La Fiscalia Superior del Tribunal de Justícia a Catalunya ha presentat avui una querella contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a qui acusa dels delictes de prevaricació i desobediència al Tribunal Constitucional (TC) en permetre que la cambra catalana votés el full de ruta independentista. El text té 30 pàgines i està signat pel fiscal en cap de Catalunya, José María Romero de Tejada.
El Ministeri Públic diu que Forcadell va actuar amb "menyspreu a la Constitució" i titlla d'"incompliment frontal" l'aprovació de la resolució del Parlament i en fa responsable Forcadell "amb ple coneixement del contingut de les esmentades resolucions" (la prohibició del TC) perquè pren "la decisió de portar les conclusions al ple del Parlament".
Com que Forcadell és aforada, avui mateix està presidint un ple al Parlament, la querella ha estat interposada davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), dos dies després que la Fiscalia General de l'Estat ordenés a la Fiscalia catalana que la presentés arran d'una denúncia del Constitucional.
A l'escrit, el fiscal superior de Catalunya, Jose María Romero de Tejada, demana que se la citi a declarar en qualitat d'investigada per haver adoptat acords "clarament contraris a l'ordenament jurídic".
Va ser la fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal, qui fa més d'una setmana va assegurar que seria ella qui assumiria la màxima responsabilitat en la redacció del text i les decisions pertinents de la querella criminal.
La Fiscalia ha presentat la querella aquest matí i ara le Tribunal Superior de Justícia ha de decidir si l'admet a tràmit.
Menyspreu a la Constitució
La Fiscalia posa entre les cordes Carme Forcadell per no fer cas dels advertiments que els mateixos membres de la Mesa li van fer i per no escoltar els grups de l'oposició contraris a incloure en l'ordre del dia del ple la resolució. També cita la posició de Junts pel Sí i la CUP que mantenen la proposta per aprovar les conclusions de l'informe d'estudi del Procés Constituent en el ple.
En el text de la querella, el Ministeri Públic acusa Forcadell de "concretar un pla precís per a la secessió" i de "dinamitar el sistema de distribució de competències establert en el model d'ordenació territorial de l'Estat". De fet, la Fiscalia basa la seva acusació en la "greu esquerda de l'ordenament constitucional" que provoca l'actitud de Carme Forcadell.
La querella argumenta que la presidenta del Parlament no va fer cas de l'informe que ella mateixa va demanar als serveis jurídics del Parlament, ni tampoc a l'advertiment del vicepresident segon de la Mesa, José María Espejo-Saavedra, que va dir que "constituïa un frau de llei" incloure en l'ordre del dia l'aprovació del decret de ruptura.
La Fiscalia fa "personalment responsable" Forcadell de sotmetre a votació la declaració de ruptura i diu que va actuar amb "menyspreu a la Constitució del 1978" i del Tribunal Constitucional que és qui prohibeix que es voti el full de ruta del procés sobiranista.
El Ministeri Públic també denuncia que els arguments de Forcadell sobre les competències que té per decidir els temes que s'inclouen en l'ordre del dia no és res més que una "retòrica camuflada al servei de l'incompliment".
Deferència amb PP i C's
La Fiscalia argumenta la prevaricació "en l'arbitrari exercici de les seves potestats administratives per a les quals el Parlament no té competència" i denuncia que Forcadell amb "cabal consciència" va impulsar "un tràmit constitucionalment il·legítim, viciat d'arrel per la falta absoluta de competència dins l'ordenació territorial de l'Estat, extralimitant-se de les genuïnes funcions parlamentàries" i "lesiu" per a la resta de formacions polítiques de la cambra que no "estaven disposades a acceptar aquesta expressa tergiversació de les seves atribucions".
De fet, el text, només començar, fa una exposició dels fets i remarca com el PP i Ciutadans es van negar en reiterades ocasions a incloure el full de ruta en l'ordre del dia del Ple i en com a l'hora de votar aquest punt es van aixecar i marxar.
Els mateixos arguments que la fiscal en cap
Ja a principis de setembre, Madrigal va alertar durant l'obertura del curs judicial del "menyspreu" dels independentistes a la Constitució per no acatar les sentències del TC. Justament per això va demanar "mantenir la integritat de la consciència intel·lectual, tal com va fer el TC en la sentència del 2 de desembre del 2015" –la sentència que anul·lava la resolució independentista aprovada pel Parlament el 9-N del 2015–.
En aquest sentit, la fiscal general de l'Estat va avisar que "ni la llei ni la Constitució són immutables" i va deixar anar que per això la construcció de l'estat de dret "mai no pot produir-se al marge de la llei i els procediments legals establerts".
La querella que ha presentat avui la Fiscalia catalana es basa en els mateixos arguments esgrimits per la fiscal general de l'Estat que, de fet, és qui ha ordenat fer la querella.