“Ningú mai va tenir per acreditat que la situació fos encaminada a obtenir un benefici personal patrimonial. Ni tan sols s’ha insinuat aquest propòsit, que no té cap acreditació”. La Fiscalia torna a demanar la plena amnistia per a Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. En la vista pública que ha de servir perquè la Sala d’Apel·lacions es pronunciï sobre la decisió del jutge Pablo Llarena de desoir la llei d’amnistia i negar-se a aplicar-la als exiliats, la tinent fiscal de la Fiscalia del Suprem i mà dreta del fiscal general de l’Estat, María Ángeles Sánchez Conde, ha desacreditat “l’erràtica aplicació” de la llei la “sorprenent”, “nova” i “artificiosa construcció” que va fer-ne el magistrat instructor: “És un punt de vista d’anàlisi aliè per complet als fets i a la seva qualificació jurídica. Després de la llei d’amnistia, es pretén equiparar els fets, estalviar-se les despeses d’un mer caprici personal, i d’això ex post s’inventa un ànim d’enriquiment personal”, ha verbalitzat durant la vista. I ha reiterat que la interpretació que fa ara el Suprem sobre la malversació no ha estat “mai assenyalada ni per l’instructor, ni per l’acusació pública, ni per l’acusació particular, ni per la popular, ni apreciat pels diferents òrgans judicials”. Així mateix, l’Advocacia de l’Estat, en una breu intervenció, també ha demanat que s’amnistiï els exiliats.
🔎 El Suprem examina l’amnistia a Puigdemont abans d’obrir el camí cap al Constitucional
“Qualsevol persona que sàpiga llegir les normes i que coneix els fets d’aquesta causa sap que entren dins l’àmbit objectiu i temporal de l’amnistia. Pretendre obviar la seva aplicació amb construccions alienes al sentit literal de la norma i contràries als fets i a la subsumpció típica dels mateixos no pot ser acollida”, ha apuntat María Ángeles Sánchez Conde, que ha reiterat que la norma és “clara”. La fiscal ha apel·lat directament a l’article 1 de la llei d’amnistia, que estableix de manera meridianament clara que estan compresos en la norma els “actes tipificats com a delictes de malversació” quan “estiguin dirigits a finançar, sufragar o facilitar” la realització del 9-N o de l’1-O o a “reivindicar, promoure o procurar” la independència de Catalunya “directament o a través de qualsevol entitat pública o privada, sempre que no hagi existit propòsit d’enriquiment”. El juliol, el Ministeri Fiscal va defensar que la llei només “admet una interpretació absolutament conseqüent i coherent” amb la voluntat d’amnistiar la malversació.
“No pot ser afirmat amb serietat que els que van anar a la presó ho van fer per beneficiar-se”
Més arguments. “La finalitat d’enriquiment xoca frontalment amb l’extrem que per aquests fets patirien una extensa pena privativa de llibertat, serien desposseïts dels seus mitjans de vida i haurien de reintegrar quantitats superiors a les que havien sortit de les arques públiques”, ha assenyalat la fiscal. “No pot ser afirmat amb seriositat que els que van anar a la presó, van perdre els seus mitjans de vida i van poder ser arruïnats, van fer-ho per beneficiar-se”, ha insistit. A més, ha subratllat que “crida l’atenció” que Pablo Llarena no va afirmar enlloc que hi hagués un “interès o propòsit per obtenir un enriquiment personal”, que és el que exigeix les exclusions de la llei d’amnistia. “Ni tan sols en aquest nou enfocament s’afirma que la finalitat pretesa pels autors fos enriquir-se”, ha reblat.
