El cas Koldo segueix donant voltes. Ara s'ha destapat que la Fiscalia Europea va acusar la Fiscalia Anticorrupció de no haver-li facilitat tota la informació que tenia en les seves mans sobre les presumptes irregularitats relacionades amb els contractes per la compra de mascaretes dels governs autonòmics de les Balears i Canàries, conegut com el cas Koldo. Així ho apunta el decret del 4 de març dictat per la Fiscalia Europea, segons relata El Periódico de España. El document, pel qual s'obren diligències d'investigació especifica que les informacions sobre els fons europeus del cas Koldo es van iniciar únicament d'acord amb les "notícies de premsa que s'han publicat sobre contractes adjudicats pel Servei Canari de Salut i el Servei de Salut d'illes Balears". L'organisme europeu denuncia que totes les informacions publicades no van ser comunicades pel fiscal cap d'Anticorrupció, Alejandro Luzón, qui en respondre a les peticions d'informació no "va fer cap referència a l'existència de sospites d'irregularitat en tals contractes ni es va acompanyar d'algun o alguns dels informes que la unitat adscrita de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil havia elaborat".
Ocultació d'informació
El decret de la Fiscalia Europea adverteix que no ha estat fins ara, fent referència al decret del de març, i un cop conegudes les informacions publicades als mitjans "quan s'ha comptat amb la notícia criminis que motiva la necessària incoació d'aquest procediment de recerca per part de la Fiscalia Europea", segons s'assenyala a l'escrit. Així doncs, segons denuncien les presumptes irregularitats en els fons europeus no va es van detectar fins que no es van fer públiques les notícies amb les insinuacions "que afectaven els contractes adjudicats pel Servei Canari de Salut i el Servei de Salut d'illes Balears". En el document apunten que les publicacions es van produir després de l'operació engegada pel jutge de l'Audiència Nacional, Ismael Moreno, quan va ordenar les detencions dels principals investigats, entre ells Koldo García, qui va ser assessor de l'exministre José Luis Ábalos.
Segons denuncia la Fiscalia Europea la falta d'informació aportada per Anticorrupció va obligar l'organisme europeu a fer una anàlisi inicial sense comptar amb tota la informació de la qual disposava Anticorrupció. "Si sempre una qualificació jurídica inicial resulta provisional i ha d'estar a l'espera de l'avanç de la investigació perquè quedin definits tots els elements objectius i subjectius que avalin els delictes definitius, en el present cas amb major motiu si es té en compte que la notícia dels possibles delictes no és una altra que les publicades en els diversos mitjans de comunicació", lamenta la Fiscalia Europea. A més, també assenyalen que el passat mes d'octubre va demanar a Anticorrupció que li aportés tota la informació disponible per determinar si tenia competència per investigar els contractes públics sota sospita. En aquest escrit, sol·licitaven informació detallada sobre l'empresa presumptament beneficiada pel cas i dels comissionistes, Víctor de Aldama i Juan Carlos Cueto. El silenci d'Anticorrupció, els va obligar a tornar a demanar tota la informació el 21 de desembre de 2023.
Tanmateix, segons explica l'organisme amb seu a Luxemburg, fins al 12 de gener de 2024 no van rebre un document sobre aquesta informació, tot i que, assenyala que en el document no es feia referència als fets i delictes investigats "respecte de cadascun dels contractes, informava que el 8 de setembre de 2023 s'havia interposat querella" pels fets que formen pas del cas Koldo. Les accions legals van recaure sobre el Jutjat Central d'Instrucció número 2 i Ismael Moreno, els va acusar de presumptes delictes d'organització criminal, blanqueig de capitals, suborn i tràfic d'influències. Arran de la informació lliurada per la Direcció General de Fons Europeus del Ministeri d'Hisenda i Funció Pública, la Fiscalia Europea va detectar que un dels contractes investigats "havia estat finançat amb fons europeus".