La Fiscalia s’oposa que s’admeti a tràmit la querella de Carles Vallejo, primer querellant per tortures a la Prefectura de Via Laietana 43 durant el franquisme, adduint que els fets estan prescrits i sense fer cap referència a la nova Llei de Memòria espanyola (LO 20/2022), que ho permet, tot i que després els autors siguin amnistiats. Vallejo va ratificar el febrer passat davant la magistrada del jutjat d’instrucció 18 de Barcelona la querella contra sis agents i responsables policials per haver-lo torturat el 1971 i pel delicte de lesa humanitat, quan feia dos mesos de l'entrada en vigor de la nova llei espanyola.

Les entitats Amnistia Internacional, CeAqua i Irídia han anunciat aquest dimecres que han enviat una carta a Dolores Delgado, nova fiscal de sala de Drets Humans i Memòria, per exigir-li que “es posicioni amb relació a les querelles per crims del franquisme”.  Precisament, la Fiscalia de Barcelona ha informat ElNacionnal.cat, aquest dimecres, que l'informe sobre Vallejo es va fer abans del nomenament de Delgado, i que ha estat l'acusació particular qui ha demanat que s'enviï  la seva causa a la nova Fiscalia de sala de Memòria.

Els noms dels torturadors

Carles Vallejo va presentar la querella contra Vicente Juan Creix, Genuino Nicolàs Navales García, Rafael Núñez Valverde, Francisco Javier Vázquez Torres, José Antonio González Juan i Francisco Manuel Escobedo García. Els acusa d’haver-lo detingut i torturat els anys 1970 i 1971 per la seva activitat sindical i per pertànyer al llavors clandestí PSUC. “Era una repressió institucional del franquisme”, s’afirma en la querella. I a més del delicte de tortures, els acusa del delicte de lesa humanitat, que no prescriu, segons els tractats internacionals.

Són delictes posteriors

En el seu escrit, la Fiscalia de Barcelona raona que demana la no admissió a tràmit de la querella de Carles Vallejo perquè els fets estan prescrits i perquè els dos delictes pels quals acusa els policies franquistes van ser aprovats anys després dels fets, i que no es pot aplicar de forma retroactiva una llei si és desfavorable a la persona investigada. Exposa que el delicte de tortures es va aprovar en la llei de 1978, i el de lesa humanitat el 2003. 

A més a més, la Fiscalia cita la llei d’Amnistia de 1977, amb la qual es van barrar les investigacions sobre crims durant la Guerra Civil i el Franquisme, malgrat que juristes, com el director general de Memòria de la Generalitat, Alfons Aragoneses, afirmen que la llei permetia investigar els fets, tot i que els autors, al final, fossin amnistiats.

La Fiscalia, en l’escrit, no fa cap referència a la llei de Memòria espanyola, aprovada el desembre passat, la qual (tot i que de forma ambigua) obre la porta a la investigació de crims del franquisme i crea la figura del fiscal de sala de Memòria per impulsar aquestes instruccions. Per això, les entitats reclamen ara a Dolores Delgado, recentment nomenada en el càrrec, que es posicioni sobre les querelles pels crims del franquisme.

Ara, amb el rebuig de la Fiscalia, la magistrada Carmen García Martínez haurà de resoldre si dona carpetada a la querella de Vallejo o ordena una instrucció.