“No han estat emprats fons europeus i no s’ha produït cap minva en el pressupost de la UE”
D’altra banda, la Fiscalia ha rebutjat que l’1 d’octubre tingués una afectació en els interessos financers de la Unió Europea: “No han estat emprats fons europeus per a la seva comissió i no s’ha produït cap minva en el pressupost de la Unió”, ha defensat. “L’afectació es fa radicar que si s’hagués produït la independència, s’hauria disminuït l’aportació de l’Estat espanyol al pressupost de la Unió”, ha recordat. I ha tancat la seva argumentació: “La independència no es va produir i no hi ha cap càlcul de com això hagués afectat la concorde disminució de despeses, ni de bon tros que Catalunya no hagués aconseguit ingressar a la Unió. És una mera entelèquia”. “Els fons pertanyien a la Generalitat exclusivament i això està acreditat fins a l’avorriment a la causa”, ha conclòs.
Una vista sense els quatre fiscals díscols, que van ser apartats el juny
La Fiscalia ha defensat avui l’aplicació de l’amnistia a Puigdemont, Comín i Puig després del conflicte obert que va esclatar al si del Ministeri Fiscal el juny. El mateix dia que el Congrés dels Diputats va aprovar definitivament la llei, els quatre fiscals del judici del procés, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Jaime Moreno i Fidel Cadena, van mostrar la seva negativa a aplicar la norma de l’oblit penal a la malversació. En el seu primer escrit, van sostenir que va existir “benefici patrimonial” en l’1-O perquè els membres del Govern “es van apropiar dels fons públics amb ànim de lucre” i “van incomplir per complet el deure de fidelitat en la gestió dels fons encomanats” i “els van dedicar, amb el seu benefici polític, personal i patrimonial, a solucionar les obligacions il·legalment contretes amb els adjudicataris dels contractes públics obertament inconstitucionals”.
Quinze dies més tard, van reafirmar la seva oposició i van insistir que és “indubtable” que els líders del procés van tenir un “enriquiment personal” perquè “van disposar de fons públics” per “executar un projecte inconstitucional de desintegració d’Espanya”. “Decidits tant sí com no a celebrar el referèndum il·legal, coneixien perfectament la magnitud de despeses i la necessitat d’obtenir-los [els fons] recorrent, amb clamorosa infracció del deure de custòdia, a la seva sostracció de l’erari públic de tots els espanyols”, van esgrimir.
Malgrat tot, el fiscal general de l’Estat va acabar imposant el seu criteri: va ordenar que la Fiscalia fos partidària d’amnistiar els líders del procés i va apartar els quatre fiscals díscols del Suprem. Álvaro García Ortiz va considerar que la seva interpretació contradeia la “voluntat del legislador” i el “tenor literal” de la norma amb “arguments insuficients per posar en dubte la possibilitat d’entendre amnistiats els delictes de malversació”. “El perjudici patrimonial per a l’administració, resultat del delicte de malversació, no és equiparable a l’enriquiment personal de caràcter patrimonial”, va afirmar. I va acusar els quatre fiscals de fer “valoracions polítiques i ideològiques” i afirmacions “extravagants”, de tergiversar els fets recollits a la sentència del Suprem i de malinterpretar la jurisprudència de l’Alt Tribunal.
“Van carregar als fons públics el cost d’unes apetències personals per eludir sufragar els seus desitjos amb la seva fortuna personal”
¿Quins eren els arguments de Pablo Llarena? Els jutge del Suprem va argüir que el Govern de l’1-O va utilitzar “fons públics i no de la seva butxaca” per organitzar el referèndum amb la voluntat “d’eludir sufragar els seus desitjos o afanys amb detriment de la seva fortuna personal”. El magistrat va esgrimir que Puigdemont, Comín i Puig tenien un “afany personal” que “no només era il·legal, sinó completament aliè a les seves responsabilitats” i “van decidir carregar als fons públics aportats pels contribuents el cost d’unes iniciatives o apetències personals que ells mateixos dirigien i van desplegar”. “L’enriquiment abraça qualsevol benefici que hagués exigit del pagament d’una contraprestació dinerària encara que no augmenti materialment el nivell de riquesa”, sostenia el jutge per justificar que Puigdemont i els consellers es van enriquir amb l’1-O i, per tant, han de quedar exclosos de l’amnistia. “Per benefici ha d’entendre’s qualsevol aprofitament, rendiment o avantatge”, reblava.