La fiscalia espanyola es planteja ara actuar contra el president a l'exili, Carles Puigdemont, a través del Tribunal de Comptes. Com ho pensa fer? Li reclama tots els diners suposadament utilitzats per a l'organització de l'1 d'octubre. Segons fonts jurídiques, recórrer a la jurisdicció comptable permetria recuperar els fons més ràpidament, ja que es disposaria d'eines legals millors. Fonts properes al Tribunal de Comptes calculen que la suma suposadament malversada arribaria als tres milions d'euros.
Segons han avançat El País i La Sexta, a més del procediment penal contra els acusats pel cas 1-O, la fiscalia ara també vol obrir un procés paral·lel al Tribunal de Comptes i interposar una demanda al president Carles Puigdemont i als consellers a l'exili. Amb aquesta s'espera aconseguir la restitució dels fons monetaris de la Generalitat de Catalunya que es van destinar, suposadament, a finançar el procés sobiranista fins a la declaració d'independència al Parlament el 27 d'octubre del 2017.
Divendres la fiscalia i l'Advocacia de l'Estat van presentar els seus escrits amb la petició de penes per als líders empresonats de l'1-O. A més de les penes de presó pels delictes de rebel·lió sedició, desobediència i malversació, segons cada cas, les acusacions incloïen un primer càlcul dels diners suposadament destinats al referèndum. Segons la fiscalia, aquesta xifra s'eleva a 2,87 milions d'euros. La quantitat de l'Advocacia és més baixa i suma un total d'1,97 milions d'euros. I hi ha un tercer actor, la Guàrdia Civil calcula que la despesa va ser de 4,02 milions.
El precedent de Mas, Homs, Ortega i Rigau
No és la primera vegada que la fiscalia inicia un procés monetari en aquest Tribunal. El ministeri públic ja va veure "malversació comptable" per l'organització del referèndum del 9-N i va demanar al Tribunal de Comptes que investigués el president Artur Mas i els consellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau. El cas de la consulta del 2014 ja es va jutjar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya fa dos anys i va culminar amb penes d'inhabilitació política i multes econòmiques. Però Societat Civil Catalana va obrir una segona part del judici portant les presumptes irregularitats del finançament de la consulta al Tribunal de Comptes.
En aquesta causa concreta, la fiscalia reclamava 5,25 milions d'euros. Els acusats van haver de dipositar com a fiança aquesta xifra abans del judici, que es va celebrar el passat mes d'octubre i està ara pendent de sentència. La resolució que prengui el Tribunal de Comptes encara es pot recórrer al Tribunal Suprem. El Tribunal també va embargar els béns immobles dels investigats.
Facilitats per investigar el "delicte de malversació"
La fiscalia considera que recorrent al Tribunal de Comptes és més fàcil investigar el delicte de malversació. Aquest tribunal és el màxim òrgan fiscal de l'Estat i per això "té les màximes eines per determinar l'import total malversat", assenyalen fonts jurídiques. "Moltes més que el Tribunal Suprem", afegeixen. A més a més, es compta amb una altra facilitat: en aquest procés penal no és necessari que els acusats compareguin físicament al tribunal.