Ingressos anuals en forma de regals i el dubte de si realment declarava aquests diners a Hisenda. Ara s'hi suma un nou escàndol borbònic i és la mateixa Fiscalia espanyola que investiga si el rei emèrit, Joan Carles I, va evitar pagar impostos superiors a 278.000 euros anuals. Un delicte fiscal que si es confirma implica qui feia "els regals", l'empresari mexicà Allen Sanginés-Krause, entre els anys 2016 i 2018. Això certifica que la corrupció de Joan Carles ha estat una constant a la seva vida: abans i després de ser rei.
Un altre aspecte que podria incrementar el delicte és saber quina categoria va atorgar Joan Carles a aquests diners, si eren donacions o no. La Fiscalia també indaga l'ús de targetes de crèdit vinculades a comptes corrents dels quals l'emèrit no tenia la titularitat. El frau podria arribar a ser de més de 120.000 euros a l'any. Havent abdicat i sense gaudir d'inviolabilitat, les coses se li compliquen. Ara hauran de comprovar si es tracta de frau en la declaració d'impostos de donacions o de la renda.
El suposat delicte pot ser comú o agreujat, cosa que implica un augment de la pena que també pot comportar la presó, fins a sis anys. Entre els supòsits que agreugen el delicte es troben que el frau sigui superior als 600.000 euros o que s'hagi utilitzat una persona interposada, és a dir, un testaferro, per despistar Hisenda.
Qui és Sanginés-Krause?
L'empresari mexicà que feia aquests "regals", també ha estat interrogat sobre la seva relació amb les despeses de l'anterior monarca. Sanginés-Krause té doble nacionalitat mexicana i britànica i va néixer el 1959, graduat amb honors a l'Institut Tecnològic Autònom de Mèxic i doctorat en Economia per la Universitat de Harvard.
L'any 2017 va convidar el rei Joan Carles i una de les seves amants, Marta Gayà, a la localitat irlandesa de Clonmellon, on té un castell. Al llarg de 25 anys Allen ha treballat en banca d'inversió al voltant del món, sobretot a Goldman Sachs. En aquesta companyia va ser responsable de la firma a Mèxic i Rússia, entre moltes altres funcions. Els pagaments de l'emèrit —i no es descarta que d'altres membres de la família— es podrien haver fet amb targetes opaques proporcionades per aquest empresari.