Nous moviments als tribunals. La Fiscalia Provincial de Madrid ha presentat una denúncia pels delictes de descobriment i revelació de secrets que va patir l’exministre José Luis Ábalos a causa de la filtració de les seves dades personals que apareixien al sumari del cas Koldo. Així ho ha avançat El Español i ho ha confirmat ElNacional.cat. La denúncia es va registrar el passat dilluns 12 d’agost als Jutjats de Madrid. Avui dia, el cas Koldo està sent investigat pel titular del Jutjat Central d’Instrucció número 2 de l’Audiència Nacional, Ismael Moreno. D’aquesta manera, la Fiscalia s’alinea amb la petició d’Ábalos, que el juliol va presentar una denúncia davant de la Fiscalia General de l’Estat.
En aquell moment, l’exsecretari d’Organització del PSOE i ara diputat del Grup Mixt va exigir que s’investiguessin les filtracions de documents relatius al cas Koldo que l’afecten a ell i a terceres persones amb les quals ha tingut relació, i va demanar al Ministeri de l’Interior que aclarís si les Forces de Seguretat fan consultes sobre ell o la seva família. A més, va reclamar que es prengués declaració els agents de l’UCO assignats a la investigació i que es fes una auditoria sobre els accessos al iCloud del jutjat per identificar qui i quan va accedir al fitxer dels mails filtrats.
El juliol, en una roda de premsa al Congrés, José Luis Ábalos va argumentar que feia aquest pas davant de la “publicació sistemàtica d’informacions contingudes al procés judicial” que l’afecta tant a ell com a la seva família i a “altres ciutadans corrents” i que estava fent un “dany enorme” a la seva reputació personal i professional. A més, va lamentar que les revelacions no haguessin estat objecte de retret penal ni d’investigació “per part de qui ha de ser garant de la puresa del procediment penal”, en al·lusió a la Guàrdia Civil i al jutjat que dirigeix el magistrat Ismael Moreno. Amb tot això, va considerar que amb aquestes revelacions s’havia establert un “estat d’excepció de drets” que eliminava el dret a la intimitat tant de persones que tenen rellevància pública com d’altres que “no tenen res a veure”.
José Luis Ábalos posava el “focus” en els funcionaris
En el seu escrit, Ábalos denunciava que s’estaven difonent dades sobre la seva vida privada, com viatges o estades, amb una “precisió sistemàtica” i assenyalava que era una informació que només es podia conèixer per “informació recollida en registres administratius i policials”. Així mateix, ressaltava que eren dades que no tenien res a veure amb els fets que investiga el jutjat, lamentava que fos exposat a “judicis paral·lels que es van dosificant en la seva difusió” i concloïa que s’estava realitzant sobre ell una “investigació no controlada”. En aquest sentit, posava èmfasi en el fet que la difusió d’aquests documents havia estat “consentida” i dirigia el “focus” a “qui té l’obligació de preservar aquesta privacitat, que no són altres que els funcionaris que hagin intervingut en la investigació i els qui hagin estat custodis d’aquesta”. Per a ell, el súmmum d’aquesta situació es va produir amb el “bolcat de determinats correus electrònics”, ja que alguns eren del 2018, dos anys abans de la pandèmia.
Per aquesta raó, Ábalos va sol·licitar a la Fiscalia que demanés al Ministeri de l’Interior un informe amb les dates d’incorporació d’informes policials a la causa i de la seva publicació als mitjans, així com de les consultes sobre ell o els seus familiars de primer grau des del gener de 2020 en registres públics als quals tinguin accés les Forces de Seguretat. L’exministre va reconèixer que les filtracions també podrien venir de les parts personades en el cas, però va deixar clar que no apuntava a elles en la seva denúncia: “M’estic referint a funcionaris públics, a ningú més”. Tampoc no creia que el PSOE hi estigués darrere perquè ell ja estava “suspès de militància” i va ser expulsat del grup parlamentari: “No tindria sentit, què més vol?”, es va preguntar.