La Fiscalia demana al Tribunal Constitucional que no aixequi la inhabilitació a Oriol Junqueras i Raül Romeva abans que resolgui el seu recurs d’empara sobre la negativa del Tribunal Suprem a amnistiar-los. El TC va admetre fa un mes el recurs en el qual reclamaven que s’apliqués la norma de l’oblit penal al delicte de malversació, però encara no s’ha pronunciat sobre la mesura cautelar que van sol·licitar perquè se n’aixequi la inhabilitació (fins al 2031 i 2030 respectivament) i que els impedeix presentar-se a les eleccions o exercir de professors a la universitat pública. I ara la Fiscalia s’hi oposa. Un dels principals arguments que esgrimeix és que, ara com ara, “no està convocat, ni pròxim a convocar-se” cap procés electoral i que, per tant, no es produeix “cap perjudici o dany irreparable” en el seu dret de representació i participació política. “Res exclou que [el Constitucional] es pugui pronunciar sobre el fons del recurs d’empara de manera prèvia a l’existència d’un procés electoral”, subratlla l’escrit avançat per El Independiente i al qual ha tingut accés ElNacional.cat. “El perjudici que es denuncia per al dret fonamental és més hipotètic que real”, afegeix. A més, assenyala que suspendre cautelarment la pena equivaldria a una “estimació anticipada” del recurs d’empara i exigiria pronunciar-se sobre l’aplicació de l’amnistia.
En el seu escrit, Junqueras i Romeva al·legaven que la durada temporal de la pena que queda per extingir suposa que “hauran de succeir-se un seguit de processos electorals que de manera general i reglada es produeixen cada quatre anys”. Per tant, sostenien que, si no se suspèn la pena i el TC els acaba donant la raó en el recurs d’empara, la sentència seria quelcom merament “il·lusori o nominal”. Tots dos van apel·lar a l’article 56 de la Llei del Tribunal Constitucional, que habilita el TC per adoptar aquelles mesures cautelars que tendeixin a “evitar que el recurs d’empara perdi la seva finalitat”. Tanmateix, el fiscal Pablo Contreras considera que la seva negativa està “avalada” pel fet que el govern espanyol, quan els va indultar, “va considerar necessari mantenir la pena d’inhabilitació”, cosa que “permet entendre que les raons que van motivar l’indult per a la pena privativa de llibertat no es presentaven per a un indult de la pena d’inhabilitació”. “Les seves circumstàncies personals i raons d’utilitat pública no aconsellaven deixar sense efecte la pena d’inhabilitació especial”, argumenta.
“Pot suposar, novament, un eventual risc de pertorbació d’interessos generals”
Els arguments de la Fiscalia van més enllà. El Ministeri Fiscal relata que si Oriol Junqueras deixés d’estar inhabilitat, seria “probable” que, “atesa la representació política” d’ERC, pogués “tornar a ocupar càrrecs públics”. De fet, la intenció del líder republicà és ser el pròxim candidat d’ERC a la Generalitat. “Pot suposar, novament, un eventual risc de pertorbació d’interessos generals”, adverteix el fiscal, que recorda que els membres del Govern de l’1-O “van ser condemnats per un delicte de sedició que va comportar una alteració de l’ordre públic i el desconeixement dels mandats del Tribunal Constitucional i de la jurisdicció ordinària i per un delicte de malversació per desviar els fons públics”.
Així mateix, el fiscal insisteix que els seus càrrecs “van servir de vehicle per dur a terme el propòsit criminal que va desembocar en els fets pels quals se’ls va condemnar” i reitera que “es van prevaler de la seva posició institucional quan tenien el deure especial de procurar el respecte i compliment de la Constitució i la llei” amb una “actuació delictiva” que “es va caracteritzar per l’incompliment de l’ordenament constitucional”. A més, recorda les proclames d’alguns líders independentistes: “Trencament dels deures de lleialtat i probitat a l’exercici de la funció pública que no podria excloure’s si, com s’ha anat dient per diversos líders dels partits que van participar en l’anomenat procés, ‘Ho tornarem a fer’”. “La condició d’autoritat que ostentava i la prevalença d’aquesta condició per a la comissió dels delictes justificarien àmpliament la no suspensió de la pena d’inhabilitació absoluta”, rebla.
“El període que resta de compliment supera de molt el temps de la possible tramitació del recurs d’empara”
Un últim motiu que esgrimeix la Fiscalia per intentar frenar les pretensions de Junqueras i Romeva és que el període que resta de compliment de la pena d’inhabilitació “supera de molt el temps de la possible tramitació del recurs d’empara, de manera que els interessos generals associats a l’execució de la sentència penal no es veurien afectats”. “El compliment parcial de la pena no hauria debilitat prou la pertorbació que suposa la suspensió de l’execució de la pena, ja que els resta de compliment més de la meitat de l’extensió temporal de la pena imposada”, argüeix. I recorda que el TC ha conclòs en altres ocasions que, amb “caràcter general”, s’ha de denegar la suspensió de les penes de llarga durada (tant les privatives de llibertat com de drets) quan “tinguin un temps molt superior al temps normal de tramitació d’un recurs d’empara”.