La Fiscalia del Tribunal Suprem rebutja que l’Alt Tribunal investigui el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per la presumpta revelació de secrets de la qual l’acusa Alberto González Amador, la parella d’Isabel Díaz Ayuso. La tinenta fiscal del Suprem, María Ángeles Sánchez Conde, s’hi oposa després que al juliol el Tribunal Superior de Justícia de Madrid elevés a l’Alt Tribunal la causa per la querella que González Amador va presentar contra el fiscal de l’Estat per la difusió d’una nota informativa en la qual la Fiscalia de Madrid informava sobre els correus electrònics entre l’advocat d’Alberto González Amador i el fiscal Julián Salto pel cas de presumpte frau fiscal pel qual se l’investiga. El fiscal de l’Estat va assumir la responsabilitat del comunicat. En un informe de 45 pàgines, l’argument principal de la número dos d’Álvaro García Ortiz és clar: “Els correus electrònics intercanviats per l’investigat amb la Secció de Delictes Econòmics i amb el fiscal encarregat de l’assumpte circulaven per les redaccions de diferents mitjans de comunicació abans que la Fiscalia difongués la nota de premsa”. A més, María Ángeles Sánchez Conde esgrimeix que les “falsedats” de l’entorn d’Ayuso van fer “imprescindible” la difusió d’una nota de premsa institucional per proporcionar “informació veraç” a la ciutadania.
La tinent fiscal sosté que la nota de premsa “es limitava a desmentir, amb fets cronològicament sistematitzats, les falòrnies publicades pels diaris El Mundo, VozPópuli i Libertad Digital, així com pel cap del Gabinet de la presidenta de la Comunitat de Madrid”. Esgrimeix que el comunicat es va publicar en un context de “desinformació i manca de veracitat” i davant la necessitat de “defensar la imparcialitat” i “professionalitat” del Ministeri Fiscal per fer front a les “falsedats” de l’entorn d’Ayuso i a informacions que “faltaven clamorosament a la veritat”, “confonien la ciutadania” i col·locaven la Fiscalia en una situació de “greu desprestigi sense base probatòria”. “Es van difondre notícies clarament falses, que estaven causant un important enrenou mediàtic i confusió interessada i que comprometien la imatge de diversos fiscals en particular i de la institució en general. Per tant, era imprescindible per al Ministeri Fiscal aclarir un bulo mitjançant una nota oficial a fi que la ciutadania pogués rebre informació veraç”.
La tinent fiscal defensa que “cap extrem dels continguts” a la nota informativa de la Fiscalia era “desconegut quan es va fer pública”, atès que “totes les dades que es diuen revelades eren, en realitat, dades de coneixement públic”. Deixa clar que la informació “no revelava cap dada que no fos ja conegut per l’opinió pública”, havia assolit un “interès excel·lent per a tots els mitjans de comunicació” i “no generava cap vulneració del dret de defensa” d’Alberto González Amador. Així mateix, assenyala que els dies i hores anteriors a la publicació de la nota informativa del Ministeri Fiscal es van publicar notícies d’una manera “gairebé frenètica”, cosa que permet “constatar” la “rellevància extraordinària” i la “transcendència” de la informació que contenia el comunicat. “Ningú ha qüestionat que el contingut de la nota informativa es correspongui fidelment amb el que va passar, ni que les dades i informacions que contenia fossin verídiques i exactes”, afegeix.
“Exclou la participació de la Fiscalia i situa l’origen de la filtració a l’entorn de la defensa de González Amador”
En concret, la tinent fiscal argumenta que el correu electrònic remès el 2 de febrer per l’advocat de la parella d’Ayuso a una adreça genèrica de la Secció de Delictes Econòmics de la Fiscalia Provincial de Madrid “es va fer públic amb antelació” a la difusió de la nota informativa. I fa dues observacions: “Més de dotze fiscals i quatre funcionaris tenien accés a aquesta direcció genèrica” i a la notícia publicada per VozPópuli el 13 de març se citaven «fonts properes a la defensa» com l’origen de la informació, cosa que “exclou la participació de la Fiscalia i situa l’origen de la filtració a l’entorn de la defensa de González Amador”. “Sorprenentment, no ha estat objecte d’investigació en les diligències prèvies incoades pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid”, afegeix María Ángeles Sánchez Conde. La fiscal també assenyala que, després que es fes pública la investigació penal contra Alberto González Amador, el seu entorn va tenir una “reacció virulenta” que “va posar el seu focus” en la Fiscal Cap de Madrid, Almudena Lastra de Inés, de qui es va ressaltar la seva “possible vinculació politicoideològica de caràcter antagònic a l’ostentada” per Ayuso.
Més arguments per “allunyar qualsevol dubte” de la participació de la Fiscaia. La tinent fiscal del Suprem exposa que la Fiscal Cap de Madrid “no va tenir coneixement dels correus electrònics als quals es fa referència fins a la nit (aproximadament a les 23 hores) del 13 de març”, quan van ser remesos pel fiscal encarregat del cas tant a ella com a la fiscal superior de Madrid. Ella, posteriorment, va facilitar els correus electrònics al fiscal general de l’Estat. I María Ángeles Sánchez Conde tanca la seva argumentació: “Si el contingut del correu electrònic enviat pel fiscal al lletrat de González Amador el 12 de febrer es va publicar a El Mundo a les 21.29 hores del 13 de març, és obvi que no va poder procedir ni de la Fiscal en Cap Provincial ni de la Fiscal Superior ni de la Fiscalia General de l’Estat”. I conclou que va ser, precisament, aquest article de premsa el que “va suscitar l’interès de la institució i les seves respectives direccions per conèixer de primera mà la veracitat de la informació” que s’havia publicat, “informació la falsedat de la qual va quedar poc després contrastada”.