Tantes vegades com calgui, el tràmit del 100.2 amb el qual els interns poden sortir a treballar o fer tasques de voluntariat fora de la presó durant el compliment de la seva condemna es recorrerà des de la Fiscalia. És un tràmit, però no es pot saltar. I tot i que el ministeri públic no pot fer res contra aquest dret dels presos, també té l'obligació de, si ho creu necessari, posicionar-s'hi en contra. I així ho ha tornat a fer amb el permís de voluntariat de Jordi Sànchez. Avui ha presentant un recurs en què s'hi  torna a oposar.

Això sí, amb arguments. I els arguments es remunten a un fet original que des del primer dia es va apuntant: la manca de penediment dels condemnats en el judici del procés i la necessitat d'un programa específic que en permeti la reinserció. Però com ja van dir els responsables de Justícia en el seu moment, no hi ha programes per tractar la sedició. Un delicte pel qual no s'havia arribat a utilitzar mai el Codi Penal.

El fiscal afirma en el seu recurs que "l'intern no manté una adequada percepció de la gravetat dels fets comesos, i no hi ha hagut cap canvi que evidenciï que està penedit del que ha passat, cosa que fa que no es pugui constatar una adequada evolució i estabilitat tractamental, i és necessari per a la concessió de permisos constatar que l'intern farà una vida normalitzada, entesa com a respecte a les pautes convivència, a les normes que regeixen la nostra societat, i és molt difícil de detectar una
possibilitat de reeducació i reinserció en qui, com aquí passa, en realitat no ha assumit la comissió dels fets pels quals compleix condemna, cosa que fa que hi hagi el risc que el permís es faci servir per dur a terme conductes contraproduents per als caps de tractament penitenciari (el delicte de sedició no es comet en un moment passional i puntual, sinó que necessita cautela i temps, la sentència de condemna descriu com la preparació del delicte es va allargar durant anys), i difícilment es pot tenir confiança en el bon ús del permís quan l'intern no assumeix el delicte, i això fa que persisteixin els factors que van influir a l'hora de cometre'l".

La Fiscalia insisteix que Jordi Sànchez "no manté una adequada percepció de la gravetat dels fets comesos, i no hi ha hagut cap canvi que evidenciï que està penedit del que ha passat, cosa que fa que no es pugui constatar per això una adequada evolució i estabilitat tractamental". Argumenta, el Ministeri Públic, que per aquests permís "cal la constatació que el intern farà una vida normalitzada, entesa com a respecte a les pautes convivència, a les normes que regeixen la nostra societat, i és molt difícil de detectar una possibilitat de reeducació i reinserció en qui, com aquí passa, en realitat no ha assumit la comissió dels fets pels quals compleix condemna". El fiscal alerta que hi continua havent un risc de reiteració del delicte i que Jordi Sànchez aprofiti el permís de voluntari per aconseguir el seu objectiu, ja que segons el ministeri públic "el delicte de sedició no es comet en un moment passional i puntual, sinó que necessita cautela i temps". De fet, reiteren el que el Tribunal Suprem va fer notar en la sentència que "la preparació del delicte es va allargar durant anys" i desconfia que Sànchez faci un "bon ús del permís" i més "quan l'intern no assumeix el delicte, cosa que fa que persisteixin els factors que van influir a cometre'l".

El jutge de vigilància penitenciària és qui té l'última paraula. Com en cada recurs que s'ha presentat fins ara, s'ha desestimat i el condemnat ha pogut seguir endavant amb el seu 100.2.