La Fiscalia considera que el recurs contenciós administratiu impulsat per un advocat valencià per la gestió que va fer la Moncloa de la DANA no té recorregut. Curro Nicolau va presentar a començaments de novembre un recurs davant del Tribunal Suprem denunciant la “inactivitat” del govern espanyol en “l’assumpció de la intervenció que exigia l’emergència de caràcter nacional” causada pel temporal que va assolar el País Valencià. En el seu escrit, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, denunciava que ell, com a ciutadà, “no va rebre cap mena d’alerta d’emergència” i lamentava que Pedro Sánchez no convoqués de manera extraordinària el Consell de Ministres per declarar l’estat d’alarma i “l’emergència nacional” i no ordenés la intervenció de les Forces Armades, que són les que “disposen dels mitjans adequats per poder resoldre una crisi catastròfica de tal magnitud”. Ara, el fiscal Antonio Narváez Rodríguez s’oposa que el recurs s’accepti al·legant que conflueixen tres causes d’inadmissió: la “falta de jurisdicció o incompetència” del tribunal, la “falta de legitimació del recurrent” i el fet d’haver-se interposat el recurs contra “activitat no susceptible d’impugnació”. Ara, haurà de ser el jutge el que haurà de decidir si l’admet o no a tràmit. Fa vint dies, el TSJ de la Comunitat Valenciana sí que va admetre a tràmit una demanda seva contra la “inactivitat” de Carlos Mazón.
Al recurs al Suprem, Curro Nicolau apuntava directament contra Pedro Sánchez (president del govern espanyol), Teresa Ribera (aleshores vicepresidenta Tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic), Fernando Grande-Marlaska (ministre de l’Interior), Miguel Polo (president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer) i Hugo Alfonso Morán (secretari d’Estat de Medi Ambient). En el cas de Ribera, Polo i Morán, esgrimia que són “subjectes responsables de la falta d’advertència a la població de la situació catastròfica que es va produir perquè no van advertir de l’increment dels cabals i desbordaments que van donar lloc a la tragèdia”.
La falta de jurisdicció i una activitat no susceptible d’impugnació
La primera observació que fa la Fiscalia és que els fets que denuncia Curro Nicolau “més que actes administratius són decisions polítiques del poder executiu”. I assenyala que els “actes de direcció política” del govern espanyol són “immunes al control judicial de legalitat”, donat que només són susceptibles al control polític de les Corts Generals o al control de constitucionalitat que assumeix el Tribunal Constitucional. “En tot cas, estan exclosos del control d’aquesta jurisdicció contenciosa administrativa”, apunta. I arriba a la conclusió que les decisions d’acordar o no les declaracions de zona afectada greument per una emergència d’interès nacional s’incardinen en l’àmbit de la “direcció de la política interior”.
Un altre argument. El Ministeri Públic també argüeix que el recurs contra la inactivitat de l’administració “únicament pot interposar-se en aquells casos en els quals l’administració té l’obligació de fer alguna cosa o executar un acte ferm a favor d’un administrat i, tanmateix, es manté inactiva, no complint el seu deure, prèviament establert per una disposició general”. Així que només es pot impugnar aquella inactivitat quan l’administració està “obligada de manera directa i definitiva a realitzar una prestació de donar, fer o executar un acte”. En canvi, en aquest cas, el que es denuncia és “l’eventual incompliment per omissió, no d’unes obligacions jurídiques prèviament contretes, sinó la decisió política, no presa, que, a tall de disposició general, pogués acordar la declaració de determinades situacions de catàstrofe”.
La defensa que fa Curro Nicolau del seu recurs és que totes les decisions van tenir un contingut “clarament administratiu i no polític, tant des d’un punt de vista de la seva intervenció directa com des de la posició de no intervenir tal com requeria la dramàtica situació”. Així mateix, recorda que el Suprem recentment ha admès a tràmit “diversos recursos plantejats per les comunitats autònomes davant de la inactivitat del president del govern espanyol per no convocar la Conferència de Presidents”.
La “falta de legitimació activa del recurrent”
L’altre argument que esgrimeix la Fiscalia és que Curro Nicolau no té legitimació per presentar aquest recurs. L’escrit sosté que l’advocat es limita a fer unes “consideracions generals sobre les gravíssimes conseqüències patides per la DANA, però sense que hagi arribat a concretar, si més no, quins danys o perjudicis ha pogut patir de manera particular”, per la qual cosa el seu únic fonament és el “general interès de tot ciutadà pel bon funcionament de les institucions” i la “necessitat de la ràpida i eficaç reparació econòmica dels danys i perjudicis patits per milers de persones”. Així doncs, la Fiscalia no aprecia un “interès en sentit propi, identificat i específic, de tal manera que l’anul·lació de l’acte o la disposició impugnats produeixi automàticament un efecte positiu (benefici) o negatiu (perjudici)”.
En contraposició amb aquesta tesi, en un altre escrit presentat per Curro Nicolau, consultat per aquest mitjà, defensa que ell va tenir “ocasió de demostrar i descriure com el va afectar en primera persona la falta d’avisos per part dels demandats” i com “va posar la seva vida en perill per poder socórrer els seus familiars en el municipi de Sedaví”. Nicolau apel·la al Dret de Protecció de les Administracions Públiques en cas de catàstrofes, insisteix que el seu recurs incumbeix “únicament als efectes sobre la seva pròpia persona” i esgrimeix que ell mateix “va comprovar l’absència de les Forces Armades i va haver de recórrer a l’auxili dels seus familiars amb els seus propis mitjans arriscant la seva integritat física i emocional”. “No reconèixer la possibilitat d’enjudiciament de la inactivitat susdita suposaria un atac directe a l’exercici fonamental de la tutela judicial efectiva, en tant que la inactivitat del president del govern espanyol quedaria fora de tot control jurisdiccional”, conclou.