Més peticions per a l'aplicació de la llei d'amnistia. La Fiscalia ha demanat al Tribunal Suprem (TS) que amnistiï Roger Torrent, Josep Costa i altres dos membres de la Mesa del Parlament, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado, jutjats i absolts pels delictes de desobediència per admetre a tràmit propostes de resolució a favor de la independència de Catalunya i contra la monarquia. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) els va absoldre l'any 2022, però la Fiscalia va presentar un recurs al Suprem perquè es repetís el judici. A l'espera de la resposta del Suprem sobre el recurs, ara la fiscalia ha demanat l’amnistia i el tribunal es reunirà el 9 de juliol per decidir, segons assenyala l'ACN. 

Costa rebutja l'amnistia

Malgrat la petició de la Fiscalia d'aplicar l'amnistia, l'exvicepresident del Parlament, Josep Costa, ha sol·licitat al Tribunal Suprem que no se li apliqui la llei d'amnistia, ja que considera que la seva aplicació "es pot interpretar com un reconeixement de culpa". En una publicació a les xarxes fa uns dies va reclamar que la seva causa sigui declarada nul·la. "Com a persona perseguida per raons polítiques tinc dret a rebutjar l'amnistia i obtenir l'anul·lació completa de la causa penal", va afirmar. En la mateixa publicació va reclamar fer efectiu el seu "dret a obtenir una reparació i perseguir els culpables", així com el dret a exigir garanties de no repetició, textualment.

Absolució i recurs

El novembre de 2022 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va absoldre els quatre membres de la Mesa del Parlament, presidida per Roger Torrent, per desobediència al Tribunal Constitucional (TC) el 2019 en haver admès a tràmit el debat parlamentari sobre la independència de Catalunya i la reprovació de la monarquia de forma genèrica. El TSJC considera que els membres de la Mesa no van cometre un delicte de desobediència per manca de mandat clar i específic a les providències del Tribunal Constitucional dels dies 10 i 16 d’octubre de 2019. Així doncs, la majoria del tribunal va assenyalar que aquelles providències permetien més d’una interpretació. I, d’altra banda, la resolució inclou que no hi va haver dol, que no ha quedat acreditat que els acusats tinguessin coneixement i volguessin desobeir els mandats del Tribunal Constitucional. La Fiscalia no va quedar conforme amb la sentència del TSJC i va presentar un recurs al Tribunal Suprem. 

L'endemà de l'absolució, Josep Costa va anunciar que recorreria davant del Tribunal d'Estrasburg. "La qüestió no és que m'hagin absolt a mi, sinó que no reconeguin la sobirania del Parlament", va explicar Costa i va afegir: "Segueix sent una vulneració de la democràcia, de la separació de poders i un atemptat contra la inviolabilitat parlamentària". 

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!