El Tribunal Suprem ha deixat vista per a sentència la demanda d’Alberto González Amador, la parella d’Isabel Díaz Ayuso, contra María Jesús Montero: reclama 40.000 euros a la vicepresidenta primera del govern espanyol per vulnerar el seu dret a l’honor quan va afirmar al Senat que viu en un pis que “es va pagar amb frau a la Hisenda Pública”. “Són expressions molt greus que desborden la llibertat d’expressió, [que] no empara desqualificacions contra una persona atribuint-li fets o conductes que puguin desacreditar-la”, ha lamentat l’advocada Guadalupe Sánchez durant la vista pública davant de la Sala Civil del Suprem. “No és un càrrec públic ni l’ha ostentat mai, no té xarxes socials, difícilment se li pot atribuir la condició de personatge públic que ell mai no ha buscat. [...] Té com a finalitat última atacar la seva parella sentimental”, ha reblat l’advocada d’Alberto González Amador (que és la mateixa que va presentar la demanda de Joan Carles I contra Miguel Ángel Revilla).
Lluny d’aquests arguments, la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat (que defensa la ministra) han demanat que es rebutgi la demanda. El fiscal Javier Muñoz ha argumentat que hi pot haver una “crítica agra, molesta, malsonant, sense que s’arribi a vulnerar el dret a l’honor”, ha apuntat que la parella d’Ayuso té “projecció pública, ho vulgui o no ho vulgui” i ha esgrimit que referir-se a ell com a “defraudador confés” no implica atribuir-li una condemna penal: “Que sigui confés o no confés és una expressió, no vol dir que estigui condemnat, vol dir que ha admès alguna cosa i això existeix”, ha justificat.
Per la seva banda, l’advocat de l’Estat José María Molero ha arguït que González Amador “no és un simple particular” o un “particular a l’ús”, sinó que “el seu nom, els seus dos cognoms, el lloc en el qual treballa són perfectament coneguts”. “No ho és des que participa activament en un debat públic quan el seu nucli més proper es refereix a aquesta situació”, ha afegit Molero, que ha assenyalat que és ell mateix qui “es col·loca de manera conscient en una posició amb protagonisme”. “Aquesta expressió no ha de reduir-se al seu significat jurídic penal, estem en un debat polític. Determinades expressions poden ser malsonants, però existeixen correus en els quals manifesta expressament que s’han comès dos delictes”, ha reblat.
“No s’ha produït cap confessió”
Durant la vista, Guadalupe Sánchez ha al·ludit directament a la seva relació sentimental de González Amador amb Ayuso argumentant que és “absolutament fals” que la parella d’Ayuso “hagi declarat la confessió de cap delicte” perquè “no hi ha sentència condemnatòria que així ho declari” i al·legant que el fet que siguin parella “no justifica” que “se’l titlli de delinqüent confés o se l’acusi de manera reiterada d’haver adquirit el seu habitatge amb un frau fiscal”. “No s’ha produït cap confessió ni s’ha assolit cap acord de conformitat [amb la Fiscalia]”, ha subratllat. Tot i que la instrucció del cas de frau fiscal continua en marxa i encara no hi ha una sentència, fa més d’un any l’advocat de González Amador va reconèixer els fets en un correu enviat a la Fiscalia: “Certament, s’han comès dos delictes contra la Hisenda Pública”. A més, avui la seva advocada ha presentat un correu que, per error, la Secretaria d’Estat de Comunicació va enviar als mitjans de comunicació el 3 de desembre amb un argumentari contra la parella de la presidenta madrilenya.
“Podria estar vivint en un pis pagat amb frau”
Quines declaracions de Montero van portar González Amador a demandar-la? L’origen va ser una sessió de control al govern espanyol al Senat el 12 de març, el mateix dia que elDiario.es va informar que la parella de Díaz Ayuso havia estat denunciat per defraudar més de 350.000 euros a Hisenda i que la presidenta madrilenya resideix en un pis d’un milió d’euros que ell va comprar després que Hisenda l’estigués investigant. La vicepresidenta primera del govern espanyol va verbalitzar que Ayuso podria estar vivint en un “pis que es va pagar amb un frau a la Hisenda Pública i amb les comissions respecte a les mascaretes en la pitjor situació de pandèmia”.
La cronologia del cas té tres dates rellevants. La primera és el 2 d’octubre, que va ser quan María Jesús Montero i els seus advocats (que podien acudir en la seva representació) van plantar Alberto González Amador en l’acte de conciliació (com a pas previ a la presentació de la demanda civil) que tenia per objectiu que la ministra es retractés de les seves afirmacions. Un mes i mig després, el 14 de novembre, la parella d’Ayuso va formalitzar la demanda contra Montero al Suprem. Quatre setmanes més tard, el 16 de desembre, l’Alt Tribunal va admetre a tràmit la demanda en constatar que González Amador reunia els “requisits de capacitat, legitimació i postulació per comparèixer al judici”. I ara haurà d’emetre una sentència.