La fiscalia ha presentat dues querelles contra l'alcalde de Collbató, Miquel Solà d'ERC, i contra l'exalcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals del PDeCAT per un delicte de desobediència pel referèndum de l'1 d'octubre.
Les querelles, presentades el 29 de gener i signades per la fiscal en cap de Barcelona, Concepción Talones, apunten que Solà i Casals, que ara és cap de gabinet del president de la Generalitat, haurien comès un delicte de desobediència segons l'article 410.1 del Codi Penal, que preveu multes de tres a dotze mesos i inhabilitació especial per a càrrec públic de sis mesos a dos anys.
La fiscalia recorda en les dues querelles que el Tribunal Constitucional (TC) va advertir expressament tots els alcaldes que tenien el deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa per organitzar o celebrar el referèndum. Malgrat això, l'alcalde de Collbató va dictar un decret de suport a l'1-O on mostrava la seva voluntat de complir la Llei del referèndum. Així mateix, va signar un escrit juntament amb la resta del govern municipal posant a disposició el local municipal habitual en eleccions i va permetre l'obertura del mateix.
Pel que fa al llavors alcalde de Molins, va dictar també un decret de suport a l'1-O i el 8 de setembre va enviar un correu electrònic a tots les usuaris del correu de l'Ajuntament on assegurava que facilitaria els espais necessaris per celebrar la votació i que el coordinador i "l'únic responsable" seria ell. Així mateix també va fer un discurs públic l'11 de setembre assegurant que les escoles habituals estarien obertes l'1-O i va permetre l'obertura de quatre locals de votació.
Els dos alcaldes, apunten les querelles, van "desatendre deliberadament i conscientment" els requeriments del TC i van permetre l'obertura de locals l'1-O tot i conèixer "sobradament" la suspensió del decret de preparació del referèndum i les responsabilitats en què podrien incórrer.
Investigacions arxivades
D'altra banda, també ha decidit arxivar la investigació contra altres deus batlles i exbatlles, els de Badalona, Sant Vicenç dels Horts, Masquefa, Castellví de Rosanes, Corbera de Llobregat, El Papiol, La Palma de Cervelló, Martorell, Olesa de Montserrat i Montgat. Argumenta que no s'ha pogut constatar, tot i les "fundades sospites", que aquests alcaldes dictessin cap acord, resolució o disposició "que contribuís efectivament a la preparació o celebració del referèndum de l'1-O", cedissin locals o donessin instruccions per a l'obertura dels mateixos.