentit, la impotència, l’esterilitat, la greu deformitat, ni delictes tipificats com a tortures o tractes inhumans degradants, també recollits com exclosos” i esgrimeix que els “actes intencionats susceptibles de ser enquadrats com a delictes de terrorisme” en la directiva europea són de “més gravetat que els realitzats” en la causa del Tsunami Democràtic. Per tant, “no hi ha dubte que els fets investigats són incardinables en l’àmbit objectiu” de la llei d’amnistia, atès que “es troben dins dels límits temporals afectats i entre els actes susceptibles de ser enquadrats com amnistiables”: el seu “desencadenament” va ser la sentència del judici del procés, “l’oposició a la mateixa” i el “suport als condemnats”, conclou.
Posar fi a la inhabilitació de Junqueras, Romeva, Turull i Bassa
Finalment, el darrer escrit que s’ha presentat aquest dimecres és el que dona resposta a Manuel Marchena en relació amb Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Dolors Bassa i Clara Ponsatí. De nou, la Fiscalia aposta per una amnistia completa per a tots els casos. Demana declarar “extingida la responsabilitat criminal” de Junqueras, Romeva, Turull i Bassa, condemnats per malversació i desobediència al judici del procés, i reclama que es procedeixi a “donar per finalitzada l’execució de les penes”, que es declarin “extingides les responsabilitats civils i comptables” i que s’acordi “l’eliminació dels antecedents penals”. També avui Junqueras ha demanat a Marchena que li apliqui l’amnistia al·legant que és la “voluntat del legislador”. En el cas de Ponsatí, processada pel delicte de desobediència, els fiscals demanen el “sobreseïment lliure”.
Les respostes de la Fiscalia arriben el darrer dia que Pablo Llarena i Manuel Marchena van fixar com a termini perquè les parts es pronunciessin sobre “l’aplicabilitat o inaplicabilitat” de l’amnistia. Ara torna a ser torn dels jutges, que hauran de decidir com apliquen l’amnistia en les causes que estan estudiant i si presenten qüestions d’inconstitucionalitat al TC o qüestions prejudicials al TJUE. Malgrat això, no hi ha un temps taxat que estableixi quan es pronunciaran. Pel que fa a Susana Polo, la magistrada va donar temps inicialment fins a la setmana que ve i avui ha obert un nou termini de deu dies per a la defensa de Carles Puigdemont.