Cap canvi per a la Laura Borràs. La Fiscalia ha mantingut la petició de 6 anys de presó i 21 d’inhabilitació a càrrec públic per a la presidenta de Junts, segons han anunciat aquest dimecres les fiscals, en el judici al TSJC. La fiscal Teresa Duerto ha assegurat que Laura Borràs és autora d’un delicte de prevaricació en concurs amb falsedat documental per haver adjudicat 18 contractes menors a l’informàtic Isaías Herrero, quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) entre els anys 2013 al 2017 i per un total d’uns 335.000 euros. El president Quim Torra ha acompanyat Borràs en la darrera sessió del judici, i més tard hi han entrat els dirigents de Junts, Jordi Turull, Albert Batet i Anna Erra. Al final del seu informe, la fiscal Duerto ha acusat Borràs de "menysprear la ciutadania" en haver ordenat el fraccionament dels contractes per a la creació d'un portal web per a la Institució, tot i que la feina va ser feta.
Per contra, la fiscal ha rebaixat la petició de càstig a Herrero de 6 a 2 anys de presó, 5 anys i quatre mesos d'inhabilitació i multa de 2.100 euros pels delictes de falsedat documental i prevaricació. I, al seu amic Andreu Pujol, de 3 anys a 1 any i dos mesos de presó. La fiscal els ha aplicat l'atenuant de confessió en el judici oral, amb la qual "ha estat important l'aclariment dels fets", segons ha afirmat Duerto. Amb aquesta rebaixa, Herrero i Pujol, si són condemnats, no entraran a la presó, ja que són penes inferiors als 2 anys. A més, Herrero té una condemna anterior suspesa, i no l'afectarà, ja que són fets coetanis.
La fiscal nega persecució
En el seu informe, la fiscal Teresa Duerto ha anat desmuntant un a un els arguments exculpatoris que va donar Borràs al tribunal. Ha afirmat que “s’han investigat fets realitzats per persones”, i ha justificat que els Mossos d’Esquadra cerquessin el nom de Laura Borràs, i Borràs, en l’ordinador d’Herrero, el novembre de 2018, perquè des del 2013 ella era la directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i, per tant, la responsable de contractació.
"La defensa de Borràs ha afirmat que s'han usat les instàncies judicials per provocar repudi popular i inhabilitar-la. Res més lluny de la realitat", ha assegurat la fiscal i ha afegit: “Borràs era l’experta: justificava la feina i ordenava els pagaments fraccionats.”
Funcionaris creïbles
La fiscal ha afegit que el mateix any 2013 Borràs decideix que Herrero faci la posada en marxa d'un portal web de la Institució i així ho explica als professionals de l’entitat. Ha afegit que si era un “projecte d’envergadura i s’escull a Herrero per la seva expertesa” s’hauria d’haver fet un altre sistema de contractació, com el negociat, com van proposar els tècnics. Duerto també ha indicat que els funcionaris Assumpta Pagespetit i Roger Espar “tenen tota la credibilitat perquè sempre han dit el mateix”. L’exadministradora va declarar al judici que va alertar Borràs que s’estaven fent masses contractes menors a la mateixa persona: Herrero. A més, ha precisat que la intervenció delegada desconeixia que Herrero era la mateixa persona contractada. També ha recordat els testimonis de cooperatives i un integrant del grup Hermeneia, del qual era Borràs, van assegurar a la vista que van usar les seves dades sense la seva autorització, i per tant eren pressupostos falsos.
Correus incriminatoris
En l’exposició, la fiscal ha fet referència als correus electrònics entre Borràs i Herrero i ha detallat els de 2013 i 2014, on la presidenta de Junts dona indicacions a l’informàtic per fer les ofertes a la Institució, que calen presentar tres pressupostos, i fins i tot en un li diu: “Només m’has posat els conceptes. He d’acabar jo els pressupostos? No dono l’abast. Tinc molta feina.” Per això, la fiscal acusa també de falsedat documental a Borràs, de la qual assegura que ajuda a l’informàtic.
A més, la fiscal Duerto ha afirmat que la pericial de Borràs “ha quedat desacreditada” perquè va cometre errors “en confondre dos registres”, i assegurar que els Mossos van manipular els CD, quan ja estaven en seu judicial precintada. “Borràs mai ha negat que aquests correus no existissin”, ha reblat la fiscal.
Contra la confiança del ciutadà
Fins i tot, la fiscal ha assegurat que “la caiguda del portal web de les lletres Catalanes no és culpa dels Mossos i de la Guàrdia Civil, sinó d’Herrero que és qui tenia el domini i va caure perquè no pagava. El domini d'una entitat pública era en mans particulars”.
La representant del ministeri públic ha tancat la seva exposició, de més de dues hores, acusant Laura Borràs de "menysprear la confiança del ciutadà" perquè era la responsable de la ILC, que "no pot carregar la seva responsabilitat als seus subordinats", i que era conscient que fraccionava contractes i que va eludir les normes de contractació".
La fiscal ha justificat l'atenuant per a Herrero i Pujol i ha assegurat que "ha estat essencial per demostrar que tenien un treball recurrent, cada any a la Institució". I ha afirmat que el seu posicionament és "legítim", com el de Borràs, en no contestar a la fiscalia.
L'advocada d'Herrero, Marina Roig, i el de Pujol, Àlex Solà, han desestimat de fer els seus informes a causa del pacte amb la Fiscalia.