La Fiscalia no es dona per vençuda i vol que es condemni l'activista Tamara Carrasco. El seu cas és una de les poques victòries judicials del procés independentista. Tot i ser detinguda i estar sota arrest domiciliari un any acusada de terrorisme, finalment el delicte va caure a desordres públics i al final el tribunal la va absoldre.

El seu advocat, Benet Salellas, en declaracions a El Nacional diu que en l'actuació de la Fiscalia hi veu un clar intent de criminalitzar la protesta i intentar desactivar-la: "És el primer cas de l'atestat en què es pronunciarà el Suprem. Tècnicament no hauria d'estimar-lo, però em sembla política criminal pura. Hi ha voluntat de fixar un precedent clar que desincentivi determinats missatges". 

La Fiscalia argumenta en el recurs que Carrasco va incitar a cometre desordres públics en el missage d'àudio de Whatsapp.

 

 

 

El ministeri públic no es dona per vençut i ha presentat un recurs perquè es reobri el cas i poder condemnar Carrasco. Ja ho havia anunciat el mes de febrer després que l’Audiència de Barcelona rebutgés el seu recurs contra l’absolució de Carrasco per part d’un jutjat penal de Barcelona per incitació a desordres públics, pel qual li demanava set mesos de presó.

L’Audiència constatava que no va incitar a cometre desordres públics el març del 2018 a través d'un àudio en un grup de Whatsapp. Subratllava que això no implica difusió pública i afegia que el missatge de veu no cridava a participar en les accions que es van produir aquells dies, que sí que qualifica de desordres públics.

Després del cop de porta de l'Audiència de Barcelona, la Fiscalia ha recorregut al Tribunal Suprem, pujant l'escala judicial, per judicialitzar de nou el procés, l'activisme dels CDR i, en aquest cas concret, Tamara Carrasco, que va esdevenir un símbol de la lluita independentista i la repressió policial de l'estat espanyol després de l'1-O.

El cas de Carrasco

Tamara Carrasco va ser detinguda per la Guàrdia Civil el 10 d'abril del 2018 i traslladada a Madrid per ser investigada per l'Audiència Nacional pels delictes de rebel·lió i terrorisme. Al novembre, el magistrat de l'Audiència Nacional Diego de Egea va decidir deixar de banda l'acusació de terrorisme i rebel·lió i enviar el cas als jutjats catalans per un delicte de desordres públics. Tot i això, va mantenir sobre Carrasco l'obligació d'estar confinada a Viladecans.

Sis mesos més tard, i després d'intensos debats entre els jutjats, l'Audiència de Barcelona va acordar que fos el jutjat d'instrucció número 24 de Barcelona i no el jutjat d'instrucció número 1 de Gavà qui es fes càrrec de la causa contra Carrasco. A finals del maig passat, la magistrada instructora va decidir aixecar el confinament, gairebé 14 mesos després, per considerar-lo desproporcionat, tot i que la va mantenir com a investigada.