La fiscalia no demanarà al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que dicti una ordre europea de detenció i entrega contra la consellera Meritxell Serret ni contra la líder de la CUP, Anna Gabriel, que es troben a l'exili.
El ministeri públic, segons fonts jurídiques consultades per Efe, ha descartat sol·licitar l'euroordre contra Serret, exiliada a Bèlgica, perquè, un cop llegida la sentència del judici al procés, la seva responsabilitat en els fets només encaixaria en un delicte de desobediència, malgrat que també està processada per malversació.
En el cas de Serret, la fiscalia, amb la sentència a la mà, troba paral·lelismes i similituds amb el paper que el Suprem atribueix als consellers Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs, que van ser jutjats per malversació i desobediència, però absolts del primer, que és l'únic que comporta penes privatives de llibertat. Tots tres van ser condemnats a un any i vuit mesos d'inhabilitació i multa per un delicte de desobediència.
La situació d'Anna Gabriel és diferent perquè ella només està processada per desobediència i és legalment impossible cursar una euroordre per un delicte que no porta aparellada pena de presó. Es dóna la circumstància que Suïssa li ha concedit a Gabriel la residència temporal per un període de cinc anys, que és el temps que triga a prescriure el delicte de desobediència.
Això sí, si qualsevol d'elles vingués a Espanya serien detingudes i posades a disposició judicial encara que després quedarien en llibertat.
Els casos de Comín, Serret i Puig
Respecte a la situació de la resta, la Fiscalia encara no ha pres una decisió sobre els consellers Clara Ponsatí, a Escòcia; Toni Comín i Lluís Puig, exiliats a Bèlgica; i la líder d'ERC Marta Rovira, exiliada a Suïssa. Les situacions són diferents.
El cas de Toni Comín apunta a ser el més clar per a la Fiscalia, que li reclamarà per sedició i malversació. Amb Rovira serà per sedició, encara que són conscients que amb Suïssa la situació no serà senzilla ja que allà no funciona l'euroordre.
Després hi ha els casos més complexos a analitzar. Amb Puig hi ha dubtes perquè el seu cas és semblant al de Serret però a Fiscalia creuen que sí que es podria justificar la malversació i només falta ajustar la raons de la seva petició, expliquen les fonts.
I finalment en el cas de la consellera d'Educació Clara Ponsatí s'està pendent del que resolgui el Suprem sobre l'incident de nul·litat que presentarà la consellera Dolors Bassa, condemnada a 12 anys de presó. La defensa de Bassa demanarà al tribunal del procés la nul·litat per un error que figura a la pàgina 48 de la sentència, en què es confòn la que era titular deTreball amb la de d'Ensenyament.
Per ara només, l’Audiència Nacional només ha emès una euroordre contra Carles Puigdemont, la vista preeliminar de la qual es va celebrar aquest dimarts. El tribunal ha ajornat la vista fins el 16 de desembre. La fiscalia belga és favorable al lliurament del president a l’exili.