La Fiscalia Provincial de Madrid avala la querella que va presentar Pedro Sánchez contra el jutge Juan Carlos Peinado i demana que s’admeti a tràmit. El president espanyol s’hi va querellar per prevaricació el mateix dia que es va negar a declarar com a testimoni en la investigació sobre la seva dona, Begoña Gómez, per presumpta corrupció privada i tràfic d’influències. En la querella, l’Advocacia de l’Estat denunciava la “delimitació abstracta” que està fent el jutge Peinado del cas i acusava el magistrat de dictar resolucions “injustes”. Ara, el fiscal considera que el que argumenta l’Advocacia General de l’Estat és “suficient” perquè “no es pugui descartar a priori que els fets descrits revesteixin naturalesa penal tal com apareixen a la querella i que puguin tenir encaix en el tipus penal que s’invoca”. En el seu moment, Sánchez va defensar la querella davant “l’atropellament” als seus drets.
El fiscal esgrimeix que la resolució de Juan Carlos Peinado citant a declarar Pedro Sánchez com a testimoni “pot qualificar-se com a arbitrària o injusta quan falta una fonamentació jurídica raonable diferent de la voluntat de l’autor”, cosa que, segons la seva opinió, hauria de portar a l’admissió de la querella i que “sigui el curs de la instrucció la que hagi d’aclarir la naturalesa d’aquests fets, així com de les seves circumstàncies objectives i personals”. La querella de Sánchez denunciava que hi ha “múltiples elements que fan evident que la presa de la declaració” a Sánchez “contradiu la normativa que la regula i que despulla de garanties la presidència del govern espanyol”, en referència al fet que la declaració s’hagués practicat presencialment i no per escrit com havia demanat Sánchez. El president espanyol recordava que l’article 412.2 de la Llei d’Enjudiciament Criminal assenyala que el president i els ministres estan “exempts de concórrer a la crida del jutge, podent informar per escrit sobre els fets que tinguin coneixement per raó del seu càrrec”.
Així mateix, el fiscal assenyala que l’ampliació de la querella que va presentar posteriorment l’Advocacia de l’Estat “abunda en la necessitat d’iniciar una investigació per determinar si les resolucions dictades es poden emmarcar en una interpretació de la llei basada en cànons interpretatius admesos o, contràriament a això, persegueixen una finalitat aliena al procés”. El fiscal esgrimeix que el “veritablement rellevant” és que “no sembla” que sigui una “simple discrepància jurídica que pugui ser resolta al si del procediment a través dels recursos interposats”. Si no que, davant del “perjudici que pogués irrogar-se a l’Administració de Justícia en el cas que s’acredités que s’ha adoptat deliberadament pel magistrat una resolució injusta” i de les “conseqüències que una eventual revocació per l’Audiència Provincial de la resolució dictada poguessin tenir lloc en el procediment”, el “perjudici” a la presidència del govern espanyol com a institució, si s’acredités la comissió del delicte, “seria autònom”, ja que Pedro Sánchez, com a testimoni, és “aliè” al procediment judicial.
“Ni un mínim indici” per investigar Begoña Gómez
La querella que va presentar l’Advocacia de l’Estat assegurava que Juan Carlos Peinado no té “ni un mínim indici” per investigar Begoña Gómez de suposats delictes i lamentava que les actuacions del jutge “desacrediten gratuïtament” la figura del president del govern espanyol. A més, assegurava que la querella no és en cap cas un “atac” al Poder Judicial. “Al contrari, és expressió de la confiança en el Poder Judicial”, afegia. Dit això, apuntava que “l’únic mitjà de defensa que queda davant d’un atac absolutament mancat de justificació o motivació per part de qui exerceix funcions jurisdiccionals” és el de presentar aquesta acusació per prevaricació.