La Fiscalia estudia presentar un recurs contra la interlocutòria del magistrat Pablo Llarena, que actualitza el processament del president Carles Puigdemont i dels exconsellers exiliats, en la qual retira el delicte de sedició perquè s’ha derogat i els manté els delictes de malversació de fons i desobediència, segons han informat fonts judicials aquest divendres. La Fiscalia analitza si els fets de l’1-O encaixen en el nou delicte de desordres públics agreujats per tal de no deixar aquesta actuació del Govern “despenalitzada”, com va criticar el jutge Llarena en la seva resolució de dijous, el mateix dia que entrava en vigor la reforma del Codi Penal. Caldrà veure si la Fiscalia també rebat la tesi del magistrat del Tribunal Suprem, que ha assegurat que en la despesa atribuïda al Referèndum no es pot aplicar el nou delicte de malversació atenuat, acordat per ERC i el govern espanyol. Això significa avalar una malversació agreujada, que pot implicar fins als 12 anys de presó (si la quantitat és superior als 250.000 euros) com a acusació per al president Puigdemont, ja que se li imputa tota la despesa de l’1-O, xifrada en 1,2 milions d’euros per la Fiscalia del Tribunal de Comptes. Sumar un nou delicte implicaria, inicialment, augmentar el possible càstig que es demani al president Puigdemont, en cas de jutjar-lo. El Tribunal Suprem va condemnar amb penes de 9 a 13 anys de presó els líders independentistes.

El nou delicte de desordres públics agreujat castiga amb penes de 3 a 5 anys de presó i fins a 8 anys d’inhabilitació per als autors i autoritats que amb una multitud o organització actuïn per afectar greument l’ordre públic. El jutge Llarena en la seva interlocutòria descartava que es pogués aplicar aquest delicte a Puigdemont en assegurar que la tardor del 2017 “la intenció dels encausats va ser de desbordar l’ordre constitucional i aconseguir, directament o indirectament, però fora de les vies legals, un nou ordre territorial i polític, fet —precisa— que allunya el seu comportament de la transgressió de les ordinàries regles de convivència en grup, que constitueix el bé jurídic protegit en els delictes contra l’ordre públic”.

La inhabilitació de Junqueras en joc

Paral·lelament a la interlocutòria del jutge instructor, el Tribunal Suprem ha de revisar la sentència als independentistes catalans, amb l’eliminació del delicte de sedició. A la sala penal, presidida per Manuel Marchena, també hi ha hagut debat sobre si el delicte de desordres agreujats pot ser el substitut del delicte de sedició, segons fonts judicials. També s’haurà de veure la interpretació que es fa del delicte de malversació, i pocs dubten que els jutges del Suprem no comparteixin el mateix parer que el seu col·lega de tribunal, Pablo Llarena. Aquest fet implicarà que la rebaixa que s'esperava per als presos polítics sigui menor.

No obstant això, aquesta revisió de la condemna no pot implicar que tornin a tenir un càstig de presó, ja que van ser indultats pel govern espanyol l’estiu del 2021. Únicament se’ls pot revisar el càstig d’inhabilitació, que va ser el mateix que els anys de presó, de 9 a 13 anys. Inicialment, s'afirmava que amb la reforma del Codi Penal, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, es podria presentar a unes eleccions aviat, ja que si se li aplicava la nova malversació atenuada, el màxim d'inhabilitació és de 4 anys. Però, si el Suprem fa la mateixa interpretació que Llarena sobre la malversació, al final, Junqueras podria mantenir els 13 anys actuals d'inhabilitació o un parell d'anys menys. Poc més. Dels 9 presos polítics, els altres afectats per la malversació són Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa. Esquerra ja ha anunciat que demanarà al Suprem que revisi la condemna i apliqui la llei, mentre que Junts descarta contestar al Suprem, com l’expresident d’Òmnium, Jordi Cuixart. El Suprem ha donat 8 dies a les parts perquè presentin el seu posicionament.