La Fiscalia ha demanat al Tribunal Suprem (TS) que no rebaixi la condemna de 4 anys i mig de presó i 13 d'inhabilitació per prevaricació i falsedat documental imposada a l'expresidenta de Junts Laura Borràs, en la vista que s’ha celebrat aquest dimarts a l’alt tribunal espanyol, segons informa Europa Press. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va castigar Borràs per haver fraccionat contractes per a adjudicar-los a un amic expert quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) entre els anys 2013 i 2018. No obstant això, la representant del Ministeri Fiscal ha assegurat que veu "pertinent" la petició d'indult de Borràs que va fer el mateix TSJ de Catalunya, en la sentència que va condemnar-la.
En la sentència, el tribunal del TSJC —presidit pel magistrat Jesús María Barrientos— va assegurar que el tipus bàsic del delicte de falsedat documental que fixa la llei i que imposava a l'expresidenta de Junts "era excessiu", i, apostava perquè el govern espanyol li concedís un indult parcial i rebaixés la pena a la meitat, és a dir a dos anys de presó, perquè Laura Borràs no hagi d'entrar en un centre penitenciari. En concret, el TSJC va condemnar Borràs a 4 anys i 6 mesos de presó i 4 anys d'inhabilitació pel delicte de falsedat documental, i a 9 anys d'inhabilitació pel delicte de prevaricació.
Reclam d'absolució
A la vista, la tinent fiscal del Suprem Ángeles Sánchez Conde ha expressat el posicionament del ministeri públic, i ha insistit que tot i la petició d’indult, això no significa que la condemna no hagi estat correcta, i que es desestimi la petició de la defensa de l’expresidenta del Parlament. La Fiscalia, que demanava 6 anys de presó i 23 d’inhabilitació per a Borràs, no va presentar recurs contra la seva condemna rebaixada.
Els advocats de Borràs, Gonzalo Boye i Isabel Elbal, van presentar un recurs contra la condemna de la líder de Junts, dictada pel TSJC el 2023, i demanaven la seva absolució i denunciaven vulneració de drets. El reclam d'absolució s'ha mantingut a la vista.
Una condemna amb esquerdes
La defensa de Borràs, també ha insistit que la sentència del TSJC no va ser per unanimitat. La magistrada María Jesús Manzano va emetre un vot particular, contra la dels altres dos magistrats, en el qual sosté que la presidenta de Junts no va cometre un delicte de falsedat en document públic, sinó que només de document privat, i que se l’hauria de condemnar com a molt a 21 mesos de presó, en aplicar-li dilacions indegudes del procediment, que va durar més de cinc anys.
Paral·lelament, Laura Borràs va demanar al Suprem que li apliqués la llei d’amnistia, quan va entrar en vigor l’estiu passat, en considerar que des de la Institució "va divulgar el projecte independentista i no es va enriquir".