La Fiscalia ha sol·licitat inadmetre la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre la llei d'amnistia en el cas contra l'exsecretari de Vicepresidència de la Generalitat Josep Maria Jové, l'exsecretari d'Hisenda Lluís Salvadó i l'exconsellera de Cultura Natàlia Garriga, pels preparatius de l'1-O a causa de la seva “incongruència”. En un escrit, al qual ha tingut accés Europa Press, el cap de la Fiscalia al Tribunal Constitucional (TC), Pedro Crespo, respon així a la decisió del Ple del TC adoptada el passat 17 de desembre d'enviar-li aquesta pregunta del TSJC perquè es pronunciés sobre la seva admissibilitat “per falta de condicions processals per defectuosa realització del judici d'aplicabilitat”.
Cal recordar que, fins ara, el TC ha admès a tràmit tots els assumptes relacionats amb la llei d'amnistia, 16 recursos d'inconstitucionalitat, tres qüestions d'inconstitucionalitat i tres recursos d'empara, a excepció precisament d'aquesta pregunta del tribunal superior de justícia català, que en va plantejar dues més a les quals sí que es va donar entrada a la cort de garanties.
Delictes de desobediència
En aquest cas, el TSJC va acudir al TC en la causa per la qual el 2022 es va obrir judici oral contra Jové i Salvadó com a presumptes autors de delictes de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets, així com contra Garriga per un delicte de desobediència greu a l'autoritat judicial. En una interlocutòria del passat 9 de juliol, el TSJC va esgrimir que la malversació imputada a Jové i Salvadó era amnistiable perquè no apreciava cap de les dues causes d'exclusió que recull la llei d'amnistia respecte d'aquest delicte: que hi hagi un propòsit d'enriquiment i que resultin afectats els interessos financers de la Unió Europea.
Sobre el primer, va raonar que “no eren traslladables al present cas els criteris en els quals la Sala Segona del Tribunal Suprem s'havia basat per rebutjar l'aplicació de l'amnistia als delictes de malversació” del procés, ja que “la intensitat del trencament dels deures de custòdia exigibles als membres del Govern de la Generalitat no pot concórrer en qui no en formava part”. Respecte a l'altre motiu que permetria no amnistiar-los la malversació, el tribunal català va al·legar que no veia “cap relació dels fons públics compromesos per les actuacions dels acusats amb els interessos financers de la Unió Europea, ni de manera directa […] ni de manera indirecta o difusa a través d'una eventual afectació dels marcs recaptatoris sobre els estats membres de la UE”.
Amb tot, declarava “amnistiables” els delictes de malversació pels quals estan acusats. No obstant això, va decidir escoltar les al·legacions de les parts i, sobre la base d'això, en un acte posterior, del 30 de juliol, va acordar plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat al TC i una altra qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE).
Una “contradicció palpable”
El cap de la Fiscalia al TC, Pedro Crespo, retreu al TSJC aquesta “contradicció palpable entre els raonaments i conclusions” que va fer servir en les interlocutòries en considerar que hi ha “manca d'argumentació o motivació que permeti conèixer les raons d'aquest evident canvi de criteri”. A tot això, hi suma que és sabut que no es pot preguntar “simultàniament” al TC i al TJUE sobre la mateixa qüestió, perquè això podria portar al fet que el tribunal espanyol es pronunciés sobre una norma jurídica que posteriorment el tribunal europeu declarés contrària al dret comunitari.
Així doncs, retreu al TSJC la “incongruència” en els seus enfocaments, al mateix temps que titlla la seva argumentació judicial d'“inconsistent o evidentment errada”, la qual cosa el porta a aconsellar que la qüestió dirigida al TC s'inadmeti.