La Fiscalia ha demanat aquest dimarts que el Tribunal Suprem es declari competent per revisar l'aplicació de l'article 100.2 del reglament penitenciari als presos polítics, que qualifiquen de "tercer grau encobert".

En un informe, avançat per El Mundo, els fiscals del procés —Jaime Moreno, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal i Fidel Cadena— sostenen que el permís per sortir a treballar atorgat als líders independentistes "s'assembla a la concessió d'un tercer grau encobert, ja que els efectes derivats de l'aplicació d'aquest precepte no són diferents dels que comporta l'aplicació del tercer grau".

Afegeixen que a tots els líders independentistes, "sense excepció", se'ls han anat aplicant mesures per sortir de la presó sense "haver fet efectiu el compliment de la part necessària de les penes imposades". En molts dels casos, argumenten, "ni tan sols se n'ha complert la quarta part".

Els fiscals argumenten en el text que la majoria dels condemnats, a més, "no en reconeixen la gravetat ni la seva responsabilitat". És més, "algun d'ells ha manifestat la seva voluntat de tornar-ho a fer". Tots aquests motius són suficients per "intervenir en la política penitenciària directament amb l'objectiu d'alterar la decisió condemnatòria de la sentència i el compliment efectiu", assenyala el ministeri fiscal.

 

"Doctrina unificadora"

A l'espera que es manifesti el Suprem, fins ara la qüestió dels 100.2 l'han resolt sempre les audiències provincials. Ara, però, la Fiscalia demana al tribunal que fixi "doctrina unificadora" davant l'ampli ventall de criteris que hi ha entre els jutges penitenciaris de Catalunya.

Els permisos del 100.2 estan contemplats en el règim penitenciari i la figura competent per revisar-los és el jutge de vigilància penitenciària, amb recurs davant l'audiència provincial. Aquest ha estat el criteri mantingut fins ara per la Fiscalia Superior de Catalunya. Fins ara, el procediment era dirigir-se a l'audiència de cada província. 

Criteris divergents

Es dona la circumstància que la posició de la Fiscalia del Suprem és contrària a la Fiscalia de Catalunya, que sempre ha dirigit els recursos contra la flexibilització del règim penitenciari dels líders independentistes a la presó explícitament a l'Audiència Provincial, com així va fer en aquest mateix cas de Forcadell respecte de l'Audiència de Tarragona.

Les sortides laborals que les presons catalanes han concedit als polítics presos han estat criticades des d'alguns sectors, que consideren que el 100.2 suposa en la pràctica gairebé un tercer grau encobert que evita el control del Tribunal Suprem, ja que, a diferència de la classificació penitenciària, els recursos en principi s'esgoten a les audiències provincials.

El jutge de Lleida no va argumentar els motius pels quals ha considerat que és el Suprem el competent per resoldre sobre la situació penitenciària dels presos, però es va remetre a un precedent en el qual l'Audiència de Palma va revocar les sortides que la presó havia atorgat a Iñaki Urdangarin en lloc de la d'Àvila, que és on hi ha la presó on compleix la condemna.

L'escrit dels fiscals de l'1-O és rellevant perquè és la primera vegada que el ministeri públic demana al Suprem directament que assumeixi la competència per sobre el règim penitenciari flexible dels líders del procés.